Al seu article d'avui a la Vanguardia, Monzó explica aquesta faula, que de fet és un cas real, o aixó sembla. De fet són dos els casos que explica com resa el títol de l'escrit: L'assecadora i el ruc.

Una nit d'aquestes festes nadalenques, en una de les quines (dites quintos en altres zones de Catalunya) que es celebren al local de l'antiga Societat de Socors Mutus de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà, a un grup d'amics (vuit adults i dos nens) els va tocar una assecadora de roba. Quant la van tenir van córrer a fer-se fotos, riallers, entorn del electrodomèstic. Jo intentava calcular com s'ho muntarien per repartir-se'l entre tantes persones. Vaig pensar que potser optarien per una solució a l'estil de la del rei Salomó quan, davant dues dones que deien ser l'autèntica mare d'un nen que ambdues reclamaven com a seu, per decidir quina mentia i quina deia la veritat va demanar que portessin una espasa i va ordenar: "Talleu-lo per la meitat i doneu una part a cada dona". La continuació de la història és prou coneguda i, per si de cas hi ha algú que no la sap, no li faré ara un spoiler. Doncs amb l'assecadora passa una cosa semblant. Un dels amics s'emportaria la porta, un altre el motor, un altre el tambor, un altre els filtres, la carcassa el de més enllà, i la botonera per a qui la volgués. Però aviat va aparèixer la solució definitiva. Una família que també havia assistit a la quina els va proposar un intercanvi: si el grup d'amics els donaven l'assecadora, a canvi els donarien el lot de Nadal (amb pernil inclòs) que els havia tocat a ells. El tracte va ser acceptat de seguida. Un lot de productes comestibles (i bebibles) sempre és més fàcil de repartir que una assecadora.
En general, a la gent que va als qui li agraden més els premis especials (rentadores, bicicletes, televisors ...) que els lots, que inclouen productes que no són de molta qualitat i per tant generen menys emoció. Sense sortir de l'Alt Empordà, aquest cap de setmana passat a la quina de Llers donaven un ruc com a premi. Un ruc autòcton, el que habitualment coneixem com ruc català, una raça en perill d'extinció. Algú es va adonar i ho va denunciar a través de les xarxes socials, perquè la llei de Protecció dels Animals prohibeix anar sortejant rucs per aquí. Després que saltés l'alarma, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Girona es va posar en contacte amb l'Ajuntament. L'alcalde, Carles Fortiana, els ha dit que no sabien que el que feien estigués prohibit i s'ha compromès a retirar el ruc de les quines futures. És el mateix alcalde que, fa un parell de setmanes, quan algú va robar el tió que tenien en una rotonda, va decidir posar un altre i fixar-lo a l'escultura central amb una cadena de grans dimensions. Pel que fa al ruc, es veu que feia cosa de cinc anys que ho oferien, com un més dels premis de la quina, però ningú ho havia escollit mai. "A veure què farem nosaltres, amb un ruc a casa!". Ara que ja l'han retirat, segur que la propera Nadal algú protestarà i dirà que, sense ruc, les quines de Llers ja no són el que havien estat.

 Per cert, i parlant de rucs, m'abelleix recordar l'anècdota de l'oncle Lluís i la carrera de rucs de la festa Major de Sant Feliu de Codines.