Ja no es donen cops d'Estat com els d'antes, tan inesperats i amb soldadets uniformats tirant trets. Els d'ara, com el que des d'aquest dijous es viu a Veneçuela, on un senyor a qui fa una setmana no el coneixien ni a casa seva, s'ha autoproclamat president interí, o sigui que ara, els cops d'Estat s'anuncien amb dies d'antelació, se suposa que per anar temptejant el terreny. L'altra novetat és l'ordre dels factors, que canvia per complet. Davant del model tradicional, que consistia a prendre el poder i esperar el reconeixement internacional, a Caracas ha passat a l'inrevés: compta ja amb moltes benediccions externes abans de començar, començant per la de Trump.
El cop a Veneçuela es va anunciar la setmana passada quan l'Assemblea Nacional de Veneçuela, en mans de l'oposició, va aprovar una resolució en què es qualificava Nicolás Maduro d'usurpador, s'arrogava les facultats del poder executiu i s'assenyalava a Juan Guaidó com substitut temporal. Es preparava així el terreny per a les protestes d'aquest dimecres, animades en vídeo pel vicepresident dels EUA, Mike Pence - "Estem amb vostès" -, ia Twitter pel senador republicà Marco Rubio, rebut per Trump a la Casa Blanca. "Demà serà un gran dia per a la democràcia i l'ordre constitucional a Veneçuela", va escriure profèticament.
Dit i fet. Envoltat dels seus partidaris, Guaidó jurava amb improvisada solemnitat assumir les competències de l'Executiu com a president encarregat de Veneçuela "per aconseguir el cessament de la usurpació". Minuts després obtenia el reconeixement de Trump i, en cascada, el de Colòmbia, Brasil, Perú, Costa Rica, Equador, Xile i l'Argentina, a més del de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal -la Santíssima Trinitat de la nostra dreta- i de Felipe González, que no podia faltar a la cita. Al marge es mantenia López Obrador a Mèxic i, gairebé al marge la Unió Europea, que es limitava de moment a demanar a Maduro eleccions lliures. Rússia i Turquia, per la seva banda, s'alineaven amb l'hereu de Chávez, que anunciava la ruptura de relacions diplomàtiques amb els EUA i posava a Guaidó en crida i cerca.

Aqui cadascú dóna suport el que li convé i interessa, Rússia i la Xina han invertit milions de dòlars a Veneçuela i temen que de defenestrar Guaidó a Maduro, es quedin sense cobrar i la resta, menys Europa, que s'ho està pensant opten per donar suport a Guaidó, potser per que ho ha dit Trump.
Als independentistes catalans els ha faltat temps per fer comparatives de la situació Veneçolana amb la Catalana, i s'han esquinçat les vestidures en veure com Casado, o C's recolzaven Guaidó, 'un colpista'. Però en la seva santa innocència, els procesistes obliden una cosa molt important que fa que això del Veneçuela no tingui absolutamente res a veure ni a comparar amb la situació del cop d'Estat de la República de Schrödinger de Catalunya. Veneçuela té la major reserva de petroli del món i Catalunya només té ratafia, o sia, res. Millor doncs que en comptes de buscar el Sant Graal del reconeixement internacional, es dediquin els independentistes a buscar petroli pel principat, si el troben, no caldrà que es preocupin, els sortiran padrins a dojo. Mentrestant, 'agua y ajo'.