-
¿Es pot governar un país sense conèixer-lo? Quima pregunta més ociosa (o acadèmica, o retòrica, com solem dir els pedants). És clar que es pot governar un país sense conèixer-lo. És que no ho fan quasi tots els estadistes?.
En efecte ¿que solen saber sobre els seus propis països els governants més sagaços i reeixits? Sens dubte, saben com manipular l'opinió pública i com muntar o administrar una maquinària electoral. Però això no és el mateix que estar ben informat sobre els pics i valls de l'economia, la cultura o la salut d'un poble. Tampoc és el mateix que tenir alguna idea sobre el que pot i ha de fer-se per reparar avaries socials. Per esbrinar tot això cal fer estudis socials múltiples i profunds.
Les preguntes adequades són unes altres. Primera: ¿Es pot governar bé un país sense conèixer-lo a fons? Segona: Hi ha dret a governar um país sense conèixer-lo a fons?
Però fins i tot aquestes preguntes tenen respostes òbvies. És com preguntar si un cec pot conduir bé un cotxe o si un analfabet té dret a esmenar-li la plana a Borges.
M'aturo aquí, perquè per parlar amb autoritat sobre govern cal tenir experiència de govern, i jo no la tinc - Mario Bunge - Filòsof.
Una pregunta de millón. Y es que Bunge es simplemente un filósofo de los buenos, de los que hacen preguntas y de los que hacen que pensemos.
ResponEliminaCreo que nos conocemos poco y que esperamos de nosotros mismos más de lo que se pudiera esperar. Lo veo en la representanción de nuestros gobernantes, en lo que se vota en general, en las ideas que dicen tener y en las que nosotros nos identificamos.
No somos solidarios ni con nosotros mismos, o a mi me lo parece.
salut
Es pot fer de tot si se'n sap, perquè els que no saben i saben que no saben saben cercar equips adients. Un altre tema és que la majoria no saben que no saben. A les conselleries i ministeris sovint hi ha hagut gent que no era 'de l'especialitat' i ho ha fet bé i a l'inrevés, no sempre un metge és bon ministre de sanitat, per exemple. Per altra banda ningú que mana ho sap tot de tot arreu ni ho pot saber.
ResponEliminaHi ha cecs que condueixen i analfabets que superen Borges en capacitat de reflexió, ep, poca broma... O no ho sap, això, qui escriu aquest article?
ResponEliminaJúlia, Bunge generalitza, analfabets superant a Borges ho veix dificil, més no impossible, però seria la excepció com que un cec conduís, de fet a Madrid n'hi havia un, un venedor de la ONCE que el varen enxampar, se sabia el recorregut de memoria i hi vei una mica.
ResponEliminaQuan a l'altre tema, es que els càrrecs en ser polítics no sempre són pels profesionals i entesos en la conselleria que els toqui.
Bunge és un fi estilista i un home savi.
ResponEliminaQuizá cupiera una tercera pregunta: ¿Incurriría en algún tipo de responsabilidad por negligencia o imprudencia el político que ejerza su función sin los más elementales conocimientos de los postulados en que se basa su actividad profesional?
ResponEliminaNo, porque de ser así nadie ejerciria un cargo público. El problema reside en que los cargos públicos son políticos, no por la profesionalidad requerida para el cargo.
ResponEliminaPara mí,un buen modelo de política la señora Colau,prometió carriles bici(estupendo),prometió muchas más cosas:unión de tranvías,solucionar desahucios,alquileres asequibles y sociales...Como que no.No creo que exista un politico/a que conozca los problemas reales de su ciudad mejor que ella,pero no se puede prometer tantas cosas y tan difíciles de llevar a cabo.El caso del proceso igual.Les pierden las promesas imposibles de cumplir o que necesitan su tiempo.
ResponEliminaEn una entrevista a Rac1 a poco de ser alcaldesa, Ada Colau confesó que una cosa era prometer el oro y el moro cuando estás fuera del poder y la realidad que te encuentras cuando ostentas este poder, en el fondo con Colau y Carmena, sobre todo esta última, se las ha críticado sin demasiado fundamento, Carmena en Madrid lo ha hecho muy bien, Colau no tanto, pero no peor que Trias, Hereu u otros anteriores.
ResponElimina