Oriol Junqueras va pronunciar ahir dimarts una conferència davant 2.000 persones al Palau Sant Jordi. La formació republicana es va servir d'un holograma de l'exvicepresident i la veu del seu germà Roger Junqueras per fer 'aparèixer' el líder sobre l'escenari. Des d'allà ha marcat l'estratègia de la seva formació davant el judici de l'1-O i, de passada, per a les eleccions municipals i europees del proper maig. 
Tot virtual com la República de Schrödinger o la independencia, tot virtual, segueixen sense tocar de peus al terra, bufant coloms i fomentant el desencontre en comptes de la unió. Les declaracions de Junqueras al diari Le Figaro on proclama que no estan a la presó per convèncer ningú en són la prova: "Jo em vaig quedar a Catalunya per sentit de la responsabilitat cap als meus conciutadans. Sòcrates, Sèneca i Ciceró van tenir l'oportunitat de fugir i no ho van fer. Aquesta responsabilitat cívica i ètica m'impressiona molt. Nosaltres tenim, malauradament, l'oportunitat d'experimentar la presó interior. Que un responsable polític conegui aquesta realitat de l'altre costat té també, al meu parer, un valor ètic".
Unes declaracions que no han agradat gens a Carles Puigdemont i fins i tot han paralitzar momentàniament un gest conjunt a les portes del judici al Tribunal Suprem. En els propers dies tornarem a sentir a parlar d'unitat, però ahir per variar hi va haver un nou desencontre. Puigdemont diu que despres del judici parlará, a veure si és veritat i ens assabentem del que va passar realment l'infaust dia 27 d'octubre. 
'Los intereses creados' de Jacinto Benavente comencen dient: "He aquí el tinglado de la antigua farsa, la que alivió en posadas aldeanas el cansancio de los trajinantes, la que embobó en las plazas de humildes lugares a los simples villanos"... Doncs això, teatre dolent representat per uns quants farsants.