L'HOME GROC D'ALEP


Abu Zakkour, de 68 anys, viu a la ciutat siriana d'Alep i porta obsessionat amb el color groc des de 1983, el que l'ha portat a convertir-se en un peculiar símbol de la ciutat al vestir només d'aquest color durant els últims 35 anys. "Per a mi, el color groc representa l'amor i una cosa que ningú ha fet i ningú suporta. Crec que ningú al món pot vestir-se durant tant de temps així", va explicar Zakkour a Xinhua. Tots els seus vestits, camises, mitjons, fins i tot la seva roba interior... tot és groc. A més, utilitza un esmalt d'ungles groc per fer que els elements que no són d'aquest color ho siguin, com ara la funda de silicona transparent del seu mòbil daurat. I no només es queda en la seva roba. El seu apartament també està ple d'objectes grocs: els llençols del llit, les estovalles de la taula, la paperera... Destaca un petit armari groc i blau en el que guarda 11 vestits, un abric i diverses peces més del mateix color. 

"Quan passejo pel carrer, sobretot en els llocs molt concorreguts, veig la gent somriure al veure'm. Moltes persones es paren per parlar amb mi i fer-se una foto al meu costat. Crec que això es diu amor", va confessar l'home de groc. Zakkour ha estat fidel a aquest color i l'atenció de la gent als carrers i les entrevistes de diferents mitjans li resulten un consol per a la seva solitud després de la mort de la seva esposa i la marxa dels seus fills de Síria. "Posar-me un altre color em faria sentir fora de lloc, estrany, perquè porto 35 anys utilitzant el groc i això és molt temps", va explicar. Tants anys vestint el color groc han aconseguit que tots a Alep el coneguin i sàpiguen la seva història i el per què aquest peculiar home vesteix sempre d'aquest color. Per suposat l'home groc d'Alep no podria vestir així a Catalunya i menys encara a Espanya, bressol de la llibertat d'expressió i la tolerancia. 

Publica un comentari a l'entrada

9 Comentaris

  1. Ondia ¡¡¡ como los hombres de negro....pero en amarillo.

    ResponElimina
  2. Tenia una camiseta que me ponía cuando era joven e iba de fiesta por los pueblos que decía:

    "En beneficio de todos, no me deis más de beber..."

    Pero... si el hombre es feliz así, a mi como si va de rosa...

    Un saludo

    ResponElimina
  3. últimamente el amarillo es tendencia a la hora de reivindicar.

    ResponElimina
  4. Lo que te decía, si son felices así, por mi que no se corten...Yo procuro ver la vida en multicolor, aunque entiendo que hay gente que prefiere el monocolor, quizás por miedo, puede que por timidez, acaso por la supuesta protección del grupo o puede que por falta de espectro de visión.
    Un saludo

    ResponElimina
  5. la vida es como una caja de bombones, decia FORREST GUMP, lo de multicolor creo que es de una canción de Marisol.

    ResponElimina
  6. Siempre han existido este tipo de personas,los llamaría dailinianos,en la Córdoba de mi niñez había un señor que iba siempre vestido de tejano(sin tejanos), todo de negro,menos la camisa blanca.Sombrero enorme,botas tejanas.Había otro el marquez del Cucharón,que se paseaba con caballo y una enorme cuchara de madera.En Barcelona también los hubo,que se paseaban por las Ramblas.En todas las capitales y pueblos.

    ResponElimina
  7. incluso los hay en BCN que van en pelota picada, eso viene a ser como el tonto del pueblo, que cada pueblo tiene al menos uno. Bueno, más de uno.

    ResponElimina
  8. La abeja Maya , después de Forrest Gump la segunda cabeza de Filosofia del siglo XX

    ResponElimina
  9. No te olvides de Mafalda de Quino.

    https://www.google.com/search?q=mafalda+frases&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjejIz46fzfAhUNAWMBHcr7CbYQ_AUIDigB&biw=1280&bih=626

    ResponElimina