A Huelva, amb una quarta part dels treballadors a l'atur, només s'inscriuen 1.000 persones per 23.000 vacants en la campanya de la maduixa. L'oferta de 23.000 places del Servei Andalús d'Ocupació (SAE) per reclutar mà d'obra per a la recollida de la maduixa a Huelva ha estat resposta per 970 persones, el que suposa que només el 4,2% dels aturats inscrits s'han interessat per la mateixa.
Així ho han indicat a l'Agència Efe fonts sindicals, que han precisat que, tot i l'alt nivell d'atur a la zona, la resposta ha estat escassa; cosa que ja ha succeït altres anys, fins i tot tenint en compte que la campanya suposa la major oferta d'ocupació de l'any en diverses comarques de la província de Huelva. Aquest any el SAE ha ofert més del doble de places que el 2018, quan van ser 11.000, però tal com va passar l'any passat, l'oferta de persones interessades no ha arribat al miler.
Les fonts han lamentat una resposta tan escassa en una província que frega el 25% d'atur, el que farà que, de nou, calgui recórrer a un alt percentatge de mà d'obra immigrant per cobrir la demanda, ja que es calcula que, en total, comptant amb les empreses que ja tenen la seva mà d'obra contractada, poden treballar unes 100.000 persones en aquestes tasques.
Per cobrir tots els buits, les diferents associacions i organitzacions agràries s'han desplaçat al Marroc, per ultimar la selecció de 7.500 temporeres, coordinada per tècnics de Freshuelva, UPA, Asaja i COAG. Malgrat que el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social ha autoritzat per a aquesta campanya a la contractació de 19.179 treballadores en origen en aquest país, la selecció només ha estat de 7.500, ja que la resta, unes 11.500, són repetidores. Les persones seleccionades es desplaçaran a la província d'Huelva de forma esglaonada en tres fases, els dies 1 de febrer i 21 de març.
A la vista del que s'ha exposat s'entén que vinguin immigrants a treballar al camp, els desocupats de Huelva i d'altres llocs no volen fer segons quins treballs, segurament molt mal pagats per a ells i raonablement ben pagats per als immigrants o marroquins que els acaben exercint. Caldria potser revisar la situació d'aquest 23% d'aturats a la provincia de Huelva, o malviuen per sota del límit de la pobresa o aquí hi ha alguna cosa soterrada que s'escapa a les autoritats. Que lluny queden aquells temps en què tants espanyols anaven a França a la verema, temps que em sembla hem oblidat.
Així ho han indicat a l'Agència Efe fonts sindicals, que han precisat que, tot i l'alt nivell d'atur a la zona, la resposta ha estat escassa; cosa que ja ha succeït altres anys, fins i tot tenint en compte que la campanya suposa la major oferta d'ocupació de l'any en diverses comarques de la província de Huelva. Aquest any el SAE ha ofert més del doble de places que el 2018, quan van ser 11.000, però tal com va passar l'any passat, l'oferta de persones interessades no ha arribat al miler.
Les fonts han lamentat una resposta tan escassa en una província que frega el 25% d'atur, el que farà que, de nou, calgui recórrer a un alt percentatge de mà d'obra immigrant per cobrir la demanda, ja que es calcula que, en total, comptant amb les empreses que ja tenen la seva mà d'obra contractada, poden treballar unes 100.000 persones en aquestes tasques.
Per cobrir tots els buits, les diferents associacions i organitzacions agràries s'han desplaçat al Marroc, per ultimar la selecció de 7.500 temporeres, coordinada per tècnics de Freshuelva, UPA, Asaja i COAG. Malgrat que el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social ha autoritzat per a aquesta campanya a la contractació de 19.179 treballadores en origen en aquest país, la selecció només ha estat de 7.500, ja que la resta, unes 11.500, són repetidores. Les persones seleccionades es desplaçaran a la província d'Huelva de forma esglaonada en tres fases, els dies 1 de febrer i 21 de març.
A la vista del que s'ha exposat s'entén que vinguin immigrants a treballar al camp, els desocupats de Huelva i d'altres llocs no volen fer segons quins treballs, segurament molt mal pagats per a ells i raonablement ben pagats per als immigrants o marroquins que els acaben exercint. Caldria potser revisar la situació d'aquest 23% d'aturats a la provincia de Huelva, o malviuen per sota del límit de la pobresa o aquí hi ha alguna cosa soterrada que s'escapa a les autoritats. Que lluny queden aquells temps en què tants espanyols anaven a França a la verema, temps que em sembla hem oblidat.
A pleret anem
a collir maduixes,
no les cullis nina
que et veuré les cuixes.
A pleret anem
a collir verdures,
ai sagala
que em venen calentures.
A pleret anem
a buscar petxines
em deleixo xiqueta
per acariciar tes sines.
A pleret anem
a pleret tornem
i pel camí a estonetes
ens estimem.
A la manera d'en Joan Salvat
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Un simil de carta que leí hace muchos , muchos años.
ResponEliminaSoy negra , muy negra y del Camerún. Mi novio es igual de negro que yo, pero le gusta que le llamen "de color"; seguidor de Thomas N'Kono, un portero de un club de futbol que no es el del Barcelona.
Desde el año 1996 recogemos fresas, rábanos y pansa blanca, una uva de Alella que tiene un sabor inigualable.
Nos pagan 25 pesetas la hora, pero somos felices, en el pueblo nos quieren y a mi novio le tratan bien. Nos casaremos dentro de poco, como somos cristianos no habrá problema.
PD: no pongo destino porque no me es factible.
...es aixó, paguen poc pels d'aqui i raonable pels de fora. De fet, no sabem quan a quan paguen a l'hora per recollir les madueixes.
EliminaHay algo que no funciona cuando alguien gana los mismo trabajando que sin trabajar, ¿quien tiene la razón?, pues no se, pero es algo que no funciona, que nos crea un déficit impresionante y que quita la ganas de crear empresas y riqueza al más pintado... Y vuelvo a decir, no se lo que falla, o si, y me lo callo...
ResponEliminaUn 23% de paro es mucho, ahí debe haber mucha economía sumergida, sinó no se entiende.
ResponEliminaLa fresa,la aceituna,el ajo...Si puedes no vas,el frío,la postura,no son trabajos agradables,mal pagados y de temporada,en Huelva,como en Lleida,en cualquier parte.No van los de aquí,pues tienen que venir de fuera,no hay nada de oscuro,ni secretos.Cada uno sabe de su economía y por supuesto no estamos en los sesenta,lo único que faltaba,que pensáramos como entonces. Que no,que no,que si puedes evitar que tu hijo vaya,lo evitas.Pá eso está una madre y un padre o incluso una abuela o un abuelo.Parece que os habéis caído de un guindo.
ResponEliminauna explicación razonable de porqué no va la gente de aquí, lo que no entiendo es como puede haber un 23% de paro y declinen este trabajo aunque sea mal pagado. Un 23% de paro, si es cierto seria insostenible.
EliminaNo comparemos la vendimia en Francia con el trabajo bajo los mares de plástico de Huelva.
ResponEliminaEn Francia tratan tradicionalmente con mucha mas dignidad a los temporeros de la vendimia.
La pregunta es, ¿ porqué no consiguen trabajadores ?.
Suposo que deuen pagar poc i es una feina molt dura segons diu Car res, per això s'en van al Marroc a buscar gent.
EliminaYo no evitaría jamas que mi hijo fuese, creo que el trabajo duro no ha hecho mal a nadie, y si el chaval esta en casa sin hacer nada, pues a coger fresas o melones. Sera una experiencia para él, mucho mejor que quedarse en casa a, con perdón, rascarse las partes intimas.
ResponEliminaCuando estudie iba a tirar pinos al monte los fines de semana, en Soria, con unas heladas de tres pares, con motosierra, un trabajo de verdad, de los que agotan al más pintado. Cuando acabe de estudiar, mi primer trabajo (soy forestal) fue peón de jardinería, con herramientas de "amortización acelerada", pico y pala, frío y humedad; no pasa nada, es bueno para los chavales. Mucho mejor que quedarse en casa sin hacer nada o en la cola del subsidio o en la economía sumergida.
Aunque no suene políticamente correcto, pienso así. No se lo que se pagara la hora o al mes, pero supongo que habrá diferentes baremos. A algunos como yo nos cuesta comprender que la gente no trabaje teniendo oportunidad, como nos cuesta entender que otros se tomen los subsidios de desempleo como vacaciones pagadas, cuando no lo son, son derechos para que la gente que no pueda trabajar por las razones que sea, no se quede en la calle, que tenga una vida más o menos digna y esta bien, soy defensor de ello, pero no son vacaciones a cuenta del resto de contribuyentes. Eso creo yo.
Un saludo.
si señor, de acuerdo contigo, además tan duro tampoco debe ser, lo que sucede es que estamos muy bien acostumbrados, yo iba con mi tío a segar a pleno sol en verano con 10 años y agradable tampoco era, pero se aguanta.
EliminaCrec que si estàs a l,atur i t,ofereixen feina, no pots dir que no, si dius que no, crec que et treuen la prestació a no ser que sigui per una causa justificada com per exemple que la teva residència estigui a no se quants quilòmetres.. abans era així, jo per sort no he estat mai a l,atur. Clar, que hi ha d,haver economia sumergida i també sous precaris. Al Maresme la recollida la feien sovint gambians, els magrebins els agafaven més a la zona de Vic, no sé si es perquè estan més especialitzats amb els ramats, però se que allà trobaven més feina a les granjes i als escorxadors. Coincideixo amb lo que diu en Daniel, crec que no es cap menyspreu posar al teu fill temporalment en una feina així doncs conec algun cas amb finals molt positius, que ho han fet i va ser oli en un llum com desitjaven tornar al setembre a l,institut per estudiar en serio o si mes no amb més interès. Lo dels sous crec que paguen igual al resident com al immigrant. En general són feines mal pagades i es tenen moltíssima competència i el preu de la maduixa no és el mateix que el de la tòfona. Crec que els empresaris del sector són conscients que no tenen esclaus, de fet paguen igual si ets d,aquí o d,allà, la collita és cada any i suposo que valoren que tornin els que ho han fet bé i ja en saben que d,això també se,n ha de saber i fer-ho bé.
ResponEliminano ofereixen la feina directament, ofereixen fein a a qui hi vulgui anar, ara, enten c s'ha d'agafar, poc o molt és més, el que passa com deia el meu pare que la terra hauria d'estar a més alta, a l'alçada de la vista i així no caldria ajupir-se.
EliminaJo havia anat a collir patates que tambè cal ajupir-se, i a segar trapadella per les vaques, que també cal ajupir-se, i és que a la terra o t'has d'ajupir o t'has d'enfilar.