No cal ser gaire perspicaç per imaginar les maniobres del govern espanyol per aconseguir que li hagin donat un premi mundial de juristes al rei Felip de Borbó en ple judici al Govern. Ni més ni menys que el Premi Mundial de la Pau i la Llibertat. Des de Catalunya, que el guardó porti el nom de Premi de la Pau i la Llibertat és doblement colpidor. Malament pot parlar de pau el cap d’estat que no tan sols no exerceix el seu paper constitucional d’àrbitre sinó que aplaudeix que la policia carregui contra ciutadans pacífics que no estan cometent cap delicte. El fet de parlar de llibertat amb nou presos polítics a la presó es qualifica solet. En el seu discurs, el monarca va afirmar: 
"És inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per damunt del dret, ja que sense el respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat i, en definitiva, trencament dels principis morals i cívics de la societat." 
"Que no hi ha llibertat sense lleis s'ha sabut sempre, així com que sense lleis no hi pot haver democràcia." 
Vol dir que qui li ha escrit el discurs no ha entés de que va la cosa, car el dret va sempre per darrere de la democràcia igual que les lleis que emanen de la mateixa. I el que és inadmissible és que els servidors públics com el Bourbon que té nom de vàter, s’amagui darrere el dret per ignorar els signes del temps. Inadmissible i perillós, perquè els temps canvien i els acaben superant a ells i al seu dret. Torres més altes han caigut o exiliat...