La o el puput (popularment també putput o paput), o la palput/porput en la parla valenciana (Upupa epops), és un ocell de la família dels upúpids i de l'ordre dels coraciformes present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa. És comuna als Països Catalans.[4][5] Fa de 25 a 29 cm de llargària. D'aspecte inconfusible, és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d'uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint, després d'aterrar, l'obre i la torna a tancar de seguida.La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l'arrel. També n'és característic el vol ondulat. 
La Puput viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida. Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes. La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor. El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra. Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor, emigra cap al nord i centre d'Àfrica, i retorna al febrer següent, tot i que als Països Catalans també se'n troba un contingent hivernant que està creixent. Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà. També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides. - informació de la wiquipèdia.
Doncs bé, ahir en vaig veure una quan tornava de deixar el net a l'escola, i em sembla que és molt aviat perquè voltessin per les rodalies de la plaça d'Espanya, ja no s'en solen veure a ciutat i menys a primers de febrer. Deu ser cosa del canvi o del climàtic.
Per cert, puput, en castellà antic es diu abubilla, uy, com se n'assabenti en Pau Casat, afegirà aquesta paraula, a Felón contra Sanchez. Ja ho diu la Sarsuela,: Donde vas con felón de Manila, donde vas com abubilla pajaril.... Marededéu, estic afectat per la síndrome del master de l'insult o millor dit, definició.