Joan Tardà ha anunciat que no tornarà a liderar la llista d'ERC i ara resulta que tothom -jo, no- ja ho sabia. Tardà ha estat coherent en un territori teòricament hostil (Madrid) que l'ha acabat respectant com a mal menor d'una jerarquia de dimonis. El clima polític dels darrers anys ha estat tan tempestuós que un diputat tan aparentment contestatari, cosí d'aquell estil expeditiu representat per José Antonio Labordeta, ha acabat sent assimilat tot i mantenir-se fidel a les sigles del seu partit sense perdre el to de feréstec representant l'maneliquisme-leninisme i de l'anti-franquisme amb i sense Franco. La categoria que separa Tardà de Rufián marca l'abisme entre la política entesa com a factor idealista de servei públic (amb el qual es pot discrepar) i l'efervescència frívola d'un virtuós de reality show.
La propaganda no és innocent: a la incendiària provocació dels 36 diputats de Cs visitant Amer, molts ciutadans sense majúscules van respondre amb un silenci de portes i botigues tancades i la imatge d'un patriota desinfectant la zona amb pal de fregar i lleixiu. Quan Josep Borrell, ministre amb llicència per acabar d'enfonsar la reputació d'Espanya, parlava de desinfectar ferides nacionalistes, molta gent es va escandalitzar. Ara el furor per desinfectar ja no té fronteres.
A l'hora d'analitzar els primers dies del judici tampoc han faltat les anàlisis tavernaris - A la Ser, Juan José Millás reflexiona sobre el moment polític actual i la distància entre els temes tractats pels professionals que, en comptes de crear problemes, haurien de treballar per solucionar-los. I conclou que, sentint a Pablo Casado insultant Pedro Sánchez, va pensar: "Això no és un país. Això és un bar, amb caps de gambes per terra i màquines escurabutxaques escopint monedes ". Al bar de Millás caldria afegir-hi a un policia insultant al ministre Ábalos.
A l'hora d'analitzar els primers dies del judici tampoc han faltat les anàlisis tavernaris, com si el judici equivalgués a la victòria del Girona al Bernabeu i el fiscal Fidel Cadena fora Sergio Ramos. En Preguntes freqüents (TV3), tertúlia sobre la matèria, amb la novetat dels moviments de Cristina Puig, que desorienten al realitzador. La moda que obliga els presentadors a passejar pel plató amb aparent naturalitat potser contribueixi a l'espectacle, però, a més de marejar-nos, erosiona la credibilitat dels que han de patir semblant tortura. Em refugio al bar Il Giardinetto per a través del web de La Vanguardia, veure l'entrevista a Javier Cercas. L'escriptor explica que va perdre la fe llegint a Unamuno i denuncia que en tots els moments convulsos de la història hi ha "canalles de les bones causes". Parafrasejant Millás: Il Giardinetto no és un bar; és un país. - Sergi Pamies