Cada un de nosaltres té assignat conèixer a un home bo, explica Carlos Zanon en el seu article d'avui a la Vanguardia, i aixó m'ha portat a parlar-vos del meu home bo, que també es diu Antonio. Quan et trobes amb un home bo, la situació sol ser complicada. De què parles amb un home bo?. És difícil de saber perquè els homes bons no solen ser molt loquaços, encara que aquest no seria el cas d'Antonio. Un tracta d'escodrinyar per què un home bo es comporta així, d'aquesta manera tan excèntrica: sense odi, sense enveja, sense gelosia. Potser per això porta el seu temps empatitzar amb un home bo. El meu, el meu home bo, es diu Antonio i treballa a la CIPO. Antonio podria haver sortit de secundari a Campeones, o sigui que és el que diuen els tècnics, un border-line, tot i que per a mi, Antonio és un home bo, un bon home, amb el qual puc parlar de moltes coses, encara que del que més de futbol, ​​sent com és un seguidor fanàtic del Sabadell. A lntonio fa temps que no el veig, va canviar la seva residència (vivia amb el seu germà) i el trobo a faltar, era part del meu paisatge quotidià quan sortia a passejar pel barri, i m'agradava parlar amb ell, perquè al fer-ho no tenia necessitat de fingir ni de pretendre ser res més que el que era, un home parlant amb un altre home, de les petites coses de la vida, integrats ambdós en el paisatge del barri, del nostre barri.