El jutjat contenciós administratiu número 6 de Barcelona ha acceptat la demanda presentada per un particular contra l'Ajuntament de Barcelona per l'alta contaminació de l'aire a la capital catalana. L'Ajuntament ha de contestar la demanda, i aleshores el jutjat hauria d'analitzar les nombroses proves aportades. El demandant reclama al jutge que exigeixi al Consistori prendre mesures per frenar la pol·lució a la ciutat, i en concret proposa que s'implanti un sistema de taxa o peatge d'entrada per als vehicles, amb la finalitat de reduir el trànsit, ja que estima que és la millor manera de millorar la qualitat de l'aire, segons l'experiència de diverses ciutats europees.

En el seu recurs al jutge, Román Martín Valldeperas, veí de l'Eixample, invoca el seu dret de gaudir d'un aire net, i sobretot que aquest aire s'ajusti al límit legal. La directiva europea estableix una concentració màxima de diòxid de nitrogen (NO2) de 40 micrograms per metre cúbic. A la ciutat aquest valor límit anual s'excedeix des de l'any 2010, quan la normativa va entrar en vigor.

Entre altres arguments, assenyala que a l'àrea de Barcelona cada any moren unes 3.500 persones prematurament per afeccions relacionades amb la contaminació. El denunciant ha aportat informació abundant sobre com se superen els nivells il·legals de contaminació a la ciutat i sobre els efectes que aquesta contaminació té en la salut, especialment entre la població infantil. Alguns d'aquests documents assenyalen el trànsit com a principal causant de la pol·lució. També s'afegeixen testimonis d'alguns dels principals especialistes en contaminació.
Així mateix, s'invoquen com a argument sentències del Tribunal de Justícia de la UE en què es deixa clar que les administracions tenen l'obligació d'aconseguir resultats i millores reals als indicadors, de manera que la simple presentació de plans sense efectes beneficiosos demostrats no val.
Té tot el dret el Sr. Martín a presentar aquesta demanda, que imagino acabarà en no res, però crea un perillós precedent, ja l'altre dia un home va presentar una demanda als seus pares per haver-lo dut al món sense el seu consentiment. S'ha d'anar amb compte en aquest tipus de demanda, car com proliferin poden saturar-se tots els jutjats que es fan i es desfan, i ja posat els soferts usuaris de rodalies podrien també demandar al Govern o Governs, i hi ha mil i un a coses que no funcionen en una ciutat que podrien ser causa d'una demanda. De pol·lució a Sabadell anem també malament, com a la majoria de ciutats mitjanes o grans, però no se m'ha ocorregut ni a mi ni a cap ciutadà - de moment - demandar a l'ajuntament per aquest fet, potser perquè entenc i entenem que el problema en aquest cas, no és de l'ajuntament sinó que ve de més amunt, car que de fet, qui contamina no és l'Entitat municipal sinó el conjunt de ciutadans, des dels jubilats a les empreses, als automobilistes i motoristes, calefaccions, etc. Aquí és on es contamina l'aire de les ciutats, i acusar a l'ajuntament és el més fàcil, però no deixa de ser un brindis al sol o ganes de cridar l'atenció, o possiblement poca feina.
"Tinc el mateix dret de respirar aire net que els que viuen fora de la ciutat" diu el Sr. Roman Martin. "Sóc pare, i em sento responsable de la salut de les meves filles", diu aquest veí de l'Eixample a la vanguardia. Les seves filles van a una escola del carrer Aragó, "una autopista urbana amb 100.000 cotxes al dia". "Tinc el mateix dret a respirar aire net que els qui viuen fora de la ciutat i respiren aire pur".
Aquí  que el Sr. Martin rebla en el clau, els automòbils són una font de contaminació a ciutat, ja ho sabem i ho sap l'ajuntament i ho saben a Europa i ja s'han pres encara que tard mesures per erradicar-los de les ciutats, possiblement el Sr. Martin també té un automòbil - no ho sé -, però de moment en tingui o no, no té dret a respirar aire net com els de fora ciutat, i no és culpa de l'Ajuntament de Barcelona, aquí és on crec s'equivoca en presentar la seva denuncia. Hauria de denunciar esferes més altes encara que els contaminadors siguin de les esferes més baixes. O així m'ho sembla a mi.