El jutjat contenciós administratiu número 6 de Barcelona ha acceptat la demanda presentada per un particular contra l'Ajuntament de Barcelona per l'alta contaminació de l'aire a la capital catalana. L'Ajuntament ha de contestar la demanda, i aleshores el jutjat hauria d'analitzar les nombroses proves aportades. El demandant reclama al jutge que exigeixi al Consistori prendre mesures per frenar la pol·lució a la ciutat, i en concret proposa que s'implanti un sistema de taxa o peatge d'entrada per als vehicles, amb la finalitat de reduir el trànsit, ja que estima que és la millor manera de millorar la qualitat de l'aire, segons l'experiència de diverses ciutats europees.
En el seu recurs al jutge, Román Martín Valldeperas, veí de l'Eixample, invoca el seu dret de gaudir d'un aire net, i sobretot que aquest aire s'ajusti al límit legal. La directiva europea estableix una concentració màxima de diòxid de nitrogen (NO2) de 40 micrograms per metre cúbic. A la ciutat aquest valor límit anual s'excedeix des de l'any 2010, quan la normativa va entrar en vigor.
Entre altres arguments, assenyala que a l'àrea de Barcelona cada any moren unes 3.500 persones prematurament per afeccions relacionades amb la contaminació. El denunciant ha aportat informació abundant sobre com se superen els nivells il·legals de contaminació a la ciutat i sobre els efectes que aquesta contaminació té en la salut, especialment entre la població infantil. Alguns d'aquests documents assenyalen el trànsit com a principal causant de la pol·lució. També s'afegeixen testimonis d'alguns dels principals especialistes en contaminació.
Així mateix, s'invoquen com a argument sentències del Tribunal de Justícia de la UE en què es deixa clar que les administracions tenen l'obligació d'aconseguir resultats i millores reals als indicadors, de manera que la simple presentació de plans sense efectes beneficiosos demostrats no val.
Té tot el dret el Sr. Martín a presentar aquesta demanda, que imagino acabarà en no res, però crea un perillós precedent, ja l'altre dia un home va presentar una demanda als seus pares per haver-lo dut al món sense el seu consentiment. S'ha d'anar amb compte en aquest tipus de demanda, car com proliferin poden saturar-se tots els jutjats que es fan i es desfan, i ja posat els soferts usuaris de rodalies podrien també demandar al Govern o Governs, i hi ha mil i un a coses que no funcionen en una ciutat que podrien ser causa d'una demanda. De pol·lució a Sabadell anem també malament, com a la majoria de ciutats mitjanes o grans, però no se m'ha ocorregut ni a mi ni a cap ciutadà - de moment - demandar a l'ajuntament per aquest fet, potser perquè entenc i entenem que el problema en aquest cas, no és de l'ajuntament sinó que ve de més amunt, car que de fet, qui contamina no és l'Entitat municipal sinó el conjunt de ciutadans, des dels jubilats a les empreses, als automobilistes i motoristes, calefaccions, etc. Aquí és on es contamina l'aire de les ciutats, i acusar a l'ajuntament és el més fàcil, però no deixa de ser un brindis al sol o ganes de cridar l'atenció, o possiblement poca feina.
"Tinc el mateix dret de respirar aire net que els que viuen fora de la ciutat" diu el Sr. Roman Martin. "Sóc pare, i em sento responsable de la salut de les meves filles", diu aquest veí de l'Eixample a la vanguardia. Les seves filles van a una escola del carrer Aragó, "una autopista urbana amb 100.000 cotxes al dia". "Tinc el mateix dret a respirar aire net que els qui viuen fora de la ciutat i respiren aire pur".
Aquí sí que el Sr. Martin rebla en el clau, els automòbils són una font de contaminació a ciutat, ja ho sabem i ho sap l'ajuntament i ho saben a Europa i ja s'han pres encara que tard mesures per erradicar-los de les ciutats, possiblement el Sr. Martin també té un automòbil - no ho sé -, però de moment en tingui o no, no té dret a respirar aire net com els de fora ciutat, i no és culpa de l'Ajuntament de Barcelona, aquí és on crec s'equivoca en presentar la seva denuncia. Hauria de denunciar esferes més altes encara que els contaminadors siguin de les esferes més baixes. O així m'ho sembla a mi.
En el seu recurs al jutge, Román Martín Valldeperas, veí de l'Eixample, invoca el seu dret de gaudir d'un aire net, i sobretot que aquest aire s'ajusti al límit legal. La directiva europea estableix una concentració màxima de diòxid de nitrogen (NO2) de 40 micrograms per metre cúbic. A la ciutat aquest valor límit anual s'excedeix des de l'any 2010, quan la normativa va entrar en vigor.
Entre altres arguments, assenyala que a l'àrea de Barcelona cada any moren unes 3.500 persones prematurament per afeccions relacionades amb la contaminació. El denunciant ha aportat informació abundant sobre com se superen els nivells il·legals de contaminació a la ciutat i sobre els efectes que aquesta contaminació té en la salut, especialment entre la població infantil. Alguns d'aquests documents assenyalen el trànsit com a principal causant de la pol·lució. També s'afegeixen testimonis d'alguns dels principals especialistes en contaminació.
Així mateix, s'invoquen com a argument sentències del Tribunal de Justícia de la UE en què es deixa clar que les administracions tenen l'obligació d'aconseguir resultats i millores reals als indicadors, de manera que la simple presentació de plans sense efectes beneficiosos demostrats no val.
Té tot el dret el Sr. Martín a presentar aquesta demanda, que imagino acabarà en no res, però crea un perillós precedent, ja l'altre dia un home va presentar una demanda als seus pares per haver-lo dut al món sense el seu consentiment. S'ha d'anar amb compte en aquest tipus de demanda, car com proliferin poden saturar-se tots els jutjats que es fan i es desfan, i ja posat els soferts usuaris de rodalies podrien també demandar al Govern o Governs, i hi ha mil i un a coses que no funcionen en una ciutat que podrien ser causa d'una demanda. De pol·lució a Sabadell anem també malament, com a la majoria de ciutats mitjanes o grans, però no se m'ha ocorregut ni a mi ni a cap ciutadà - de moment - demandar a l'ajuntament per aquest fet, potser perquè entenc i entenem que el problema en aquest cas, no és de l'ajuntament sinó que ve de més amunt, car que de fet, qui contamina no és l'Entitat municipal sinó el conjunt de ciutadans, des dels jubilats a les empreses, als automobilistes i motoristes, calefaccions, etc. Aquí és on es contamina l'aire de les ciutats, i acusar a l'ajuntament és el més fàcil, però no deixa de ser un brindis al sol o ganes de cridar l'atenció, o possiblement poca feina.
"Tinc el mateix dret de respirar aire net que els que viuen fora de la ciutat" diu el Sr. Roman Martin. "Sóc pare, i em sento responsable de la salut de les meves filles", diu aquest veí de l'Eixample a la vanguardia. Les seves filles van a una escola del carrer Aragó, "una autopista urbana amb 100.000 cotxes al dia". "Tinc el mateix dret a respirar aire net que els qui viuen fora de la ciutat i respiren aire pur".
Aquí sí que el Sr. Martin rebla en el clau, els automòbils són una font de contaminació a ciutat, ja ho sabem i ho sap l'ajuntament i ho saben a Europa i ja s'han pres encara que tard mesures per erradicar-los de les ciutats, possiblement el Sr. Martin també té un automòbil - no ho sé -, però de moment en tingui o no, no té dret a respirar aire net com els de fora ciutat, i no és culpa de l'Ajuntament de Barcelona, aquí és on crec s'equivoca en presentar la seva denuncia. Hauria de denunciar esferes més altes encara que els contaminadors siguin de les esferes més baixes. O així m'ho sembla a mi.
Esa demanda,puede ser para llamar la atención,pero si que el ayuntamiento tiene que ver y mucho en su ciudad,tomando medidas drásticas por zonas de contaminación.Cuando voy por toda la ciudad,en bici,me entretengo en ver las diferentes estaciones que miden la contaminación por toda la ciudad,con sus datos se hace un mapa que se actualiza al instante y que el personal técnico analiza al minuto.
ResponEliminaNo es lo mismo el Guinardó,que el Ensanche,se nota sólo viendo el color de las fachadas,pero bueno a lo que vamos,se ha de ser más exigente.Hay muchas medidas a aplicar para cuando los niveles de contaminación zonal así lo exige.No es cuestión de ir contra nadie,pero no se está actuando como la situación a veces exige,sobretodo en momentos de anticiclón , cuando el aire se estanca en una zona en concreto y no hay distribución.Esas medidas de concreción depende del ayuntamiento,otras dependerán de otros departamentos,pero las primeras son las más necesarias y urgentes,cuando se han de aplicar y no se hace.
Ejemplo de medida drástica:no dejar circular automóviles de explosión por las Ramblas,Cataluña,Universidad...Son drásticas,pero para momentos determinados,aunque en un futuro deberán ser continuas.No me extiendo más que para eso cobran los políticos.
La medida es fácil de decir y dificil de aplicar, en la ciudad no pueden circular coches, punto. Hacer pagar como en Londres no es tampoco la solución aunque paliaría algo el problema, ¿pero como se aplica esta medida?, el Ayuntamiento sólo no puede afrontarlo, o eso me parece a mí.
EliminaLa reflexión es interesante, ahora nos hemos enterado que los coches contaminan. Esta contaminación de óxidos nitrosos es consecuencia directa, ojo al dato, de querer eliminar el dióxido de carbono. Se produce al elevar la temperatura de combustión del diésel, para quemara partículas y el dióxido de carbono y este producto, el oxido nitroso, se elimina en los camiones desde hace media docena de años con una solución de agua y amoniaco (urea) que descompone los óxidos de nitrógeno en vapor de agua y nitrógeno que son inocuos. Desde el punto de vista de la gente ¿tiene más derecho este hombre en su reivindicación que los miles de automovilistas en su derecho de desplazamiento por la metrópoli?. Personalmente pienso que los motores de combustión interna, gasolina y diesel, deben desaparecer lo antes posible, porque es posible, es rentable y son tecnología de hace 100 años (la básica), energeticamente hablando solo aprovechan aproximadamente un 20% de la energía que generan y muchas otras cosas que no quiero poner por no alargar esto, pero.... siempre hay un pero...hay mucho interés detrás, petroleras y el gobierno que cobra impuestos sobre impuestos en los combustibles fósiles.
ResponEliminaUn saludo
hombre Daniel, yo hace cincuenta años que se que los automóviles contaminan, y más aún los aviones. Como dices, aqui hay muchos intereses creados...
EliminaTe pongo el otro ejemplo de ciudad que conozco bien,Córdoba.Ciudad que casi vive del turismo,además del aceite y trigo.Ha costado mucho,pero prácticamente todo el centro es peatonal y en proyecto,por las circunstancias,va aumentando paulatinamente como ciudad sin coches.Cuesta trabajo,pero hay que empezar,es que no hay más remedio,cuando los indices de contaminación suben y suben,sea por el motivo que sea,Temujin ha dado explicaciones validas técnicas.
ResponEliminaCórdoba,en tránsitos era atravesada de norte a sur,este-oeste.Ahora eso es imposible,por una serie de desviaciones y medidas técnicas.Ya se han acostumbrado los automovilista a evitar la ciudad,aunque al principio costó muchos enfados y críticas.Todo es posible pero hay que tomar medidas drásticas y pronto.
Córdoba tiene unos 300 mil habitantes más o menos, y unas connotaciones de tráfico rodado totalmente diferentes a las de Barcelona, pero bueno es que hayan tomado medidas de peatonalizar el centro.
EliminaLa contaminación mata mucho, pero no al momento (resta calidad y años de vida). De ahí la laxitud de los gobiernos y que las Directivas europeas se incumplan sistemáticamente.
ResponEliminaLa contaminación mata a mucha gente cada año, y eso que en general nos adaptamos a esta contaminación, somos como las ratas, nos adaptamos a todo.
EliminaATENCIÓN ¡¡¡¡
ResponEliminaAirbus 321
Barcelona/Londres...25€
Barcelona/Praga...27€
Barcelona/Lisboa...19 €
Es evidente que algo falla. Ir de Barcelona a Sitges en tren (no llega a 30 kms) cuesta más dinero.
Estamos ofreciendo "algo" porque es barato, y las personas van allí, porque es barato, que no económico (ese es otro detalle)
Cada 59 segundos aterriza un avión en Barcelona; otros tantos que despegan, con una frecuencia un pelín superior.
Madrid y Palma de Mallorca están al borde de la saturación.
Hemos enseñado a NO optimizar los recursos y a movernos "porque es barato", no porque nos sea menester o tengamos esas vacaciones anuales que se necesitan.
Este es el precio. Los vuelos baratos, pero la Tierra está cada día más contaminada.
ja fa temps que penso que en avió només haurien de poder anar-hi els rics, aquesta barbaritat diaria de vols es un disbarat i contamina molt més que els cotxes.
Elimina