Aquesta fotografía en sepia que he recuperat de la caixa de les fotografíes del meu pare, veu la llum, perquè l'altre dia en Ramón Solsona a Rac-1 i parlant de juguets antics, es va referir al "Tumilet" que és l'estri en el que estic assegut en posició d'arrencar. Anava per tracció manual endavant i endarrera i amb els peus es podia girar a voluntat. Recordo encara com hi derrapava a les corbes. Un altre joc de la meva infantesa, era el "Tràfico Magnético" que em sembla era de la casa EXIN, es tractava d'un quadrat on hi havia la reproducció d'una ciutat amb les seves cases, carrers, l'esglesia, etc, i els cotxes es feien anar per una palanca que accionava un imant per sota, de manera que semblava que els cotxes anessin circulant. No cal que siguin tampoc molt sofisticats els juguets de la mainada, la imaginació fa (o feia) la resta. Recordo un any que a Meritxell i Vanessa els reis els hi varen dur un robot de llauna que duia rodes i caminava endavant i endarrera i deia algunes paraules, amb llums que se encenien i tot aixó. Doncs bé, les nenes es varen passar el matí de reis jugant amb la capsa del robot on s'hi varen fer dos forats pels ulls i un per la boca, i el robot va restar abandonat en un racó del menjador.