En aquests dies en que es parla i també malparla de la justicia, he recordat aquest escrit de 2012 que vaig treure del bloc de Gregorio Luri en que parlava sobre la justícia que em semblava i em sembla a hores ara molt interessant.

"Como todo el mundo sabe hay dos clases de justicia: la que nos gusta y la que no nos gusta. Evidentemente, sólo la primera es justa. Por lo tanto:

1. Las leyes que no sirven para sostener nuestros prejuicios, son malas leyes y los que las defienden es porque tienen muy aviesas intenciones
.
2. Las suspicacias del noble acusador tienen siempre más valor que las excusas del infame acusado, siendo el noble acusador todo aquel que acusa de acuerdo con mis prejuicios.

3. El noble acusador que no es capaz de demostrar la culpabilidad del acusado más allá de cualquier duda razonable tiene, por ello mismo, razón.

Nota: Aquí los colores políticos son irrelevantes."

. . . i és que succeix que creiem en la justicia quan convergeix amb els nostres interessos i ens costa d'entendre i acceptar decisions com la que sense esmentar es refereix el Sr. Luri. De totes maneres haig de confessar-vos que mai he cregut en els jurats populars, seria incapaç de ser-ho si em tocava. Si els jutges professionals ja donen molt que parlar amb la seva peculiar manera d'impartir justícia en molts casos, el jurat popular, pel meu entendre és massa influenciable i poc parcial, per més ho vulguin ser. I és que, de fet, no hi ha ningú que estigui realment capacitat per jutjar objectivament l'altre, ni tan sols els jutges, potser aquests els que menys..... Curiós, estic jutjant als jutges i als jurats populars mentre acabo de dir que ningú pot jutjar a ningú. Ja deia Cioràn que l'home és un animal contradictori.