Vivim en un món on la cultura del “like” va lligada a la cultura del diner i a munt d'interessos. Un món on la majoria pugem inconscientment al carro i anem repartint clicks, gairebé com a pràctica rutinaria diària sense ni tan sols sovint, mirar el contingut. En certa manera és evident que les pantalles ens abdueixen, i la nostra actitud en general ha derivat cap a un “tinc molts likes, aleshores existeixo”. Però no ens quedem satisfets amb uns quants. En volem molts. Són addictius. És la manera que tenim de quantificar l'aprovació dels altres, el reconeixement dels altres.
I mentrestant esten immers en aquestes petites vanitats, en algun lloc d’Àsia, a les anomenades Click farms, s’hi amaguen persones que treballen en habitacions plenes de mòbils i que no paren de repartir likes o clicks o fake news. Ho fan a canvi d’una xifra de diners irrisòria a les empreses que han pagat per obtenir-los.
Aaron Greenspan, company de Mark Zuckerberg a Harvard, afirma que un 50% dels usuaris de Facebook podrien ser perfils falsos. Likes falsos que poden fer guanyar diners, fake news que poden fer guanyar eleccions. Les Click farms, no són pas noves, venen de vell, car en aquests moments quelcom de fa quatre o cinc anys ja és vell. Això us ho explica un influencer a Instagram amb 11 seguidors, tots de la familia menys un que no sé qui és, ves que no sigui d'una Granja d'aquestes.
Soy la única de mi grupo de amigos, incluyendo marido, que no tiene facebook, ni twitter, ni instagram. Soy una descastada. Los likes tienen poco que ver conmigo.
ResponEliminaRara avis si eres, aunque de hecho tanto en twitter como en facebook reconozco que apenas intervengo, por no decir nada, y instagram por la familia igual que en Whatsapp.
EliminaFacebook hace poco ha tenido una caída espectacular en bolsa,por el asunto de la privacidad, pero si se demuestra que la mitad de los clientes son falsos, la caída será mucho mayor.
ResponEliminamás bien debe ser por la filtración de las contraseñas de sus usuarios de hace un par de meses y que se ha sabido ahora. Lo de las granjas de clics se sabe desde hace cinco o seis años.
ResponEliminaUn servidor es como Chiloé, no estoy en ninguna red social.
ResponEliminaEstuve en Facebook, pero la cosa duró tres meses. Me harté de recibir fotografías de platos de comida, de fotografías de niños interminables colgadas por abuelas embobadas con sus nietos, y de "paridas" semejantes sin ninguna trascendencia ni utilidad.
Quien quiera explicarme tonterías, que venga a hacerlo en persona.
saps que passa, Moldavia donat de baixa de twitter i facebook, però a ran dels fets de l'1-0 vaig tornar a donar-m'hi d'alta, però poc hi escric, i poc ho miro.
Elimina