ELS MODENNOS DE LA JEC


La Junta Electoral Central va acordar el dijous incoar expedient administratiu contra el president Torra per no retirar els llaços dels edificis de la Generalitat, ha instat la Fiscalia a estudiar el cas i va ordenar als Mossos a procedissin a netejar les façanes de símbols. La decisió es va fer pública a mitja tarda però el text de la resolució no acabava d'arribar a la Conselleria d'Interior, pendents més que mai de preservar la imatge dels Mossos a l'hora de complir amb les ordres de l'àrbitre electoral. Les hores passaven i en la bústia d'entrada dels correus electrònics de la secretaria del conseller no havia cap avís. Passades les 21.30 h, l'equip del conseller seguia pendent però només van rebre notícies a través dels mitjans de comunicació, que sí que van distribuir la resolució. ¿S'havia perdut la notificació a Interior? El document havia arribat però no per on l'esperaven. Ahir al matí es van trobar les tres fulles en un fax d'ús residual a la secretaria del conseller Miquel Buch. 
Si amiguets i amiguetes que aixó del FAX s'ha d'explicar com el casette o la sardana als de la ESO. Al mes de març de l'any de gracia o de desgracia del 2019, la Junta Electoral Central envia les resolucions urgents e importants per FAX. Modennos que són uns modennos. Menys mal que no la varen enviar per un colom missatger. 

CLICK FARMS (GRANGES DE CLICKS)


Vivim en un món on la cultura del “like” va lligada a la cultura del diner i a munt d'interessos. Un món on la majoria pugem inconscientment al carro i anem repartint clicks, gairebé com a pràctica rutinaria diària sense ni tan sols sovint, mirar el contingut. En certa manera és evident que les pantalles ens abdueixen, i la nostra actitud en general ha derivat cap a un “tinc molts likes, aleshores existeixo”. Però no ens quedem satisfets amb uns quants. En volem molts. Són addictius. És la manera que tenim de quantificar l'aprovació dels altres, el reconeixement dels altres.
I mentrestant esten immers en aquestes petites vanitats, en algun lloc d’Àsia, a les anomenades Click farms, s’hi amaguen persones que treballen en habitacions plenes de mòbils i que no paren de repartir likes o clicks o fake news. Ho fan a canvi d’una xifra de diners irrisòria a les empreses que han pagat per obtenir-los. 
Aaron Greenspan, company de Mark Zuckerberg a Harvard, afirma que un 50% dels usuaris de Facebook podrien ser perfils falsos. Likes falsos que poden fer guanyar diners, fake news que poden fer guanyar eleccions. Les Click farms, no són pas noves, venen de vell, car en aquests moments quelcom de fa quatre o cinc anys ja és vell. Això us ho explica un influencer a Instagram amb 11 seguidors, tots de la familia menys un que no sé qui és, ves que no sigui d'una Granja d'aquestes.


UNA MORT ESTÚPIDA I EVITABLE



Aquest Govern tan proteccionista que tenim en tot, que aviat ens dirà que, com, quan, de quina manera i a quina hora hem de fer qualque cosa, per nímia o personal que sigui, que pretén sobreprotegir la mainada d'una manera gairebé obssesiva, vigilant que veuen a la Tele, l'ùs que en fan del mòbil, prohibint que vegin curses de braus i excessos variats, fins al punt que de tant sobreprotegir-los més aviat sembla que pugem gerros de porcellana xinesa més que infants; fa molt bé en impedir que un nen de quinze anys begui cava en guanyar una cursa, car és menor d’edat, o després de quedar tercer en una carrera de motos a velocitats de més de doscents quilometres per hora. No se si d’aixó se n’ha de dir: incoherència, hipocresia, inconsciència o estupidesa, perquè en Marc Márquez només és un nen, molt bó i ràpid pel que es va veure ahir, però és un nen". 
Aquest comentari és del 2009, però hi pensat avui a ran de la mort en un accident ahir en una cursa a Montmeló del nen Andreas Pérez de 14 anys, i no entenc si no té l'edat per conduïr, com se li permet correr a aquestes velocitats. Quan us pregunteu qui l'ha matat, no tingueu cap dubte, no ha estat el company que el va atropellar, l'ha matat aquesta hipocresia d'una societat sobre protectora segons convé i interessa i no ens enganyem, els reponsables de la seva mort ho som tots, per omissió, els pares els primers. "11 dde juny 2018.

I HE TORNAT A PENSAR-HI AVUIMarc Garrido Beltrán, pilot de 14 anys, va morir a la tarda d'ahir diumenge a l'Hospital General de Jerez, després d'haver patit una caiguda en la cursa de SuperSport 300, celebrada al Circuit de Jerez. El pilot de l'equip Cardoso Racing es va veuret involucrat en una caiguda doble entra les Corbes 2 i 3, passant-li una altra moto per sobre, provocant-li unes ferides de les que no va poder recuperar-se. En aquest moment la cursa es va aturar, i tot i que les ambulàncies van entrar ràpidament per traslladar a l'hospital, l'impacte va ser massa agressiu i el pilot va morir hores més tard. "Des de la Federació Andalusa de Motociclisme i tota l'organització del CIV, les nostres més sinceres condolences a tots els seus familiars i amics. DEP", ha comunicat la Federació.

I no passa res, és la clàssica mort estúpida que es podia haver evitat, un nen de catorze anys no pot anar a 200qm per hora, i el fet de no deixar-li brindar amb cava si guanya la carrera no és que pura hipocresia, estúpida hipocresia. Ja portem dues víctimes de moment, l'any passat Andreas Pérez y ahir Marc Garrido, però no ho pensaran prohibir els qui els hi correspon. Ens afanyem a reclamar seguretat pels nostres fills i filles, fem correr rius de tinta i llàgrimes de cocodril si mort algún nen ofegat com Aylan, fets difícils de evitar, però la vida d'aquests nens motoritzats si que es podria preservar, i és molt senzill, tant senzill xom no déixar que aquests joves puguin còrrer a 200qm.hora, almenys fins que compleixin els divuit anys.

MARCADORS QUÍMICS CONTRA ELS GILETS JAUNES


Aquesta és una informació que comenta ja avui el periódico d'aragó entre altres digitals, us deixo la font de Juan Manuel Olarieta, advocat basc, en principi el que explica és terrible, una passa més de la repressió dels Estats contra els ciutadans cada vegada més indefensos.

El lanzamiento de marcadores químicos contra los ‘chalecos amarillos’ en las manifestacionesJuan Manuel Olarieta.

Los “chalecos amarillos” y los transeúntes se han convertido en conejillos de Indias de uno de los primeros experimentos con marcadores químicos para seres humanos cuyo efecto sobre el organismo es muy poco conocido. Para el gobierno francés se trata de “productos químicos codificados” e inofensivos que impregnan la piel, el cabello y la ropa de las personas a las que se dirigen durante un período que va de varias semanas a décadas.
Esta técnica represiva se ha utilizado muy pocas veces contra seres humanos. Su empleo ha sido reconocido en la 18 semana de protestas de los “chalecos amarillos”. Los marcadores químicos se difunden tanto en los cañones de agua como en los gases lacrimógenos. Además de ellos, también se han detectado sustancias sicotrópicas en los gases CS, lo que convierte a la represión de los “chalecos amarillos” en un experimento a gran escala de nuevas técnicas de represión política.
Estas técnicas se han desarrollado en Gran Bretaña y son ampliamente utilizadas en Israel, donde los presos palestinos afirman haber contraído varios tipos de cáncer como resultado del marcado de su ADN o el uso de otras técnicas de control social que implican nanopartículas que pueden haber dañado el material genético de las células de su cuerpo.
El gobierno francés ha admitido usar marcadores químicos contra los manifestantes como un experimento durante las manifestaciones del 1 de mayo de 2018, sin advertir a la población de que eran objeto de un experimento.
Los defensores de tales técnicas aseguran que los productos de marcado de ADN o ARN no suponen ningún peligro para la salud. Sin embargo, en 2014 la policía de Ucrania experimentó con bombas de gas que contenían LSD suministradas por una empresa israelí contra manifestantes en Kiev y el resultado fue catastrófico: algunos comenzaron a sufrir convulsiones violentas antes de lanzarse contra los vehículos de la policía, lo que requirió el uso de munición real para detenerlos.
En Brasil la policía experimentó en 2016 con productos químicos contra manifestantes, pero salió mal y la policía finalmente tuvo que reducir la protesta mediante el uso de armas de guerra. La sustancia química utilizada se asemejaba a una droga neurotóxica.
En Israel algunos gases utilizados contra los palestinos contienen alucinógenos y LSD, además de alteradores endocrinos para hacer que los manifestantes sean más violentos y justificar así el uso de francotiradores y fuego a muy alta velocidad (balas de aleación especial con una velocidad inicial de 1.200 metros por segundo).
Los gases que utiliza la policía en Francia incluyen CS (2-clorobencilideno malononitrilo), que es irritante. Recientemente han añadido también neurotóxicos que pueden alterar la capacidad de percepción y la conciencia. Otros tipos de nanopartículas se utilizan cada vez más en las cargas policiales, pero su uso sigue siendo secreto porque incluso los policías que las utilizan no siempre saben la naturaleza de la munición. Con el marcado químico de los manifestantes, el gobierno francés da un paso más en el control de las personas, hasta las raíces de su cabello y su ADN.
Tras una reunión urgente del Consejo de Ministros convocada por la crisis de los “chalecos amarillos”, el Primer Ministro Edouard Philippe anunció nuevas medidas represivas de última generación, además de las antiguas, como el empleo de drones y los marcadores químicos codificados (PMC).
Hasta ahora los marcadores se habían utilizado para prevenir los atracos a bancos y furgones blindados, señalizando los billetes con tinta indeleble. Pero la técnica ha introducido una novedad, los objetos de marcado codificado, que son dispositivos químicos indetectables a simple vista, inodoros e incoloros, que permiten marcar tanto las propiedades, como las personas y los lugares. Es un verdadero ADN sintético que permite, por ejemplo, marcar objetos valiosos e identificar así el origen de la propiedad de un robo, señalizando al autor del delito.
Los PMC imprimen un código de identificación único. Asociado con el despliegue de estos dispositivos, la policía interviene principalmente en las etapas cruciales del revelado de la marca y el descifrado del código asociado. Con lámparas ultravioleta, la policía controla la marca y garantiza así la prueba material del delito.
En 2015, el municipio de Aubagne, en Francia, distribuyó cerca de 700 unidades a los vecinos. En Marsella los centros comerciales están equipados con estos marcadores. En caso de atraco, las alarmas y los radares de presencia los dispersan automáticamente, aunque también se pueden activar manualmente.
La instalación de sistemas de dispersión en centros comerciales tiene un doble objetivo. Por un lado disuade a los atracadores mediante la colocación visible de señales en el área protegida, de la misma manera que las cámaras de vigilancia. Por el otro, marca a todas las personas y cosas que están en dicha zona.
La piel del autor queda impregnada durante varias semanas, su pelo durante seis meses y su ropa de por vida. Puede ser localizado en cualquier momento, durante un control rutinario en carretera o en su casa. Para ello basta con proyectarle luz ultravioleta. Naturalmente, además de los ladrones, también quedan marcados los clientes, los trabajadores, los niños… todos los que están en el escenarios del crimen.
La técnica PMC se ha extendido a los cables eléctricos, las obras de arte y los vehículos. Las empresas productoras garantizan la unicidad del código asociado al marcado. Al consultar la base de datos de los proveedores, un objeto marcado, denunciado como robado, puede ser devuelto a su propietario resaltando el producto marcado codificado, incluso después de varios años.
Lo que se empezó aplicando a los delitos, se ha extendido a los derechos, como el de manifestación, permitiendo a la policía identificar a quienes acuden a las manifestaciones y a quienes pasean por la calle. Pero, ¿quien es capaz de diferenciar a uno de otro? - VISTO EN EL BLOG: ARREZAFE.

MACGUFFIN, LLAÇOS I ARMES


Durant els últims dies dos temes han acaparat l'agenda política als mitjans: la presència o retirada de llaços grocs en els edificis públics de Catalunya i les declaracions de Santiago Abascal, sobre la lliure tinença d'armes fetes a una revista de caça. Podria semblar que cap dels dos temes és prou important per acaparar tota aquesta atenció, perquè en els dos casos sabem que no deixen de ser brindis al sol.
El tema dels llaços que Carrizosa ho apuntava com una victoria de Ciutadans, ha servit per donar encara més visibilitat als llaços i al que representen, i tambè per tapar els escàndols de les primaries del partit taronja, i de passada perquè Quim Torra continui fent el ridícul i el passarell, però sense l'interès dels mitjans que varen arribar a relatar en directe la retirada de la pancarta de la plaça Sant Jaume, el tema s'hauria diluït en el no res, o sigui que la importancia als llaços, l'han donat els mitjans, en un clar efecte MacGuffin. que els afavoreix, cada vegada en sortiran més i més.
Quan a les armes del Sr. Abascal, al que tenen amagat per què no desbarri massa, han sorgit per l'interès dels mitjans en difondre-ho, atès la revista de caça en la que va fer les declaracions té el recorregut i el públic que té. Un públic per cert, que ja ho està en la major part dels casos d'armat.
Aquests dos fets tan diferents ens porten a la conclusió que el debat polític no l'estableixen els líders polítics, menys encara les inquietuds dels ciutadans, aixó forma part de la competència dels mitjans, del que aquests decideixin de que s'ha de parlar i que s'ha de destacar. 
Amb la política està succeint una mica com amb les notícies periodístiques, les columnes d'opinió o els programes de radio o televisius. O crides l'atenció dient alguna collonada o ningú et fa cas, això Antonio García Ferreras ho ha sabut interpretar a la perfecció. El resultat és evident, el que més èxit té és la columna d'opinió que la digui més grossa, el programa de radio o televisió en el qual es faci més teatre i exageració en la noticia política més pelegrína o surrealista moltes de les vegades. Y no nomès en política, Piqueras i els seus 'ríos de lava' serian un altre exemple de la degradació de la informació, per cert gairebé sempre en la informació de desgracies o catàstrofes amb sirenes de fons d'ambulancies. 
Per tant, podem arribar a la conclusió que als mitjans escrits, orals o visuals, triomfen els insultadors, els pocasoltes, els d'idees pelegrines i els més exacerbats, no els periodistes independents i assenyats, que encara queden i que sovint són assenyalats, precisament perquè són independents, que no independentistes. Si, en el fons d'això es tracta, de distreure el personal com feia Hitchcock amb l'efecte MacGuffin.

DIA MUNDIAL SENSE COMPRES

Manifestació a favor de Dia Mundial sense Compres, Sant Francisco, novembre de 2000.

El dia mundial sense compres, és una jornada de protesta en contra del consumisme duta a terme per activistes socials, majoritàriament altermundistes, el 25 de novembre de cada any. O sia el dia següent del Black Friday d'avui.
El dia mundial sense compres, va ser creat per l'artista de Vancouver Ted Dave i posteriorment promogut per la revista canadenca Adbusters. Els participants d'aquest moviment s'abstenen de comprar qualsevol cosa durant 24 hores com una exhibició concentrada del poder del consumidor.
Aquest esdeveniment intenta que la societat prengui consciència del que alguns veuen com els hàbits de consum malgastador en els països del primer món. Els activistes també poden participar en manifestacions per impedir visitar centres comercials i altres formes d'expressió radical. Així mateix, Adbusters ha aconseguit anunciar la jornada a la CNN, però altres cadenes, com la MTV, s'han negat a emetre els seus anuncis.

D'altra banda, en els últims anys, el moviment ha guanyat adeptes entre els moviments contra el canvi climàtic. Aquests argumenten que per aturar aquest fenomen el primer món ha de canviar els seus hàbits de consum. Als Estats Units i Canadà, els partidaris es manifesten el dia després del Dia d'Acció de Gràcies. Aquest dia, freqüentment anomenat «divendres negre», és als Estats Units un dels dies de l'any en què més es compra. A la resta del món, se celebra un dia després, dissabte.

Des que el "Dia Mundial sense Compres" se celebra després d'Acció de Gràcies, gràcies al seu significat (el de resistir el consumisme sense sentit), algunes persones han vist l'oportunitat d'exposar la hipocresia del cap de setmana posterior a Acció de Gràcies . Aquesta festa sempre s'ha centrat en l'amistat, la família i la comunitat, mentre que el dia següent només ho fa en el consumisme i les compres. Així doncs, alguns dels seus participants poden considerar-lo com un mitjà de reivindicar el missatge original de la celebració: animar els amics i les famílies a reunir-se, en comptes de a gastar diners.
El "dia mundial sense compres" es va celebrar per primera vegada a Vancouver, Canadà al setembre de 1992, però en 1997 va ser traslladat al dia després d'Acció de Gràcies als Estats Units i Canadà i al dia següent a la resta del món, com un crida contra el consumisme de l'època prenadalenca. 

Tot això no deixa de ser un acte folklòric, un brindis al sol, no compres res el 25, ja ho faràs el 26 o el 27, i has quedat la mar de bé anant a la mani del dia 25. Aquest concepte que a casa practiquem des de fa temps els 365 dies de l'any,  i del que en parlava ahir a ran del Divendres Negre d'avui. Es tracte de comprar el que cal quan fa falta, que tampoc és tan difícil, ja ho he explicat alguna altra vegada. Aquesta manifestació del Dia sense compra és un no res enmig dels múltiples actes innocus que se celebren dia si dia també a tot el món per qualsevol qüestió o fotesa, amb un fons de reivindicació temporal i anecdòtica.
más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-