Així va quedar el 1986 el 'barranquillo' assenyalat com a punt de referència per Manuel Castilla Blanco, (Fotografia d'Ian Gibson, 2014.). Nous indicis reforcen la teoria que les seves restes podrien haver estat mogudes el 1986 durant les obres del parc que porta el seu nom a Alfacar (Granada)
En declaracions d'ahir diumenge a Rac 1, Víctor Fernandez considerava difícil poder accedir a les restes de Federico Garcia Lorca, màxime amb el nou Govern de la Junta d'Andalusia, encara que és cert que la mateixa família del poeta ha demostrat nul interès en què es trobessin les seves restes. Només ens cal excavar 20 cm. de pedra sota de la font per confirmar que encara hi ha les restes - diu Rodriguez - però em temo que no podrem fer-ho mai. Aquest és el resultat de la seva investigació...
"Les restes de Lorca podrien estar dins d'un sac. No perquè les hi posessin els feixistes que el van assassinar, sinó perquè el 1986, per acabar a temps l'obra del Parc Federico García Lorca a la localitat granadina d'Alfacar, les restes de quatre cossos, que suposadament es van trobar durant la seva construcció i entre els quals podria estar Lorca, es van introduir en un sac perquè la Diputació de Granada pogués inaugurar a temps el lloc creat en memòria del que, per a molts, és l'escriptor andalús més important de la història.
A aquesta inquietant i surreal sospita s'arriba amb els nous indicis aportats per la investigació que ha seguit el periodista Víctor Fernández i el geofísic Luis Avial, especialitzat en localització de fosses de la Guerra Civil, col·laborador habitual de la Policia i responsable de la prospecció geofísica que va localitzar el cos de Cervantes a l'església de les Trinitàries de Madrid.
El parc dedicat a Federico García Lorca es va realitzar amb la menor intervenció possible en el terreny per evitar, precisament, alterar possibles restes humanes. La font al centre del parc és on suposadament estan enterrats els ossos trobats en 1986.
La seva investigació parteix de la realitzada per Ian Gibson el 1966 recollida en el seu llibre de 1971 La repressió nacionalista a Granada el 1936 i la mort de Federico García Lorca, en la qual apunta que el cos del poeta estaria costat de l'olivera avui ubicat al parc que porta el seu nom. La investigació ha seguit la pista que va obrir el 2008 l'article publicat per Rafa López i Quico Chirino en l'Ideal de Granada. En aquest article, el que va ser vicepresident de la Diputació de Granada, Ernesto Molina, confirmava que el 1986 es van trobar restes humanes en aixecar el mur del recinte, al costat del famós olivera, i que van ser ficats en un sac i tornats a enterrar en un lloc, controlat, dins del parc. Una versió ratificada per José Antonio Rodríguez, actual alcalde de Jun i treballador de la Diputació en els 80 i mà dreta de Joan de Loxa al Patronat Provincial Federico García Lorca.
Segons aquesta teoria, els ossos provenien de l'àrea propera a l'olivera on va ser afusellat Federico García Lorca juntament amb tres persones més. El professor Dióscoro Galindo González i els banderillers Francisco Galadí i Joaquín Arcollas. Entre les restes es va trobar part d'una crossa que podria pertànyer al professor, que era coix.
Seguint les indicacions de la ubicació de les restes facilitada per alcalde de Jun a Víctor Fernández, aquest demana al geofísic Luis Avial l'escanejat amb un georadar de la zona. El 2009 Luis Avial va fer una prospecció a la zona i Víctor Fernández, coneixedor d'aquesta teoria, "em va demanar que fes un cop d'ull a la font", explica Avial. "Jo prenc les dades amb el georadar i faig aquesta zona. Quan faig això busco una fossa comuna, és a dir, si hi ha moviment del terreny. Quan faig la presa de dades després, és quan Víctor Fernández em diu que no busca un enterrament, sinó un sac on material osteològic que a ell li diuen els seus testimonis que van ficar els obrers que van fer al parc. Quan reviso les dades detecto un senyal rara, no és una fossa comuna, és un element exogen al subsòl. Una cosa introduït ".
Per verificar aquest senyal Avial ha realitzat una prova a Toledo, el passat mes de febrer. Amb l'ajuda d'Óscar López, arqueòleg i expert en geofísica forense, "va enterrar un sac amb material osteològic de tres o quatre cossos i runa, trossos de pedra, maó, aquest tipus de coses que sol haver en una obra. El vam enterrar a la mateixa profunditat i reconstruïm l'estructura geomorfològica que hi ha en aquest punt que m'ha donat el senyal. Bé, doncs el senyal és exactament igual ", conclou Avial.
El que la ciència diu en aquest punt és que el radagrama escanejat per Avial, on suposadament hi ha ossos enterrats pels obrers que van fer el parc a Alfacar, "mostra un senyal idèntica a la reconstrucció. Ara, d'aquí a treure la conclusió que sigui Lorca és molt diferent ". Faltaria verificar que hi ha ossos i que aquests pertanyen al poeta.
"Les restes de Lorca podrien estar dins d'un sac. No perquè les hi posessin els feixistes que el van assassinar, sinó perquè el 1986, per acabar a temps l'obra del Parc Federico García Lorca a la localitat granadina d'Alfacar, les restes de quatre cossos, que suposadament es van trobar durant la seva construcció i entre els quals podria estar Lorca, es van introduir en un sac perquè la Diputació de Granada pogués inaugurar a temps el lloc creat en memòria del que, per a molts, és l'escriptor andalús més important de la història.
A aquesta inquietant i surreal sospita s'arriba amb els nous indicis aportats per la investigació que ha seguit el periodista Víctor Fernández i el geofísic Luis Avial, especialitzat en localització de fosses de la Guerra Civil, col·laborador habitual de la Policia i responsable de la prospecció geofísica que va localitzar el cos de Cervantes a l'església de les Trinitàries de Madrid.
El parc dedicat a Federico García Lorca es va realitzar amb la menor intervenció possible en el terreny per evitar, precisament, alterar possibles restes humanes. La font al centre del parc és on suposadament estan enterrats els ossos trobats en 1986.
La seva investigació parteix de la realitzada per Ian Gibson el 1966 recollida en el seu llibre de 1971 La repressió nacionalista a Granada el 1936 i la mort de Federico García Lorca, en la qual apunta que el cos del poeta estaria costat de l'olivera avui ubicat al parc que porta el seu nom. La investigació ha seguit la pista que va obrir el 2008 l'article publicat per Rafa López i Quico Chirino en l'Ideal de Granada. En aquest article, el que va ser vicepresident de la Diputació de Granada, Ernesto Molina, confirmava que el 1986 es van trobar restes humanes en aixecar el mur del recinte, al costat del famós olivera, i que van ser ficats en un sac i tornats a enterrar en un lloc, controlat, dins del parc. Una versió ratificada per José Antonio Rodríguez, actual alcalde de Jun i treballador de la Diputació en els 80 i mà dreta de Joan de Loxa al Patronat Provincial Federico García Lorca.
Segons aquesta teoria, els ossos provenien de l'àrea propera a l'olivera on va ser afusellat Federico García Lorca juntament amb tres persones més. El professor Dióscoro Galindo González i els banderillers Francisco Galadí i Joaquín Arcollas. Entre les restes es va trobar part d'una crossa que podria pertànyer al professor, que era coix.
Seguint les indicacions de la ubicació de les restes facilitada per alcalde de Jun a Víctor Fernández, aquest demana al geofísic Luis Avial l'escanejat amb un georadar de la zona. El 2009 Luis Avial va fer una prospecció a la zona i Víctor Fernández, coneixedor d'aquesta teoria, "em va demanar que fes un cop d'ull a la font", explica Avial. "Jo prenc les dades amb el georadar i faig aquesta zona. Quan faig això busco una fossa comuna, és a dir, si hi ha moviment del terreny. Quan faig la presa de dades després, és quan Víctor Fernández em diu que no busca un enterrament, sinó un sac on material osteològic que a ell li diuen els seus testimonis que van ficar els obrers que van fer al parc. Quan reviso les dades detecto un senyal rara, no és una fossa comuna, és un element exogen al subsòl. Una cosa introduït ".
Per verificar aquest senyal Avial ha realitzat una prova a Toledo, el passat mes de febrer. Amb l'ajuda d'Óscar López, arqueòleg i expert en geofísica forense, "va enterrar un sac amb material osteològic de tres o quatre cossos i runa, trossos de pedra, maó, aquest tipus de coses que sol haver en una obra. El vam enterrar a la mateixa profunditat i reconstruïm l'estructura geomorfològica que hi ha en aquest punt que m'ha donat el senyal. Bé, doncs el senyal és exactament igual ", conclou Avial.
El que la ciència diu en aquest punt és que el radagrama escanejat per Avial, on suposadament hi ha ossos enterrats pels obrers que van fer el parc a Alfacar, "mostra un senyal idèntica a la reconstrucció. Ara, d'aquí a treure la conclusió que sigui Lorca és molt diferent ". Faltaria verificar que hi ha ossos i que aquests pertanyen al poeta.
Això ja és de domini públic i la Junta ha de fer alguna cosa, ha de reaccionar, ha de protegir aquest espai", assegura Gibson
"Quan jo estava amb les galerades del meu llibre ells estaven fent aquesta investigació. És molt important el que han publicat. Això ja és de domini públic i la Junta ha de fer alguna cosa, ha de reaccionar, ha de protegir aquest espai perquè ara qualsevol pot entrar-hi i començar a furgar ", assegura Ian Gibson durant una conversa amb L'Independent.
"Ernesto Molina diu que van ficar els ossos en un sac i els van portar a un altre lloc del parc on després poguessin ser rescatats. I el jutjat no fa res? Fan això perquè volen tancar el recinte i descobreixen unes restes que poden ser de García Lorca; és absolutament surrealista i ¿ningú li ha demanat comptes? ", afegeix l'escriptor.
Un any després de la publicació d'aquell article es van estar buscant les restes del poeta sense tenir en compte la informació del diari grananino. "No coneixien les declaracions de Molina que va fer en l'Ideal un any abans? Com és possible? Jo no ho entenc Com s'explica? ", Es pregunta Gibson.
Molina, des que va fer aquestes declaracions, no ha tornat a ratificar-se i no concedeix entrevistes. Després de ser localitzat per preguntar-li sobre la nova notícia, Molina només ha estat capaç de declarar això, el que vulgui que signifiqui: "Doncs a veure si tenen molta sort i són capaços de donar una solució a un tema que porta tantíssim temps, però en fi, que les coses són com són ".
La indignació de l'autor dublinès de 80 anys i amb nacionalitat espanyola creix pensant en la passivitat institucional. "La Junta d'Andalusia hauria d'actuar ara, ells han desenvolupat la seva pròpia llei de la memòria històrica, han d'actuar ells", manté.
Víctor Fernández coincideix amb l'anàlisi de Gibson. "Crec que està en mans de les institucions aclarir-ho tot, especialment la Junta d'Andalusia. Jo no dic que estigui Lorca, però sí que es van localitzar restes el 1986. No només el georadar, sinó diversos testimonis ho corroboren. Els que van morir assassinats es mereixen un respecte i no han d'estar tirats en un sac ".
Fàtima Gómez Abad, alcaldessa d'Alfacar, responsable de Cultura i Memòria Històrica i Democràtica a la Diputació de Granada i responsable del Patronat Provincial Federico García Lorca, assegura que "hi ha una institució competent en tot això i hauran de dirigir-se a ells si és que volen fer alguna cosa. Ara, si no volen fer res i això és una teoria, ja ens donem per assabentats; és una altra teoria amb altres proves diferents i poc més et puc dir, hi haurà gent que se la cregui ".
La institució a la qual es refereix Gómez Abad és Memòria Democràtica d'Andalusia, òrgan desenvolupat a Andalusia i que pertany a Presidència. Segons confirmen des de Presidència per procedir a una intervenció com la que requeriria buscar de nou les restes de Lorca a la ubicació que assenyala el georadar, hauria de presentar un informe tècnic a través d'una institució com un Ajuntament, la Diputació, els familiars o un associació de memòria històrica.
"Quan jo estava amb les galerades del meu llibre ells estaven fent aquesta investigació. És molt important el que han publicat. Això ja és de domini públic i la Junta ha de fer alguna cosa, ha de reaccionar, ha de protegir aquest espai perquè ara qualsevol pot entrar-hi i començar a furgar ", assegura Ian Gibson durant una conversa amb L'Independent.
"Ernesto Molina diu que van ficar els ossos en un sac i els van portar a un altre lloc del parc on després poguessin ser rescatats. I el jutjat no fa res? Fan això perquè volen tancar el recinte i descobreixen unes restes que poden ser de García Lorca; és absolutament surrealista i ¿ningú li ha demanat comptes? ", afegeix l'escriptor.
Un any després de la publicació d'aquell article es van estar buscant les restes del poeta sense tenir en compte la informació del diari grananino. "No coneixien les declaracions de Molina que va fer en l'Ideal un any abans? Com és possible? Jo no ho entenc Com s'explica? ", Es pregunta Gibson.
Molina, des que va fer aquestes declaracions, no ha tornat a ratificar-se i no concedeix entrevistes. Després de ser localitzat per preguntar-li sobre la nova notícia, Molina només ha estat capaç de declarar això, el que vulgui que signifiqui: "Doncs a veure si tenen molta sort i són capaços de donar una solució a un tema que porta tantíssim temps, però en fi, que les coses són com són ".
La indignació de l'autor dublinès de 80 anys i amb nacionalitat espanyola creix pensant en la passivitat institucional. "La Junta d'Andalusia hauria d'actuar ara, ells han desenvolupat la seva pròpia llei de la memòria històrica, han d'actuar ells", manté.
Víctor Fernández coincideix amb l'anàlisi de Gibson. "Crec que està en mans de les institucions aclarir-ho tot, especialment la Junta d'Andalusia. Jo no dic que estigui Lorca, però sí que es van localitzar restes el 1986. No només el georadar, sinó diversos testimonis ho corroboren. Els que van morir assassinats es mereixen un respecte i no han d'estar tirats en un sac ".
Fàtima Gómez Abad, alcaldessa d'Alfacar, responsable de Cultura i Memòria Històrica i Democràtica a la Diputació de Granada i responsable del Patronat Provincial Federico García Lorca, assegura que "hi ha una institució competent en tot això i hauran de dirigir-se a ells si és que volen fer alguna cosa. Ara, si no volen fer res i això és una teoria, ja ens donem per assabentats; és una altra teoria amb altres proves diferents i poc més et puc dir, hi haurà gent que se la cregui ".
La institució a la qual es refereix Gómez Abad és Memòria Democràtica d'Andalusia, òrgan desenvolupat a Andalusia i que pertany a Presidència. Segons confirmen des de Presidència per procedir a una intervenció com la que requeriria buscar de nou les restes de Lorca a la ubicació que assenyala el georadar, hauria de presentar un informe tècnic a través d'una institució com un Ajuntament, la Diputació, els familiars o un associació de memòria històrica.
Y vamos con los prejuicios....
ResponElimina"...encara que és cert que la mateixa família del poeta ha demostrat nul interès en què es trobessin les seves restes..."
Está más que claro, y no es la primera vez que lo dicen, yo he escuchado en la cadena SER declaraciones de sus allegados más próximos diciendo lo mismo. Que quieren que sus restos estén allí donde estén, y que reposen.
¿ Y ahora qué ? ¿Qué pintamos los demás ?. Nada que añadir, ni que objetar , ni que decir, ni homenajear, ni hacer conferencias. Que les dejen en paz, a la familia y a sus restos, eso es lo que nos están diciendo.
Todo lo demás es meternos donde no nos importa. De eso vamos sobrados, todos los bandos.
Salut
potser si, millor deixar-ho estar, màxime si la familia és la primera que no en vol saber res.
EliminaSi la historia de las obras y el saco es cierta, tenemos el estrambote supremo. Y en eso tenemos un amplio historial hormigonando restos humanos, restos arqueológicos....
ResponEliminaPienso como Miquel, si la familia cree que descansa en paz allá donde esté, habría que respetar su voluntad, y dejar de lado el "fetichismo histórico".
Por suerte, la memoria de Lorca es ya inmortal.
la història sembla certa i fonamentada, pero potser si que millor deixar-lo allí on estigui enterrat, si la familia no el vol saber res...
EliminaCuando se hundieron las formas puras / bajo el cri cri de las margaritas, / comprendí que me habían asesinado. / Recorrieron los cafés y los cementerios y las iglesias, / abrieron los toneles y los armarios, / destrozaron tres esqueletos para arrancar sus dientes de oro. / Ya no me encontraron. / ¿No me encontraron? / No. No me encontraron. / Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba, / y que el mar recordó ¡de pronto! / los nombres de todos sus ahogados.
ResponEliminaEsto es parte de su legado.
Fragmento de "fabula y rueda de tres amigos".
ResponEliminaNo el coneixia aquest poema, el trobo molt bonic
ResponEliminaTampoco yo conocía este poema.
ResponEliminaMe gusta.
Lo que sucede, a mi entender, es que soy un desconfiado.
Me cuesta creer en el hombre, y creo que a la familia le pasa algo similar.
Quizá, sino se encuentra el cadaver, seguirá perteneciendo "aquí y allá", y no a un lugar determinado en forma de peregrinación, que es lo que intuyo la familia no desea.
Todo es tan íntimo que por creerlo un poeta universal, que lo es, estamos autorizados a utilizarlo como pertenencia ideológica.
Creo que la familia huye de ello. Que desea que pertenezca a todos los que le guste la poesía y sean pacíficos, tanto liberales
como conservadores.
Mucho me temo, y supongo, se temen, que aquello acabe como lo de Machado, con bullangas y panfletos, en vez de ser un lugar de paz y reconciliación.
Respeto absoluto, y la condena peredne de no recoger y entregar a sus familiares a todo aquel que fue ejecutado/a al lado de la tapia del cementerio.
gosaria afirmar que a Federico ja li semblaria bé estar enterrat on està, sigui allí on sigui, precisament pel que dius de bullangas i panfletos.
EliminaBé per al poema!
ResponEliminaAmb una persona de la seva transcendència, tot i el respecte degut a la família, està clar de dir, que les autoritats tindrien quelcom a dir. Inclús una vegada ratificada la seva autentificació, deixar-los al mateix lloc, amb un monòlit o recordatori.
Bon article!