El del Negre de Banyoles és un dels casos més menyspreables en la història de l'anomenat show business etnològic. Abasta 170 anys i es desenvolupa entre dos enterraments. A tall de resum: en 1830, un africà d'identitat desconeguda és desenterrat al poc de morir per naturalistes francesos que el dissequen i se l'emporten a París; al segle XX s'exhibeix com a peça de museu (o més aviat com a atracció de fira) a Banyoles, fins que el 2000 el govern espanyol envia el cadàver a la capital de Botswana, on torna a rebre sepultura.
A aquesta seqüència d'atrocitats i despropòsits cal afegir ara la confirmació que el conegut com Negre de Banyoles descansa en un país equivocat. L'escriptor holandès Frank Westerman ha trobat evidències que els germans Jules i Edouard Verreaux, que van ser els que van desenterrar i dissecar el cos, mai es van desplaçar més enllà de 100 quilòmetres al nord de Ciutat del Cap, el que suggereix que l'origen del personatge central d'aquesta història se situa a un miler de quilòmetres al sud de la frontera amb l'actual Botswana. Dit d'una altra manera, tot apunta que el Negre de Banyoles no va ser un boiximà del Kalahari botsuanés, com repetien insistentment polítics catalans i responsables culturals de l'època. "Que ara sapiguem que està enterrat en un lloc equivocat suposa afegir l'insult a la injúria", sentencia Westerman.
Aquesta última noticia sobre el negre m'ha portat a recordar que en un exercici perodistic digne de Tintin, el novembre del 2010 que reprodueixo a coninuació, i on  vaig informar que segons noticies que tenia de bona boca, el negre enviat a Bostwana desde Banyoles no era el negre de Banyoles, sinó una altra cosa...

Qui carall els hi devien enviar a Botswana?



Un dia d'aquests farà tres anys de la exposició  Bodies, que encara dona voltes per a tot el món. En aquell moment i a voltes amb aquesta i un comentari de Júlia, a la Panxa del Bou, va sorgir el tema del negre de Banyoles, que com tothom sap ja no és a Banyoles i va ser retornat al seu lloc d’origen a Botswana a l’Àfrica, on fou enterrat amb els honors que no li corresponien però que varen decidir donar-li els seus compatriotes africans. El que possiblement molta gent desconeix, és que no se sap exactament qui carall varen enviar a Botswana, i aquesta és la història que he volgut recuperar en una avorrida tarda de diumenge.
Quan algú es pregunta: realment les restes que s’entregaren del negre de Banyoles eren les seves?. No! afirma amb la boca petita qui us està escrivint, i dic amb la boca petita perquè no en tinc cap prova. Tot el que sé m’ho varen explicar en un sopar del gremi de forners de la província de Girona a Vilamalla fa ja uns quants anys.
Sembla ser que un cop l’ajuntament de Banyoles i els responsables del museu Darder decidiren retornar el negre al seu país d’origen, varen tenir la pensada de fer-ne una copia per guardar-la al museu. No se sap a quin artista li varen encarregar la feina (o no m’ho varen voler dir), la qüestió es que varen folrar el negre i varen tirar-hi silicona calenta per fer-ne un motlle, i el que va succeir és que el negre malmès i desgastat com estava que era gairebé una capa rere l’altre de betum i a dins farcit de palla, amb l'escalfor es va esmicolar, vaja! que es va fondre i va quedar en no res. Un cop vista la magnitud de la tragèdia es diu que es va haver de recórrer al cementiri del poble a trobar una calavera que més o menys fes el pes, i aixó és el que enviaren a Botswana.
No se si aquesta història que em varen explicar i que us he contat, es una aixecada de camisa, una llegenda urbana o possiblement sia certa, puig el doctor Arcelin artífex del retorn i que residia a Cambrils, ja va manifestar en veure la calavera que les dents no li quadraven, però m'imagino que ja no va voler remenar més la questió i matar-ho d'una vegada..


Vatua l’olla, qui carall els hi devien enviar a Botswana?