Enric Millo ha utilitzat un vídeo retallat per carregar contra Òmnium i Cuixart, ho expliquen a Nació Digital. L'entitat sobiranista respon l'exdelegat del govern espanyol amb el vídeo complet. La controvertida declaració d’Enric Millo al Suprem no ha deixat indiferent a ningú. L’exdelegat del govern espanyol va avalar la violència del 20 de setembre i de l’1 d’octubre, reforçant el relat de la Fiscalia. Òmnium Cultural ho va criticar, i la polèmica ha tingut recorregut a Twitter, on Millo s’ha defensat amb un vídeo retallat i editat. L’entitat cultural ja l’ha respost amb el vídeo sencer. L’inici de la picabaralla l’hem de situar en un retuit d’Òmnium on s’afirmava que Millo havia declarat al judici amb “contradiccions, falsedats i una mica de Fairy”. I s’afegia: “També ha acusat el president d'Òmnium, Cuixart, d'amenaçar durant el 20-S de no deixar sortir la comitiva judicial. Va ser tot el contrari”. Enric Millo ha contestat amb un vídeo a Twitter de només 3 segons on es pot veure Cuixart a la manifestació del 20 de setembre davant el Departament d’Economia cridant: “Marxaran d’aquí quan nosaltres vulguem”. I ho acompanya amb el text: “Pel vostre coneixement, jo no dic mentides...”, citant a Òmnium.
Òmnium ha respost l'exdelegat del govern espanyol amb el vídeo complet i instant-lo a retuitejar el tuit, “tenint en compte que afirma que vol explicar la veritat”. A les imatges es pot veure Cuixart dient les paraules que surten al vídeo de Millo, però amb matisos importants. Abans, reclama que es faci un passadís per a què pugui sortir la comitiva judicial. I llavors, insisteix: “Marxaran d’aquí quan nosaltres vulguem, però els hem garantit que podrien marxar. Au! Tranquil·lament, sortiu d’aquí i poseu-vos aquí”. I afegeix: “Deixeu que la nostra policia faci la seva feina”. 
Cert és que Millo ha estat bastant 'chaquetero' políticament, d'Unio democràtica, al PP i del PP, al PP del 155 com a Delegat del Govern. Però tambè hi ha un altre Millo, el Millo diputat gentleman segons Nació Digital fa 6 anys, el Millo espós que va donar un ronyó a la seva dona, el Millo carregat de bonhomia, un Millo que ha rebut moltes crítiques i quelcom més per haver acceptat el càrrec de Delegat del Govern. 
D'acord, Millo ha mentit, ha manipulat, ha tervigersat, però no més ni menys que els seus oponents al banc dels acusats, que tambè ens han mentit i manipulat i és mès, han enganyat a mols catalans de bona fe. 
Enric Millo, és possiblement la mostra més palesa de la fractura d'aquesta societat provocada pel procés, que va arrossegant cadàvers al seu mal pas, i que ens ha acabat trastocant a uns i altres, i tot perquè en aquest país al igual que al veí, la gent sóm incapços de dialogar, d'escoltar les raons de l'altre, de intentar entendre-les', un país en que usem la llibertat d'expressió segons ens convé o interessa només pels nostres interesos. En Millo hi ha molt ressentiment, molta ràbia acumulada per tot el que s'ha hagut d'empassar tots aquests mesos, les amenaces que ha rebut personals i la seva familia, lo qual no justifica les seves mentides ni les declaracions d'abans d'ahir al Judici de Madrid, però cal tenir-ho en compte abans de jutjar-lo i condemnar-lo, que aquí no estem a twitter, i cal contemplar els matisos, tots els matisos, i sobretot, i insistei-xo, intentar comprendre  les raons de altre. Millo no és innocent, però els altres tampoc, aquí, com a la guerra no hi ha innocents, i si víctimes, víctimes a ambdós bandols. Simplement pagaran el seu pecat els més dèbils, que no és el cas de Millo, encara que cal recordar que en el pecat hi ha la penitencia. Aquí no hi ha ni Àngels ni Dimonis, nomès víctimes i massa ferides per tancar....