Més d'un advocat defensor, públic en general, radiooients i televidents estan encara refent-se a hores d'ara del que van escoltar per boca del testimoni de Manel Castellví, excap de la comissaria general d'Informació dels Mossos d'Esquadra en la seva declartació d'ahir a la tarda. Francesc Marc Álvaro ho comenta en el seu article.
"A la tarda, el testimoni de Manel Castellví, excap de la comissaria general d'Informació dels Mossos d'Esquadra, remata sense pretendre-ho la lliçó magistral sobre tenir un Estat al darrere o no tenir-lo. Tot i ser també home de gorra, Castellví no té res a veure amb els anteriors compareixents. Està bastant nerviós quan comença a respondre al fiscal Zaragoza. Aquest policia se sap lluny del Minotaure, caminant sobre vidre, atrapat entre una política de pirotècnia i el sentit institucional, els Mossos van advertir a Puigdemont que era millor no celebrar el referèndum, ho explica amb cara llarga. Brolla, inevitable, una de les moralitats d'aquesta novel·la de política, en la qual el lector mai sap on hi ha ficció i on gest de complicitat històric. Forn, que seu al costat de Junqueras i Romeva després de la bancada dels advocats, posa cara de circumstàncies mentre Castellví respon vacil·lant i es fica en jardins infinits, a les antípodes, fa una estona, el general Gozalo ha fet un espot de la Guàrdia Civil citant l'himne de l'institut armat - "l'ordre i la llei" - i hem vist al Duc d'Ahumada a lloms del Minotaure. La declaració de Castellví resumeix, sense voler, una gran contradicció del procés sobiranista: assajar un trencament des de l'administració i el carrer, però no del tot. Per tenir un Estat cal comprendre, sense filtres, que el Minotaure és sempre Leviatan. "
I és que Castellví, fins ara ha estat l'únic testimoni que s'ha cregut això de jurar o prometre, no de perjurar, i encara que hi hagi tanta sorpresa i esglai entre el cofoi entorn independentista, Castellví va dir la veritat, una veritat incòmoda, però la veritat i sobre com i de quina manera van -actuar o no actuar- els mossos el dia 1 d'Octubre, aqui ho sabem perfectament els que vam anar pels centres de votació a fer el tafaner. Perquè aquí no s'està jutjant la desproporcionada violència de la Guàrdia Civil i la Policia, que va existir encara que ara ho neguin, però el cert, és que mal que ens pesi i els hi pesi, al TSJ de Madrid el que s'està jutjant és al Govern de la Generalitat i als Mossos d'esquadra, i això cal tenir-ho present. Ah! i veurem - si declara - en quina línia va la declaració de Trapero, aquí pot haver-hi també sorpreses i més d'un i de dos poden acabar posant cara de Don Tancredo.
.png "English"){kind=small}
3 Comentaris
La policia, la nostra o la dels altres, és un cos 'a les ordres de', per tant els responsables de veritat son els qui els donen instruccions, jo això fa temps que ho tinc molt clar, al capdavall son funcionaris. Però son els qui reben per totes bandes.
ResponEliminai això és el que ahir Castellví va deixar molt clar que són funcionaris, i esperem a veure que declara Trapero. Els passarells del Govern els hi havien passat el mort als mossos i aquests s'hi estan tornant. Ah! Si no s'haguès fet el referendum (que estaba prohibit) no hi hauria hagut càrregues policials, i això és així, i és el que els mossos varen intentar fer entendre al Govern.
ResponEliminaBien JÚLIA. Pero hay dos líneas. Si prometes jurar la Constitución das tu palabra, si la incumples obedeciendo por dejación de funciones, y la alteras, dejas tu promesa baldía.
ResponElimina¿Qué ha hecho mal el sr Trapero? Sólo una cosa, el no dimitir cuando teniendo unas ideas que le son propias e inalienables y creyendo en ellas, siguió vistiendo el uniforme de los Mossos para dirigir el Cuerpo.
Por lo demás no tengo nada que decir. Cada uno es libre de hacer lo que le plazca, pero cuando se jura, se da la palabra o se promete, está en juego la dignidad de la persona, que es lo único que uno tiene para que se le reconozca como tal.
Salut