ÚLTIMS ESCRITS

NO VIOLARÀS A LES LLETGES


Hi ha notícies que sorprenen i indignen. i que un necessita llegir-més d'una vegada per assegurar-se que són certes. Aquest el el cas de la notícia del digital público on el titular deia "Apunyala 24 vegades la seva dona i rebaixen la seva pena a la meitat perquè la víctima tenia un amant".
La sentència és absurda i està tan allunyada de la justícia com Silvia Capanini, la jutgessa que l'ha dictada, del seny, d'un mínim de decència. Senzillament, no mereix cap respecte. Al·legar que el fet que la dona tingués un amant va provocar "una barreja d'ira i desesperació, profunda decepció i ressentiment" al marit, el que el va portar a cosir-la a punyalades és una autèntica barbaritat i obre un perillós precedent
No hi ha amant ni sentència que justifiqui un assassinat. Mai, ni tan sols que serveixi com a atenuant. Tan bàsics som els homes que som incapaços de contenir emocions fins al punt que aquestes ens porten a matar (i una jutgessa a disculpar el crim parcialment)? Segons la magistrada italiana i els que pensen com ella, sí, som així de bàsics, tant com que davant d'una dona escotada o en minifaldilla som incapaços de no deixar anar algun improperi ... i la culpa no és nostra, sinó d'ella que vesteix com vesteix.
No és l'únic cas d'estranya aplicació de la justícia, també a Itàlia, en aquest cas un jutge ha rebaixat la condemna a dos violadors d'una noia de 22 anys, per què.... la dona violada era molt lletja i masculina
La sentència de Capanini criminalitza la víctima, la dona assassinada, com si tenir un amant fos un crim, com si tal acte justifiqués parcialment 24 punyalades. I el cas del tribunal d'apel·lació d'Ancona, integrat per tres jutgesses, que va absoldre als suposatys abusadors fent seus els arguments d'aquests. És a dir, que la noia tenia un aspecte molt masculí, era lletja i que no els agradava per a res, fins al punt que el presumpte autor de la violació la tenia registrada en el seu telèfon amb el nom de "víking", és delirant.
Es pregunta la gent sovint: qui jutja als jutges, ningú pel que es veu, però decisions com les dues que he explicat fan creure molt poc en l'equitat i exemplaritat de la justícia.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Aquí ens autocondemnem sovint però per aquests mons de Déu passen coses molt pitjors.

    ResponElimina
  2. Si lees las sentencias de los jueces,es algo que te quedas perplejo,normalmente has de ir al abogado de la defensa para que te traduzca,no sabes si te dan la razón o te la quitan.Ya verás cuando salgan las del proceso,las distintas versiones de los periódicos.Al final lo que cuenta son los años que te caen y si los va a cumplir,que a veces ni eso.Los jueces son unos "caxondos",como los médicos,que no sabes si estás curado o medio muerto....Son sus salidas.
    Es curioso,lo que hemos cambiado,pero hace 50 años o menos, sí, que no daba igual si la mujer te había puesto los cuernos,al aplicar la sentencia.Me acuerdo de un caso que con un año y en la enfermería un tío pagó su crimen y oía a los vecinos decir que se lo merecía la mujer.En fin,vamos mejorando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. los médicos tiene otra cosa curiosa a la hora de comportarse, te suelen decir: ¿como estamos hoy?, o: estamos un poco pachuchos, o: tenemos la presión alta, eh!!como si se identificaran con uno.

      Elimina
  3. Un apunte sobre la administración de justicia (servicio público que ni siquiera tiene la conciencia de serlo): No creo que exista en el mundo un solo juez que haya pedido perdón por tomar en sus manos equivocadamente el destino de un semejante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ni lo habrá, estan en otro nivel por encima de los humanos normales. Quizás es que nadie está capacitado para juzgar los hechos de otros, sólo un ordenador podria hacerlo con equidad.

      Elimina
  4. Estas publicaciones me duelen. No se administralas en mi subconciente.
    salut

    ResponElimina
  5. És la realitat, ens agradi o no, és la realitat, almenys a Itàlia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada