Hi havia una vegada l'escola Tàber de Barcelona i l'Associació Espai i Lleure, a Gràcia, que varen acordar retirar de la biblioteca del centre 200 contes per considerar-los tòxics des de la perspectiva de gènere, entre ells, La Caputxeta, La Bella Dorment o La llegenda de Sant Jordi.
La iniciativa és un abans i un després en la història de la censura, de la qual seguim sent uns cracks mundials. La idea que tenim d'un censor era un senyor amb bigotet, ulleres i cara de mala llet. I abans d'aquest espècimen, un capellà cridat a purificar l'ànima dels homes, les dones encara no, això va venir després.
La vella censura s'ha tornat moderna i desacomplexada, perquè a ningú li cau la cara de vergonya per esborrar del mapa obres que formen part de la cultura universal. Com s'atreveixen? I es queden tan amples, mentre poca gent s'indigna, no sigui que els cridin masclistes.
Francament, no acabo d'entendre aquesta mesura que segons tinc entès és només per a nens de parvulari, però no fins a quin punt els pot influir en la seva desenvolupament la Ventafocs, Blancaneus o en Patufet, encara que aquest almenys és surrealista dalinià. En canvi aquests mateixos nens poden veure a la tele dibuixos animats de Disney que caurien en el mateix pecat que els contes censurats, o pitjor encara, veure impunement les notícies per la tele o programes de teleporqueria.
Crec que s'han passat tres pobles en censurar tots aquests contes, aúnque estan en el seu dret i crec va ser en comissió amb pares d'alumnes, tot i així en el fons és allò de agafar-se-la amb paper de fumar. Es comença prohibint contes i s'acaba prohibint els quadres de Rembrandt, els acudits de Forges o el Perich, Nabokov, Bolaño, etc, quasi tots els còmics (manga inclosos) i fins i tot alguns olis de Fortuny (els de odalisques, clar, els de batalles no, per suposat) i així posats a prohibir, el millor que es podria fer per evitar la hecatombe, el acabose, el desideratum, el sumsum i el corda, seria Prohibir prohibir, al cap i a la fi tota una i més d'una generació hem superat Bambi o Pinotxo sense traumes, així com Pippi Calzaslargas o Heidi, i encara piulem, i no només a Twitter, que d'aquí és on plora la criatura, o no heu vist a menuts en el cotxet amb el mòbil de la mama a la mà veient dibuixos per que deixi de donar la llauna?.
Hi ha una altra història o gairebé histèria, amb el políticament correcte dels contes tradicionals, són els contes desexplicats que freguen la paranoia: La Caputxeta Forçuda; La Rateta que llegia a l'escaleta; El Ventafocs...., no anem bé per aquest camí, és el que diu sovint en Basté: Qui poca feina té, el gat pentina, i vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest article s'ha acabat.