George R.R. Martin havia de publicar Vents d'hivern, la sisena entrega de Cançó de gel i foc, a la primavera del 2016, just abans de l'estrena de la sisena temporada de la sèrie televisiva Joc de trons. No obstant això, l'escriptor va ser incapaç de complir els terminis de l'editorial, però no és que incomplís aquell termini, és que encara no hi havia data de publicació a la vista. Per això un enginyer va crear un robot, un sistema d'intel·ligència artificial (IA), perquè escrigués la continuació de la saga que té a mig planeta amb l'ullal degotant.
No va fer falta i el senyor de la gorra Imposible ha continuat escrivint les seves histories, que de fet les podria escriure un robot tranquil·lament.
Igual aquest robot li donaria una mica de qualitat i imaginació a la sèrie, una sèrie que vaig veure en la seva primera temporada a Canal+ i la vaig abandonar avorrit, per aquella sensació del ja vist, de deja vu, amb uns dracs quasi ridículs. No expliquen res de nou, i la sèrie es mou entre el sexe, la intriga i la violència, aspectes que ja Shakespeare havia tractat abans molt millor sobre la condició humana, i d'una manera menys bizantina que Martin. A joc de trons, els personatges carden, conspiren o es maten entre ells i prou, i això és molt vell i ja s'ha explicat moltes vegades. Però si a la gent li agrada, si n'hi ha tants d'enganxats, alguna cosa ha de tenir, encara que jo - ho reconec - no li vaig saber veure en el seu moment i per aixó la vaig deixar.
En no seguir-la no sé si la serie ha cambiat gaire, semblaria que si, atès molta gent la veu i li agrada, però aixó no és garantia de res, tambè té molta audiència the Walking Dead o altres series infumables. Potser el primer problema en el meu cas, siguin precisament les series, el concepte de series, que no deixen de ser pel·lícules a terminis, amb el que comporta d'estirar en excés el fil de l'argument.
Hi ha una serie que si em va agradar, potser la única, per diferent o simplement per què si, 'The Leftovers', i més que agradar, honestament hauria de dir que va aconseguir interesar-me, que ja és molt, i aquesta si la vaig veure tota. Un altre dels problemes de les series és que t'obliguen a veure-les, per episodis i en molts casos durant cinc o més anys, com és el cas de Joc de Trons, que de fet sembla més un joc d'ous, per lo pesats que estan a les radios i diaris parlant constantment de la serie, fins al punt d'avorrir-me i fer-se més pesada que la serie 'The Procés' que també fa massa que dura, i dura, i dura, i dura. Aquí., a 'The Procés' de sexe poc, pero violencia, mentides, cintes de vídeo, ungles trencades, 'lo que fué un testículo', mirades d'odi, i fills de put, n'hi ha més que a Joc de Trons, i nomès dura una temporada.

De fet, no em feu molt de cas, a banda de Joc de Trons, tampoc m'agraden les croquetes, Rosalia, Manel o Star Wars, la nissaga més pesada de totes les que es fan i es desfan a la Galaxia.