Història fantàstica - Explicar la història del dia en què la fi del món es va suspendre per mal temps.

 El mirall que no podia dormir - Hi havia una vegada un mirall de mà que quan es quedava sol i ningú es veia en ell se sentia del pitjor, com que no existia, i potser tenia raó; però els altres miralls es burlaven d'ell, i quan per les nits els guardaven en el mateix calaix del tocador dormien com un tronc satisfets, aliens a la preocupació del neuròtic.

 Humorisme - L'humorisme és el realisme portat a les seves últimes conseqüències. Excepte molta literatura humorística, tot el que fa l'home és risible o humorístic. En les guerres deixa de ser-ho perquè durant aquestes l'home deixa de ser-ho. Va dir Eduardo Torres: "L'home no es conforma amb ser l'animal més estúpid de la Creació; i a sobre es permet el luxe de ser l'únic ridícul" 

 Simfonia conclosa 

 Jo podria comptar -va intervenir la grossa atropelladamente- que fa tres anys a Guatemala un vellet organista d'una església de barri em va explicar que per 1929 quan li van encarregar classificar els papers de música de la Mercè es va trobar de sobte unes fulles rares que intrigat es va posar a estudiar amb l'afecte de sempre i que com les acotacions estiguessin escrites en alemany li va costar bastant adonar-se que es tractava dels dos moviments finals de la Simfonia inacabada així que ja podia jo imaginar la seva emoció en veure ben clara la signatura de Schubert i que quan molt agitat va sortir corrent al carrer a comunicar als altres el seu descobriment tots van dir rient que s'havia tornat boig i que si volia prendre'ls el pèl però que com ell dominava el seu art i sabia amb certesa que els dos moviments eren tan excel·lents com els primers no es va acovardir i abans ben jurar consagrar la resta de la seva vida a obligar-los a confessar la validesa de la troballa pel que d'aquí en endavant es va dedicar a veure metòdicament a quant músic existia a Guatemala amb tan mal resultat que després de barallar-se amb la majoria d'ells sense dir res a ningú i molt menys a la seva dona va vendre la seva casa per traslladar-se a Europa i que un cop a Viena doncs pitjor perquè no anava a anar deien un Leiermann guatemalenc a ensenyar-los a localitzar obres perdudes i molt menys de Schubert els especialistes sobre ell omplien la ciutat i què havien d'haver anat a fer aquests papers tan lluny fins que estant ja quasi desesperat i només amb els diners del passatge de retorn va conèixer a una família de vellets jueus que havien viscut a Buenos Aires i parlaven espanyol els que el van atendre molt bé i es van posar nerviosíssims quan van tocar com Déu els va donar a entendre en el seu piano en la seva viola i en el seu violí els dos moviments i els que finalment cansats d'examinar els papers per tot arreu i de olorar-los i de mirar-los a contrallum per una finestra es van veure obligats a admetre primer en veu baixa i després a crits 'són de Schubert són de Schubert! i es van posar a plorar amb desconsol cada un sobre l'espatlla de l'altre com si en lloc d'haver-los recuperat els papers s'haguessin perdut en aquell moment i que jo em sorprengués que encara plorant si bé ja més calmats i després de parlar a part entre si i en el seu idioma van tractar de convèncer-se fregant-se les mans que els moviments tot i ser tan bons no afegien res al mèrit de la simfonia tal com aquesta es trobava i per contra podia dir-se que l'hi treien doncs la gent s'havia acostumat a la llegenda que Schubert els va trencar o no els va intentar si més no segur que mai aconseguiria superar o igualar la qualitat dels dos primers i que la gràcia consistia a pensar si així són l'allegro i el andantecómo seran el scherzo i el allegro ma non troppo i que si ell respectava i estimava de veritat la memòria de Schubert el més intel·ligent era que els permetés guardar aquella música perquè a més de que s'anava a entaular una polèmica interminable l'únic que sortiria perdent seria Schubert i que llavors convençut que mai aconseguiria res entre els filisteus ni menys encara amb els admiradors de Schubert que eren pitjors es va embarcar de tornada a Guatemala i que durant la travessia una nit a tant la llum de la lluna donava de ple sobre l'escumós costat del vaixell amb la més profunda malenconia i fart de lluitar amb els dolents i amb els bons va prendre els manuscrits i els va estripar un a un i va tirar els trossos per la borda fins no estar ben cert que ja mai ningú els trobaria de nou al mateix temps -va finalitzar el gras amb cert to d'afectada tristesa-  gruixudes llàgrimes li cremaven les galtes i mentre pensava amb amargor que ni ell ni la seva pàtria podrien reclamar la glòria d'haver retornat al món unes pàgines que el món hagués rebut amb tanta alegria però que el món amb tant sentit comú rebutjava.

 Aquest conte té la particularitat que no hi ha ni punts ni comes.

 AUGUST MONTERROSO