Dir "policia patriòtica" a la banda de xantatgistes al millor postor que, segons sembla, tenia muntada el comissari Villarejo i els seus, suposa un acte de depravació. Fins que les finestres del Ministeri de l'Interior no s'obrin de bat a bat i entrin la llum del dia i l'aire net, no hi haurà pau per als demòcrates.
Pocs llocs tan apropiats com Espanya per provar que Oscar Wilde tenia raó: el patriotisme sol ser la virtut que s'arroguen els depravats. També, de pas, una manera d'esmorteir la gravetat i l'abast de l'escàndol de corrupció policial que ha esclatat al cor de l'Estat: al capdavall, si era una policia tan dolenta no seria.
Durant dècades, a la part més profunda de l'Estat, amb el suport, el reconeixement i la cobertura de governs socialistes i populars, el comissari Villarejo i la seva banda van muntar presumptament una xarxa d'espionatge, xantatge i calúmnia que llogava els seus serveis al millor postor. Emprant gratis totes les estructures de seguretat i informació de l'Estat van servir als interessos inconfessables de polítics, banquers i periodistes. Tots es beneficiarien i tots van fer negoci. Uns es van lliurar o danyar a les seves rivals, altres van blindar la seva poltrona i altres van aconseguir audiència i notorietat. És un fet indiscutible que mereix i exigeix ​​netejar i depurar les responsabilitats, com es diu ara, sense complexos.
No tots han patit la mateixa manera el dany de l'activitat criminal d'aquesta delinqüència patriòtica submergida en les clavegueres de l'Estat. Els principals damnificats es troben entre les files de Podem i el nacionalisme, als qui se'ls ha aplicat sistemàticament la presumpció de culpabilitat i s'han vist indefensos una i altra vegada davant calúmnies i mentides, redifundidas cop i un altre en horari de màxima audiència. Villarejo i els seus el resultat molt útils al bipartidisme. 
recordar els casos de Xavier Trías o Artur Más. És un altre fet indiscutible. També exigeix ​​clarificació.
La llista de responsabilitats pendents i assumptes foscos que, per pura higiene democràtica, ha de aclarir resulta massa llarga perquè el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, es limiti a assegurar-nos que ja no opera banda alguna de delinqüents facturant des del cap de la seguretat de l'Estat. Fins que les finestres d'aquest Ministeri no s'obrin de bat a bat i entrin la llum del dia i l'aire net, no hi haurà pau per als demòcrates.
Convé recordar que si Villarejo està a disposició de la Justícia no és, precisament, mercés a una investigació interna o pels controls anticorrupció del propi Ministeri d'Interior. Villarejo compareix davant el jutge per una xamba derivada de l'operació Kitchen i un barroer intent per fer-se amb la informació que pogués tenir Luis Bárcenas contra el Partit Popular. La seva paraula val poc en aquest assumpte, Excel·lentíssim Senyor ministre. Tampoc ens serveix que es jubili a uns o es rellevi llocs administratius a uns altres. Preferim una investigació independent ens torni la confiança i la pau. - Antón Losada - eldiario.es - Tot plegat és més a la vora de Torrente que de la MI5 britànic. I cal no oblidar que Villarejo ha entrampat i gravat a tots, dreta, esquerra, banquers, la casa Reial, i més que no sabem. 
El que sorprèn amb la quantitat d'amics que ha anat fent pel camí, l'home  de la gorra encara respiri, vol dir que aquests perjudicats no tenen tant poder com sembla, o que saben que en cas de desaparició no voluntaria del sinistre personatge, sortiria encara més informació que comprometria a tort i a dret a tots. A tot aixó Fernandez Díaz i Marcelo, no saben no contesten.