El responsable de campanya de Vox a la província d'Alacant, Eduardo Martínez Fuster, esgrimeix en una conversa privada que la formació d'extrema dreta "no és un partit democràtic ni ho serà i al que no li agradi que se'n vagi al club de Ciutadans o al club de Podem". En aquest enregistrament, a la qual ha tingut accés eldiario.es, Fuster rebutja que el funcionament intern del partit de Santiago Abascal es regeixi per la participació de les bases.
No se de que és sorprenen a els mitjans i la ciutadania escoltant les paraules de Martínez Fuster. Més sinceritat i franquesa no pot tenir l'home; a més, per ventura hi ha algun partit democràtic a Espanya?
Potser i amb matisos els únics serien els assemblearis de la CUP i ni així se'ls pot considerar democràtics, i la resta amb les seves llistes tancades i els seus cacics provincials tampoc és que siguin molt democràtics, són aparentment democràtics però en realitat no ho són. El mateix succeeix amb l'estat Espanyol, és reconegut com un dels vint països més democràtics del món, però la pregunta és: que entenen els reconeixedors per país democràtic, passa que no conec a cap país que ho sigui de la mateixa manera que no hi ha ni un sol Estat que respecti els drets humans, ja té el clavegueram per aixó. El que passa és que el barem, el llistó de mesurar és molt baix i en realitat a les pseudodemocràcies se'ls diu democràcies quan en el millor dels casos són partitocràcies, amb el problema afegit que la majoria estan començant a deixar de ser pseudo, cada vegada més. Ay 11-S 'amb tú va començar tot, a perdre's tot'. Benedetti parlava el secle passat de 'cascarodemocracia'
Dit això, cert és que hi ha tambè categories dins aquestes pseudodemocràcies, ahir en un tuit, Rufián en la roda de premsa del Mesies des de la presó, deia: estamos en Turquia. Doncs no senyor Rufián, aquí encara no és Turquia, perquè no hi va a viure una temporada a aquell país i empra el seu verb aspre, rude i esmolat, a veure quan dura sense acabar sent una víctima de la síndrome Politkòvskaia