Que l’home va tenir sempre ganes de deixar una vasta descendència com a llegat a la humanitat queda clar, d’entrada, perquè va tenir vint-i-dos fills amb les tres dones amb què va estar casat al llarg de la vida. Es deia Jan Karbaat, era ginecòleg i tenia clínica pròpia a Barendrecht, a prop de Rotterdam. Va morir justament fa dos anys, l’abril del 2017, als vuitanta-nou anys, i ara està de màxima actualitat perquè, divendres passat, proves d’ADN van confirmar que, a més dels seus vint-i-dos fills oficials, és pare de quaranta-nou més. El motiu és que a les pacients que anaven a la seva clínica les inseminava amb el seu propi esperma. La premsa holandesa tem que, a mesura que es facin més proves, la xifra pugui arribar a dos-cents. Com és fàcil de comprendre, l’escàndol –sobretot als Països Baixos però també a tot Europa– és majúscul, perquè la llei dictamina que els metges que es dediquen a la inseminació artificial han de fer servir semen de múltiples donants, no pas el seu a tort i a dret.
Però ves què havia de fer l’home si havia comprovat que els vint-i-dos fills que va tenir al llarg dels seus tres matrimonis creixien sans i eren ben bufons. Devia pensar: “¿Per què m’he de complicar la vida anant-ne a buscar el d’homes que no conec si el meu és de primera qualitat?”. A més, el tenia sempre a l’abast de la mà. No sé si el posava en tubets i el congelava, com s’acostuma a fer, però en qualsevol cas, si algun dia se li acabaven les existències, allà estava ell en persona, a punt per subministrar-ne una nova dosi. És el gran avantatge dels productes de quilòmetre zero. A La Cantina de Requesens –que va tancar fa cosa d’un any–, quan demanaves amanida, anaven a l’hort que hi havia a cosa de cinc metres, agafaven l’enciam, els tomàquets, els pebrots i les cebes, els rentaven, els assecaven, els tallaven i te’ls servien a l’instant. El sabor era inigualable. Una vegada que vaig anar al restaurant Mas de Torrent, vaig veure que tenen un hortet d’herbes aromàtiques al qual cada dia van a buscar les que necessiten per preparar els plats del dia: farigola, alfàbrega, menta, melissa... Doncs a la clínica del doctor Karbaat, exactament el mateix. Posem per cas que la infermera Inge descobria que ja no quedava cap tubet a la nevera. L’hi notificava:
–Doctor, se’ns ha acabat l’esperma.
–Un moment, Inge, que m’hi poso.
I al cap de cinc minuts, tot solucionat. Com deia aquell anunci de Letona, “fresca, del dia i del Pirineu”. A més, t’estalvies un munt de calés. A Holanda no ho sé, però a molts països, els donants (homes que han passat proves de salut i d’idoneïtat física) cobren un tant per cada dosi. En una època de greu crisi econòmica, tot això que el doctor Karbaat s’estalviava; o s’embutxacava, que en aquest cas ve a ser el mateix.
Producte de quilòmetre zero
Quim Monzó - lavanguardia
