EXILI, PRESOS POLÍTICS I LLAÇOS

El supremacisme és un corrent de pensament racista que creu que la raça blanca, definida mitjançant criteris acientífics, hauria de tenir el control sobre les altres races per raó de la seva "superioritat". Aquesta ideologia té una forta presència en els Estats Units d'Amèrica, amb grups com Nació Ària, fundat per Richard Girnt Butler, o el Ku Klux Klan. El terme es fa servir per descriure una ideologia política que perpetua i manté la dominació social, política, històrica, cultural o industrial de les persones identificades com de raça blanca. La ideologia es posa de manifest històricament en les estructures sociopolítiques com l'esclavatge, les lleis de segregació racial en el Sud dels Estats Units (les lleis Jim Crow) o l'Apartheid a Sud-àfrica. Les diferents formes de suprematisme blanc, estan basades en les diferents concepcions de qui és considerat blanc, i de com es defineixen les identitats dels altres grups ètnics i culturals en oposició. Ergo, si Torra i companyia són supremacistes, la resta d'espanyols i catalans som negres, o potser és que estem negres, farts del mal ús de les paraules que es fa per uns i altres.

Ho dic per què en català, un exiliat, és algú que viu fora de la seva patria voluntariament o per força, per tant Puigdemont i els altres consellers que estàn fora del país són EXILIATS, no fugits de la Justicia, atès van estar a la seva disposició a Alemanya, Escòcia o Brussel·les.

"Presos polítics" - El debat al voltant del terme "presos polítics" ha estat més complex, atès que és un concepte que genera més controvèrsia. Hi ha hagut juristes que han defensat clarament (en manifestos públics, articles, declaracions o entrevistes) que els dirigents i activistes empresonats arran del referèndum de l'1-O del 2017 són "presos polítics". Però també hi ha hagut altres juristes que han dit el contrari. Això s'explica perquè la definició més actual del terme, la que va fer el Consell d'Europa el 2012, és interpretable. Dels cinc supòsits que permeten atribuir a una persona la condició de "pres polític" segons el Consell d'Europa, dos estan en discussió permanent: que la durada de la detenció o les seves condicions siguin clarament desproporcionades en relació amb la infracció per la qual la persona ha estat considerada culpable, o de la qual és sospitosa, i quan "per motius polítics, ell o ella ha estat detingut d'una manera discriminatòria comparada amb altres persones".

Aquí, tant les resolucions de les justícies belga, escocesa, alemanya i suïssa qüestionen l'existència dels delictes de rebel·lió i sedició, fet que ha provocat la retirada de totes les euroordres de detenció per part de la justícia espanyola. Però també és cert que el delicte de malversació, del qual també s'acusa alguns dels presos independentistes, no ha estat qüestionat per aquelles justícies europees.

Tot i això, també hi ha nombrosos juristes, com l'exfiscal en cap de Catalunya, José María Mena, que asseguren que els presos independentistes "són presos polítics" perquè els delictes de què se'ls acusa són polítics, inclosa la malversació, ja que és una malversació vinculada a la rebel·lió. Però és una discussió permanent, tant dins del món acadèmic, com dins del periodisme, ja que de la mateixa manera que hi ha mitjans internacionals -com The National, L'Indepéndant o L'Observateur- que parlen de "political prisoners", també n'hi ha que no ho fan.  ccma.cat

LLAÇOS GROCS A COREA DEL SUD

El llaç groc - La tria d’aquest color i d’aquest objecte obeeix a raons simbòliques i també pràctiques. Pel que fa a utilitat, és un color fàcil de veure i de reconèixer, és el color de l’ANC i a més ja existia una emoticona a les xarxes socials amb el llaç groc que permetia fer-ne difusió de manera gràfica. Pel que fa a les referències històriques, es va optar per aquest llaç perquè ja el 1704, durant la Guerra de Successió, Felip V va prohibir-lo. La raó és que en aquella època els partidaris de la casa del rei Borbó tenien el color blau com a representatiu de la casa reial i els Àustria, els seus antagonistes, lluïen llaços grocs als barrets. Un cop es van prohibir, Felip V va arribar a afusellar desenes de catalans per aquell símbol.

El llaç groc també s’ha utilitzat en moltes altres ocasions. És el símbol internacional de suport als afectats d’espina bífida i d’endometriosi. I la història ens ha deixat imatges que recorden molt les que hem vist als carrers de casa nostra. Per exemple, per donar suport als soldats de l’exèrcit nord-americà a les guerres de l’Iraq i de l’Afganistan i també durant la Guerra del Vietnam i la crisi d’ostatges a l’ambaixada nord-americana de Teheran del 1981. També el 2007 es van fer servir en un cas molt mediàtic: la desaparició de la nena anglesa Madeleine McCann. I el 2014 es van utilitzar a Corea del Sud pel naufragi d’un vaixell que va deixar més de 300 morts. Aquell any, a Hong Kong el groc es va convertir en tot un símbol de l’anomenada revolució dels paraigües, amb 79 dies de protestes reclamant més drets per a la ciutadania.
Afegir nomès que si el llaç groc és un símbol polític com diuen Pp i C,s, vol dir que la seva intenció al reclamar la llibertat dels presos, demostra que aquests són presos polítics i no polítics presos.

I per acabar...El nazisme va ser una ideologia de caràcter totalitari que atorgava central importància al paper de l'Estat, que controlava tots els ordres de la vida, i que estava representat en el lideratge d'un cabdill suprem, la missió era la de conduir al poble cap a la seva prosperitat econòmica i felicitat social. El que més s'asssemblaria al nazisme si de cas no seria Puigdemont o Quim Torra, sinó el Govern de José Maria Aznar.

Són temps difícils i fariem bé d'emprar correctament les paraules, perquè si no banalitzem, el feixisme, el nazisme o el supremacisme, i crec que és un acte d'irresposabilitat banal.