El Sr. Caldes era un brillant matemàtic, era capaç de multiplicar tres nùmeros per tres de memòria, pero no aconseguía emocionar en les seves clases, era purament rutinari, mecánicament rutinari. El profesor Burgos 'el Falangista', ens va ensenyar a estimar el llatí, a emocionar-nos amb el llatí, a aprendre amb il·lusió a declinar el llatí. Entre l'un i l'altre hi ha el fracàs o l'exit escolar, i d'exit i d'emocions, de benestar emocinal d'educar en la emoció va aquest article de Carina Farreras a la vanguardia.

 EDUCAR EN L'EMOCIÓ

 El benestar emocional està directament relacionat amb el rendiment acadèmic. Manejar bé les emocions és un assumpte considerat molt important per milions de persones que d'adults lliuren el seu temps i diners amb la finalitat de millorar el seu benestar, com si s'arrossegués un aprenentatge incomplet del passat. Basti veure el que ocorre en la política quan s'està en desacord, quan es polaritza el discurs, quan enfada el que diu l'altre. O el propi sentiment que genera la diferència.
Davant la imprevisibilitat de les conseqüències de certs discursos que volen anul·lar la complexitat de la realitat, l'OCDE està treballant perquè s'implanti a les escoles la gestió emocional, com a part d'una competència global que abastaria altres aspectes (capacitat de cooperar, creativitat..., etcètera). S'està dissenyant la forma d'avaluar als adolescents de 15 anys de 73 països, una cosa tan inagafable com l'assertivitat, la perseverança, la capacitat de comunicar-se, el control de les emocions, l'empatia, la motivació, la tolerància... Aquesta avaluació tindrà la mateixa categoria que el rendiment obtingut en matemàtiques, lectura o ciència. A les aules catalanes es tracta com a valors transversals que competeixen a tots.
Les emocions estan centrant l'educació. Canàries va introduir fa cinc anys l'assignatura de competència emocional per als seus alumnes de primària. I molts projectes escolars tenen en el centre de la seva proposta la intel·ligència emocional. A causa de la detecció d'aquesta necessitat, en la Universitat de Barcelona s'imparteix des de l'any 2002 el postgrau en Educació Emocional i Benestar. Rafel Bisquerra és el director així com un dels majors investigadors espanyols en aquesta temàtica. El seu màster està dirigit a graduats que volen impartir classes en instituts. “Hi ha diferents models per a la posada en pràctica de l'educació emocional: activitats, tutoria, programes estructurats, integració curricular, transversalitat, model comprensiu... L'opció de Canàries és una d'elles que podrà agradar o no. L'important per a l'eficiència de l'educació emocional és la sensibilització i la formació del professorat”.
Francina Martí, presidenta de la Associació de Mestres Rosa Sensat, considera reduccionista concretar aquest tipus d'educació en una assignatura. “Sempre que sorgeix un tema nou o problemàtic es tendeix a proposar una assignatura. No tindríem temps suficient per a fer-les totes!”, exclama. En aquest cas, creu que les emocions han de formar part de totes les propostes curriculars, durant tot el temps escolar. “No es pot educar en emocions des de la teoria”, apunta. “Hem de fer-ho en els casos concrets que cada dia afecten els nens, perquè quin sentit té parlar de la tristesa, de la pèrdua, per exemple, sense contextualitzar-ho a partir de vivències?”, es pregunta. Admet, no obstant això, que als professors els falten recursos i que seria necessari introduir formació d'aquest tipus en la formació de mestres.
No obstant això, no es detecta que millorin indicadors associats com a estrès o fracàs. Per a Joaquin Gairin, degà de la Facultat d'Educació de l'Autònoma de Barcelona, aquesta és una educació transversal que totes les escoles treballen en el moment en què intervenen en els conflictes. “Voler fer assignatures és com fragmentar la realitat”, manifesta. En la seva facultat, els alumnes treballen la matèria des d'altres àmbits com a dinàmiques de grup, conflictes a l'aula, psicologia de l'educació o, fins i tot, des de didàctica. “En didàctica de les matemàtiques abordem la manera d'impulsar als estudiants i evitar que es bloquegin”, assegura.
No obstant això, els indicadors associats al benestar emocional no han millorat (com el fracàs escolar, la conflictivitat, l'ansietat, la depressió, la violència, els comportaments de risc). Els estudiants amb més competències socials (empatia, sensibilitat i col·laboració) obtenen un major rendiment acadèmic que la resta d'estudiants. Uns valors que, al costat de l'autocontrol, l'entusiasme, la perseverança i la capacitat per a motivar-se poden ser apreses gràcies a l'educació emocional, considera Viró Muñoz, coach i cofundadora del Youtcamp al costat de Marta Cisneros, un campament de lideratge per a adolescents. “Amb poc, la transformació dels nens és enorme, guanyen confiança, es diverteixen i augmenten la seva responsabilitat en la societat perquè senten que formen part d'ella”. La clau, segons aquesta coach, és l'escolta.
Bisquerra creu que és necessària la sensibilització. “Actualment ja es disposa d'evidències més que suficients per a poder afirmar que la posada en pràctica de l'educació emocional, complint amb els requisits assenyalats per les recerques científiques, és altament efectiva. Ara són les administracions públiques les que han de prendre consciència. De moment, està en mans del professorat que voluntàriament el vulgui fer”, sosté.
I el professorat cada vegada es mobilitza més, atent a millorar la seva competències i conscient del valor de les emocions en l'actualitat. Aquest és la visió de Cristina Gutiérrez, que porta 34 anys educant les emocions dels xavals i dels docents. Per la Granja han passat 850.000 nens i gairebé 75.000 professors que han rebut tallers d'educació emocional mitjançant l'experiència. “Vivim un moment difícil i complex que dispara les nostres pors i ansietats”, considera, “i es nota en la forma en què arriben els nens i els adults”. Pensa que els professors no estan formats, en tot cas, poden tenir els seus propis aprenentatges vitals.
“Crec que poquet a poc s'està avançant”, sosté Bisquerra. “Però queda moltíssim per a poder afirmar que l'educació emocional que reben els nens i adolescents de Catalunya és suficient, així com per a poder dir que el professorat en general ha rebut una formació apropiada en educació emocional”.
En general tots consideren que la implicació del professorat d'infantil i primària és molt major que en secundària, on les conseqüències d'una mala gestió emocional, són, naturalment, majors. Els professors, especialistes de matèria, no es formen en educació emocional. Aquesta és la gran assignatura pendent. - LAVANGUARDIA - CARINA FARRERAS