El dimecres 8 de maig, el que va ser lletrat major del Parlament de Catalunya, Antoni Bayona, va publicar a Agenda Pública un article amb el títol:"La immunitat parlamentària irromp en el judici del" cas Procés", en el qual, després d'analitzar detingudament la legislació aplicable, arribava a la conclusió que "els representants electes el passat 28 d'abril afectats pel judici del" cas Procés "gaudeixen d'immunitat des del moment de la seva proclamació com electes, el que obligaria a suspendre el judici contra ells mentre les càmeres no resolen el suplicatori que, necessàriament, hauria de demanar el Tribunal Suprem per continuar el procediment". En l'últim paràgraf de l'article advertia que, agradés o no agradés, això és el que es desprèn de la Llei:"la Justícia espanyola hauria de caminar amb peus de plom per evitar errors en una qüestió tan delicada com aquesta. L'Estat de Dret no pot permetre's cap més decisió com el que ens ha obsequiat recentment la Junta Electoral Central, en clara referència a l'exclusió de Puigdemont de la llista a les eleccions al Parlament Europeu.
El Tribunal Suprem, com sens dubte el lector sap, no va prendre en consideració l'advertència d'Antoni Bayona i el 14 de maig va dictar un Acte, en el qual no va considerar que l'elecció de quatre processats com a diputats i un com a senador l'obligava a posar fi a la mesura de presó provisional, dirigir a continuació el suplicatori a les càmeres i suspendre el judici fins que aquestes no s'haguessin pronunciat.
Semblaria que el Tribunal Suprem tenia clar què és el que havia de fer i que no tenia dubte que la seva decisió s'ajustava a Dret. Els termes en què s'expressa en l'Acte són molt rotunds.
No obstant això, no era així. El Tribunal Suprem tenia, com a mínim dubte, que pogués fer el que estava fent i que no tingués raó el lletrat major del Parlament. I per això, després d'argumentar l'Acte de la forma en què ho fa, no extreu la conclusió de suspendre als cinc parlamentaris en l'exercici de la funció per a la qual han estat elegits, sinó que fuig d'estudi i desplaça la responsabilitat a la Mesa del Congrés i del Senat.
Tinc dubtes que pugui fer el que estic fent, però no prenc la decisió de suspendre els parlamentaris, amb la qual cosa la decisió que va adoptar no és substantiva, sinó merament processal i no pot ser recorreguda. Podrà ser al·legada, un cop finalitzat el procés i quan ja s'hagi dictat sentència, en l'eventual recurs que es presenti contra ella. Però, per llavors, haurà passat molt de temps. Mentrestant, transfereixo la responsabilitat de prendre la decisió de suspendre a les meses de les cambres, amb el que els imposo a elles l'obligació d'actuar d'una manera que no estic segur que sigui constitucionalment acceptable. Argumento d'una manera, però m'arrugo a l'hora d'extreure la conclusió de l'argumentació.
La covardia del Tribunal Suprem és inaudita. Fugir d'estudi, en lloc de donar la cara, és el pitjor que pot fer un òrgan que vulgui ser respectat. Quan un no es respecta a si mateix, és difícil que el respectin els altres. I això és, justament, el que ha fet el Tribunal Suprem amb el seu Acte del 14 de maig i amb la simultània translació de la seva responsabilitat a les meses del Congrés i del Senat. Si, en opinió del Tribunal Suprem, els parlamentaris han de ser suspesos, és ell el que ha de prendre la decisió. Aquesta no és una decisió política, sinó jurisdiccional. No pot transferir la seva responsabilitat a ningú. També així s'atempta contra la divisió de poders.
La decisió que ha adoptat el Tribunal Suprem no és una decisió jurisdiccional, sinó una decisió política i una decisió que encaixa com un guant en l'estratègia que estan posant en marxa Ciutadans com a punta de llança, però amb el concurs immediat de PP i Vox. Amb l'argument de no interferir en la política parlamentària, ho acaba fent en grau superlatiu. És una manera de contribuir a tensar encara més la ja de per si tensionada vida parlamentària en aquest començament de la legislatura. ¿S'entén per què el senador Cosidó escriure el seu tristament famós WhatsApp?
En la propera setmana, si Oriol Junqueras és proclamat candidat electe el diumenge 26, quedarà al descobert la artera manera de procedir del Tribunal Suprem. ¿S'atrevirà a dirigir-se a la Mesa del Parlament Europeu perquè suspengui l'euro parlamentari Junqueras en l'exercici de la funció per a la qual ha estat elegit? Les taules de les Cambres farien bé en ser prudents i no precipitar-se. - Javier Pérez Royo 
La mesa del Congrés suspèn com a diputats els presos polítics amb l'aval de PSOE, PP i Cs Els lletrats de la cambra aposten per aplicar l'article 384bis de la llei d'enjudiciament criminal, el que vol dir que estem davant d'un error polítitc i també juridic, el 384bis nomès es pot aplicar a persones que hagin comes actes de terrorisme, per aixó és va crear. No pensaba fer-ho, però a les europèes votaré si o si, Junqueras.