Demà diumenge, Espanya està cridada a les urnes per elegir la formació de totes les corporacions municipals i, per tant, els seus alcaldes. Es tracta d'una elecció basada en la llei electoral que regeix el procés de selecció de tots els representants polítics. I encara que aquest sistema, consolidat, s'utilitza des de fa molt de temps, no és tan antic com podria suposar-se.
Des de mitjans del segle XV, i al llarg de més de 200 anys, els representants municipals de la majoria de poblacions de la Corona catalano-aragonesa eren elegits mitjançant sorteig, més concretament pel procediment conegut com la insaculació, consistent en extreure una de les boletes prèviament introduïdes en un sac. D'aquesta manera es triava als "batlles i cònsols", els equivalents als actuals alcaldes i regidors, termes que es van adoptar a Catalunya finalitzada la guerra de Sucesió.
Als nostres dies ha arribat diversa documentació històrica que testifica aquesta singular rifa. A l'arxiu municipal de Castelló d'Empúries es troben diversos escrits on es recull la descripció detallada d'alguns processos celebrats al començament del segle XVIII. En ells és possible descobrir que es feia servir una bossa de tela blava anomenada bossa de batlle que es dipositava dins d'una capseta amb cinc panys amb diferents claus, caixa que custodiava també les altres borses destinades a l'elecció dels cònsols i altres oficials.
Per a Josep Maria Torras, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, "la insaculació era un procés garantista que evitava la manipulació de l'elecció, alhora que vetllava per la voluntat popular representada per la base social".
Des de mitjans del segle XV, i al llarg de més de 200 anys, els representants municipals de la majoria de poblacions de la Corona catalano-aragonesa eren elegits mitjançant sorteig, més concretament pel procediment conegut com la insaculació, consistent en extreure una de les boletes prèviament introduïdes en un sac. D'aquesta manera es triava als "batlles i cònsols", els equivalents als actuals alcaldes i regidors, termes que es van adoptar a Catalunya finalitzada la guerra de Sucesió.
Als nostres dies ha arribat diversa documentació històrica que testifica aquesta singular rifa. A l'arxiu municipal de Castelló d'Empúries es troben diversos escrits on es recull la descripció detallada d'alguns processos celebrats al començament del segle XVIII. En ells és possible descobrir que es feia servir una bossa de tela blava anomenada bossa de batlle que es dipositava dins d'una capseta amb cinc panys amb diferents claus, caixa que custodiava també les altres borses destinades a l'elecció dels cònsols i altres oficials.
Per a Josep Maria Torras, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, "la insaculació era un procés garantista que evitava la manipulació de l'elecció, alhora que vetllava per la voluntat popular representada per la base social".
L'historiador destaca la serietat i respecte amb què es custodiava el material. La necessitat d'obrir la caixa amb cinc claus diferents significava que tots els posseïdors havien d'estar presents durant el moment de l'elecció i donar fe del correcte funcionament del procés.
La base social quedava plasmada per un representant triat per cada un dels gremis que tenien dret a oferir un candidat per al càrrec. Així, la treu contenia els noms proposats per les diferents comunitats professionals en petits trossos de pergamí de quatre per quatre centímetres dins d'unes boletes que, posteriorment, es segellaven amb cera calenta per evitar la seva manipulació.
Torras explica que, encara que el recipient formal fos la bossa de roba, l'estri que finalment es feia servir per extreure el nom era una palangana plena d'aigua. "Aquí un nen abocava les boletes i, en surar, quedaven a la vista de tots els presents", el que assegurava la transparència del procés.
La base social quedava plasmada per un representant triat per cada un dels gremis que tenien dret a oferir un candidat per al càrrec. Així, la treu contenia els noms proposats per les diferents comunitats professionals en petits trossos de pergamí de quatre per quatre centímetres dins d'unes boletes que, posteriorment, es segellaven amb cera calenta per evitar la seva manipulació.
Torras explica que, encara que el recipient formal fos la bossa de roba, l'estri que finalment es feia servir per extreure el nom era una palangana plena d'aigua. "Aquí un nen abocava les boletes i, en surar, quedaven a la vista de tots els presents", el que assegurava la transparència del procés.
· Exemplar de bossa de roba amb què s'efectuava el sorteig d'alcaldes (Museu d'Història de Girona).
Segons resa en el document de 1708 de la vila empordanesa, a Castelló d'Empúries, el procediment d'elecció encara es complicava una mica més, ja que en algunes poblacions sota jurisdicció senyorial el noble es guardava el dret final d'escollir el guanyador. És a dir, la criatura se li exigien tres noms que acabarien component la terna de l'alcalde i el comte d'Empúries triava al que més s'ajustava al seu grat.
Marisa Roig, arxivera municipal de Castelló d'Empúries, relata que el procés d'insaculació per als càrrecs públics del municipi s'efectuava cada any i per a això es conjurava el Consell General de la Universitat a l'edifici de la Llotja del municipi la vigília del diumenge de Rams. "En el cas de Castelló, els batlles eren oficials del comte i exercien en el seu nom la jurisdicció en la vila i, com la resta de batlles de la Corona, a més tenien funcions judicials", explica Roig. Unes competències fora de l'abast dels alcaldes actuals.
La insaculació es va practicar a la Corona d'Aragó fins a la instauració del decret de Nova Planta. Alguns pobles es van fer els ronses i van seguir clandestinament triant als seus representants per aquest procediment diversos anys després. Només els municipis de territoris sota senyoriu van poder seguir amb aquesta tradició. La resta van haver de acatar la llei borbònica, que elegia el càrrec per mèrits de simpatia al règim. - lavanguardia.com
Segons resa en el document de 1708 de la vila empordanesa, a Castelló d'Empúries, el procediment d'elecció encara es complicava una mica més, ja que en algunes poblacions sota jurisdicció senyorial el noble es guardava el dret final d'escollir el guanyador. És a dir, la criatura se li exigien tres noms que acabarien component la terna de l'alcalde i el comte d'Empúries triava al que més s'ajustava al seu grat.
Marisa Roig, arxivera municipal de Castelló d'Empúries, relata que el procés d'insaculació per als càrrecs públics del municipi s'efectuava cada any i per a això es conjurava el Consell General de la Universitat a l'edifici de la Llotja del municipi la vigília del diumenge de Rams. "En el cas de Castelló, els batlles eren oficials del comte i exercien en el seu nom la jurisdicció en la vila i, com la resta de batlles de la Corona, a més tenien funcions judicials", explica Roig. Unes competències fora de l'abast dels alcaldes actuals.
La insaculació es va practicar a la Corona d'Aragó fins a la instauració del decret de Nova Planta. Alguns pobles es van fer els ronses i van seguir clandestinament triant als seus representants per aquest procediment diversos anys després. Només els municipis de territoris sota senyoriu van poder seguir amb aquesta tradició. La resta van haver de acatar la llei borbònica, que elegia el càrrec per mèrits de simpatia al règim. - lavanguardia.com
.png "English"){kind=small}
2 Comentaris
Ahora me han dicho que han cambiado el nombre, se le denomina en-culación.
ResponEliminaSalga quien salga te la encula por la nalga.
Salut
hauries de dir pel rulé, que fa més fi.
ResponEliminaUna vegada un ciclista de pega
en una corba va caure al mig del fang
i en el rulé. se li va fer
un gros forat que ell es tapava amb un paper...
i anar repetint fins que et cansis la cançó enfadosa.