Molt s'ha parlat de la motxilla austríaca i de la repercussió que ha tingut en el model laboral d'Àustria, un país en el qual no hi ha una indemnització d'acomiadament tal com es coneix a Espanya. A Àustria les empreses disposen de cost zero a l'hora de dur a terme l'acomiadament d'un empleat.
Què és la 'motxilla austríaca'?
- L'empleat, al llarg de la seva etapa laboral, rep per part de l'empresari una aportació anual en un fons de capitalització. D'aquesta manera, es redueix la indemnització quan es realitza un acomiadament. Aquest sistema individual d'indemnització per acomiadament és el que està funcionant a Àustria i es coneix amb el nom de motxilla austríaca.
Com funciona?
- L'empresari va omplint la motxilla amb el percentatge del salari brut de l'empleat i aquests diners no s'acumula sinó que és gestionat per una caixa, la qual ho inverteix per treure rendiment. A més, aquests diners pertany únicament al treballador i l'Estat li garanteix el 100% del capital, tant si és acomiadat com si opta per una altra ocupació o si decideix emprendre. Així mateix, si ho desitja, el treballador pot saber en tot moment a quant ascendeix el seu fons. Hi ha qui el compara amb el que podria ser un petit pla de pensions, i és que si el treballador es jubila pot complementar a la pensió.
Què pot suposar aquest model austríac?
- El més important que pot aportar la implementació de la motxilla austríaca és que, sobretot, afavoreix la contractació perquè s'eliminen els alts costos de la indemnització per acomiadament, el que suposa una dels majors handicap en el moment d'ampliar plantilla. A més, beneficia la contractació indefinida i s'eliminen els temporals. Això vol dir que, des del primer dia, l'ocupació és fixe, de manera que s'inverteix en productivitat i en una major remuneració. I això no és tot perquè tampoc s'aplica cap límit a la indemnització (amb la motxilla és més gran i va augmentant al llarg de l'etapa laboral del treballador) i a més es crea un mercat més flexible, ja que el treballador no veu cap obligació en preservar el seu lloc. No obstant això, aquest sistema de capitalització austríac no només aporta beneficis al sector laboral. I és que també resta la por a acomiadar perquè el cost es redueix considerablement. Així mateix, l'empresari es veu d'alguna manera obligat a augmentar els costos laborals de la seva empresa per poder aportar un percentatge al fons de capitalització del treballador.
Com podria implantar-se a Espanya?
- A Espanya s'ha parlat d'implantar un sistema com el de la motxilla, però no exactament l'austríac. La idea seria combinar aquest sistema de capitalització amb el sistema tradicional d'indemnitzacions actual. El motiu és que a Àustria l'acomiadament d'un treballador no suposa més que el presenti en el fons, sense abonar cap quantitat addicional. Pel que a Espanya es podria implantar aquest model mixt, a manera de transició cap a un nou sistema.
Sembla que últimament s'estan plantejant implantar el sistema a Espanya, de fet ja Zapatero en el seu dia s'ho va plantejar, i ara tant Ciudadanos com el Psoe estàn de nou plantejant la seva implementació. Encara que sembla una bona idea, no crec que arribi a aplicar-se en Espanya, no funcionària, més que res perquè el nostre índex de productivitat és massa baix i no encaixaria en la poca cultura del treball que hi ha aquí. - elmundo.es
Què és la 'motxilla austríaca'?
- L'empleat, al llarg de la seva etapa laboral, rep per part de l'empresari una aportació anual en un fons de capitalització. D'aquesta manera, es redueix la indemnització quan es realitza un acomiadament. Aquest sistema individual d'indemnització per acomiadament és el que està funcionant a Àustria i es coneix amb el nom de motxilla austríaca.
Com funciona?
- L'empresari va omplint la motxilla amb el percentatge del salari brut de l'empleat i aquests diners no s'acumula sinó que és gestionat per una caixa, la qual ho inverteix per treure rendiment. A més, aquests diners pertany únicament al treballador i l'Estat li garanteix el 100% del capital, tant si és acomiadat com si opta per una altra ocupació o si decideix emprendre. Així mateix, si ho desitja, el treballador pot saber en tot moment a quant ascendeix el seu fons. Hi ha qui el compara amb el que podria ser un petit pla de pensions, i és que si el treballador es jubila pot complementar a la pensió.
Què pot suposar aquest model austríac?
- El més important que pot aportar la implementació de la motxilla austríaca és que, sobretot, afavoreix la contractació perquè s'eliminen els alts costos de la indemnització per acomiadament, el que suposa una dels majors handicap en el moment d'ampliar plantilla. A més, beneficia la contractació indefinida i s'eliminen els temporals. Això vol dir que, des del primer dia, l'ocupació és fixe, de manera que s'inverteix en productivitat i en una major remuneració. I això no és tot perquè tampoc s'aplica cap límit a la indemnització (amb la motxilla és més gran i va augmentant al llarg de l'etapa laboral del treballador) i a més es crea un mercat més flexible, ja que el treballador no veu cap obligació en preservar el seu lloc. No obstant això, aquest sistema de capitalització austríac no només aporta beneficis al sector laboral. I és que també resta la por a acomiadar perquè el cost es redueix considerablement. Així mateix, l'empresari es veu d'alguna manera obligat a augmentar els costos laborals de la seva empresa per poder aportar un percentatge al fons de capitalització del treballador.
Com podria implantar-se a Espanya?
- A Espanya s'ha parlat d'implantar un sistema com el de la motxilla, però no exactament l'austríac. La idea seria combinar aquest sistema de capitalització amb el sistema tradicional d'indemnitzacions actual. El motiu és que a Àustria l'acomiadament d'un treballador no suposa més que el presenti en el fons, sense abonar cap quantitat addicional. Pel que a Espanya es podria implantar aquest model mixt, a manera de transició cap a un nou sistema.
Sembla que últimament s'estan plantejant implantar el sistema a Espanya, de fet ja Zapatero en el seu dia s'ho va plantejar, i ara tant Ciudadanos com el Psoe estàn de nou plantejant la seva implementació. Encara que sembla una bona idea, no crec que arribi a aplicar-se en Espanya, no funcionària, més que res perquè el nostre índex de productivitat és massa baix i no encaixaria en la poca cultura del treball que hi ha aquí. - elmundo.es
Se acabará importando un nuevo modelo. Las personas cobrarán bruto, y ellas mismas se cotizarán la parte del salario que cobrarán en la pensión. No será así en lo dependiente a la sanidad, que en esa parte cotizará la empresa.
ResponEliminaAsí, cuando llegue la jubilación, se cobrará por lo que uno se haya cotizado, pero en lo dependiente a la sanidad, como el empresario habrá hecho de gestor del obrero, la tendrá similar a la de ahora.
Y allá cada uno con lo que se ponga en la caja de cotización.
Cuando una persona dice que cobra 900 euros, en realidad la empresa está pagando 1380. De eso no habla nadie. Así , la empresa pagará 1100, que será lo correspondiente a la sanidad, lo de la pensión ya será a cuenta de lo que quiera poner el empleado.
Las nuevas generaciones lo tendrán diferente.
AIXÍ ÉS, en certa manera vindrà a ser com els autónoms que cotitzen el que creuen oportú, però a la pràctica la majoria cotitzaven al mínim i després els quedava molt poca pensió.
EliminaEn Rafael Bartolomé Laborda era un agent de canvi i borsa de Barcelona que ja va fer servir aquests model al seu despatx i funcionava molt bé després el meu pare el va fer servir en altres despatxos i va fer un repartiment de beneficis mensuals però un mal dia va arribar un mal soci que es va carregar tot el sistema, en aquell despatx, tots el van plantar, perquè aquell fons els hi va donar capacitat per fer-ho i van anar amb el negoci i els clients a un altre despatx. Imagina,t si la cosa canvia de tenir a no tenir, d,un altre manera segurament tots amb famílies com tenien haguessin passat pel tubo d,aquell despota però el fons que havien anat generant els va donar una oportunitat que inicialment no n,eren prou conscients..però si veig difícil que això arribi a tot arreu hi ha molt poques persones així, bé, ara de que Àustria també n,hi han.. i es que potser no tot està perdut..
ResponEliminas'haurà de veure, de moment desde la OCDE estan estudiant la possibilitat d'aplicar-ho
ResponEliminaNuestro sistema de jubilación,tiene un fuerte carácter social porque así lo dice nuestra constitución,que ha de cubrir las jubilaciones y adaptarlas al coste real de la vida,para todo el sistema,sean contributivas,no contributivas,viudedad....No persigue las diferencias por lo contribuido esencialmente,sino el bienestar social global,de esta forma en las continuas subidas se ha primado subir más a las pensiones más débiles,para que no queden en precariedad las personas afectas.
ResponEliminaPor otra parte,comparando el dinero que cada uno de nosotros ha ido
"pagando" al sistema,si lo hubiésemos metido en un fondo de pensión,ahora mismo estaríamos cobrando una cantidad ridícula,porque estos fondos sólo pueden invertir en Deuda Pública,actualmente un interés muy bajo,mientras que el costo real de la vida sube mucho más.
Se puede cambiar el sistema,claro,pero cuidado de que se pierda el carácter social y vayamos a un liberalismo puro y duro,donde cada uno se espabile como pueda.
Este sistema es insostenible, piensa que no hay ni ha habido nunca un fondo una caja de pensiones, desde el primer momento ha sido piramidal, los que cotizan pagan y los jubilados cobran, y aquí se ha producido un desequilibrio difícil de mantener. Lo que sucede es que si en vez de pagar al estado nos quedáramos el dinero, sólo con tenerlo en el Banco saldríamos ganando, no necesariamente habría que haberlo puesto en un fondo de pensiones, aunque seguramente lo habríamos hecho, pero esto ya ha sido la estafa de los banqueros.
ResponEliminaNo se tu, pero a mi me descuentan 400 euros cada mes de la pensión, el setenta por ciento si me lo quedara son 4000 euros al año que me ahorraría.
Tenía 22 años,me acuerdo una conversación con mi padre en Sevilla,tomando cañitas y tapitas,le decía lo mismo que tú me dices,que no eran sostenibles las pensiones,poco susto le di al pobre.Se han sotenido y se seguirán sosteniendo,siempre y cuando se le dé la prioridad social que se necesita.Viene bien el dinero en el bolsillo,pero hay que pagar las pensiones de otros.No confio en mochilas,uno debe ahorrar para cuando más se necesite,pero el asunto de las pensiones debe ser responsabilidad del Estado,osea de todos.Cada generación debe comprometerse con sus jubilados,aunque cueste unas veces más que otras,sencillamente porque llegará a jubilado.
ResponEliminaMi generación,la tuya,tuvimos que sacrificarnos y nos cansamos
de hacer pluriempleo,algo que hoy día no se entiende,pero yo he llegado a trabajar en una empresa por la mañana,otra por la tarde y en una academia en el nocturno,aún tengo los extractos de pluriempleo,con las cotizaciones.
El pluriempleo era muy común, yo también tenia dos empleos gran parte de mi vida laboral, y además cotizando en los dos, que es importante.
EliminaEn cuanto a las pensiones, habrá que buscar la manera de sacar el dinero para pagarlas vía impuestos.
Bueno, el caso es que nos cosen a impuestos y reducen las pensiones porque hay más pensionistas cada vez, y por otro lado la pensión sigue con su retención mientras el empresario paga seguridad social y el trabajador también porque al final no te vas a lista de espera te pagas un seguro aparte.. yo creo que nos toman el pelo y que se disimula muy bien pensando que es una garantía social para todos, no, yo creo que ha de haber un sistema distinto quizá mixto ni tanto ni tan calvo..
ResponEliminaaixí és, encara que si tens un problema el millor es anar a la seguretat social. Cal un sistrma nou, l'actual de pensions és insostenible i aquest de la motxilla podria ser una bona idea si s'aplica bé.
Elimina