L'ALCALDE DEL MEU POBLE

Hi ha una dita que diu: 'uno es de donde pace, no de donde nace'. No ho tinc tant clar, jo sóc nascut a Sant Feliu de Codines i em considero més santfeliuenc que sabadellenc, i aixó que nomès hi vaig nèixer, però ho vei així. He pensat en aquest fet en anar a mirar qui havia quanyat les municipals d'enguany a Sant Feliu de Codines, i una vegada més ha estat en Pere Pladevall i Vallcorba (Junts), per un regidor pero ha guanyat i ho te fàcil, nomès pactar amn ERC o PSC ja tindrà majoria absoluta. Pere Pladevall que és amic del meu germà Santi és alcalde de Sant Feliu de Codines des del 2007, va remodelar l'ajuntament del poble en una decisió de la que en principi podria discrepar quan a la façana, que ho compensa amb un meravellós rellotge de sol, que faria salivar en Cartisano. 

Pere Pladevall

De fet, Sant Feliu de Codines té un museu del rellotge i cada any celebra la fira del rellotge, que te el seu origen al 1996, quan el poble de Sant Feliu de Codines celebrava el bicentenari de la construcció de la Torre del Rellotge, erigit al 1796 quan la població estava dividida per un torrent que impedia escoltar el campanar religiós d’una banda a l’altra de la població. L’empenta dels veïns de la zona de la Venderia va portar a la seva construcció, que ha donat des de sempre un to peculiar a la població amb el contrapunt de dos campanars, el religiós i el civil. Aquest rellotge funciona fins avui correctament gràcies a una persona que és en Ton que cada dia puja al campanar per donar-hi corda. Per tal de commemorar aquesta data, l’Associació Fira del Rellotge de Catalunya, una entitat vinculada molt estretament a la vida cultural i associativa de la població, i al mateix temps, dinamitzadora de molts dels actes que se celebren a Sant Feliu, va proposar la idea de fer una fira de rellotges. El marc de la trobada ja el donava la Plaça del Rellotge que està al peu de la Torre del Rellotge.

A Pere  Pladevall el conec de trobar-me'l en tots i cadascún dels enterraments a que he hagut d'asistir, atés no s'en perd ni un, va a tots com a bon alcalde de poble, és obert i proper con nomès ho pot ser un alcalde en un poble en que es coneixen tots, pel nom i pel malnom de casa seva, hi ha can Carabrut, Can Cuà, Ca la Cana, el Jep de les Vetes, Can Rodó on estiuejava el polític franquista Laureano López Rodó, o en Fontseré, de Can Fontseré, que fabricava la lleixiu el Zorro...., o el pare que era el fill de Lluis de l'oli i la Maria cotillaire, perquè als pobles la gent té identitat própia, amb nom, cognoms i malnóm. Jo ja he anat a menys i nomès sóc, el noi del Santiago.

Veureu en aquesta foto el cotxe de línia, un cotxe de línia que segurament conduía el meu avi Matern, en Frances Reixach Pou, que va ser anys després l'encarregat de l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui. L'avi Fransiscu va nèixer a Vinyoles d'Orís, i va morir Sant Feliu de Codines.
I per acabar, una perla: el que no sabia d'en Pere Pladevall i és la cirereta a la seva figura, que també és actor i havia sortit a la sèrie Makinavaja on el protagonista era Rubianes i ell feia de Fernandez el pilota del Banc a l'atracament. Com diria aquell: vaja, vaja!. Vés per on m'ha sortit l'ànima de cronista de la Vila, de la meva vila, on vaig néixer i on voldria morir.