Els polítics tendeixen a emprar determinades paraules o expressions que acaben fent seves, manipulant-les i traient-les de context. Els és ben bé igual, els sobra barra i ignorància per fer-ho, fixeu-vos que mai veureu enrojolir a un polític i dificilment us contestarà amb un simple SI o NO, és més, sovint a preguntes concretes sobre que manifestin escuetament si o no sobre qualsevol questió, encara que sigui una fotesa, no hi ha manera d'aconseguir-ho, sempre acaben tocant el violí i fugint d'estudi amb respostes alambicades i evasives. O, com Feijoo que contesta a la gallega: depende...
Una de les expressions que empren sovint és: aquest o aquests ha o han traspassat la lìnia vermella, o no podem traspassar aquesta línia vermella, com si fos quelcom gravíssim i si això es diu amb cara d'enfadat, encara és més greu, cara de enfadat que em recorda als nens petits quan posen cara d'enfadats.
Al que anava; traspassar la linía vermella té diferents origens: un d'ells bé de l'exèrcit Britànic, tant valent com inùtil. La prima linía vermella es va convertir durant la guerra de Crimea en un símbol del caràcter irreductible de l'exèrcit britànic, arran d'un reportatge de la batalla de Balaclava (1854) publicat a The Times pel corresponsal William Howard Russell. La «prima línia vermella» es referia a la fila de mig miler de soldats del regiment escocès de infanteria que va repel·lir, a dos en fons, la càrrega de diversos milers de soldats de cavalleria russos. A finals de segle, un vers del poema Tommy, de Rudyard Kipling, va immortalitzar el mite en la variant thin red line of heroes: «O it's 'Thin red line of'heroes,' when the drums begin to roll».

El tecnicisme línea vermella té l'origen en l'aeronàutica militar dels anys vint del segle passat, quan van començar a imprimir una ratlla o marca de color vermell en els anemòmetres dels avions. Aquest indicador d'alarma, que indica la velocitat màxima de vol que no pot ultrapassar en cap cas (Vne = never-Exceed speed), tenia una importància vital per als pilots de guerra, els aparells havien de volar de vegades al límit de les prestacions de motors i fuselatge. Per això la llengua anglesa té el verb to Redline i la forma encunyada redlining, amb el sentit de portar les prestacions d'un avió més enllà dels seus límits tècnics. Aquest significat s'ha estès també, per analogia, a altres màquines i als automòbils. Els compta-revolucions dels cotxes o els indicadors de velocitat porten aquesta línia vermella.
El concepte de redlining com a estratègia de discriminació indirecta de determinats grups de població es va originar en els anys seixanta a partir de la pràctica d'algunes companyies d'assegurances que traçaven línies vermelles en els plànols de les ciutats al voltant dels barris considerats d'alt risc ( insurance redlining). En els anys setanta, aquesta pràctica es va estendre a la concessió de crèdits hipotecaris, de manera que, al marge de la solvència individual, els bancs denegaven els crèdits en determinades zones (bank redlining). Aquest ús s'ha generalitzat i l'expressió s'aplica actualment a les diferents estratègies i polítiques de discriminació indirecta basades en criteris d'exclusió geogràfica, per exemple mitjançant el filtratge dels codis postals. En totes les variants es manté la imatge d'una línia o zona d'exclusió.
No sé, sincerament quan els nostres polítics, altrament dits prohoms de la Pàtria parlen de traspassar la línia vermella, a quin supòsit dels tres que he explicat es refereixen, tot i que em temo que tampoc ho saben i se'ls hi enfot. De fet, ells, els nostres polítics, quan sovint diuen allò tan rimbombant de que tot ho fan per el seu País, sempre em fan dubtar de a quin país es refereixen, si a Catalunya, Andorra, illes Caiman o les Maldives.