Pot ser que la vaca búlgara Penka sigui, a contracor, la més famosa de tot Europa. El serial d'aquesta remugant va començar un dia de la primavera del 2018 quan, embarassada, va creuar a la veïna Sèrbia. Després de dues setmanes pasturant per prats fora dels límits de la UE va ser trobada i retornada a casa. Aquí és on tot es va torçar.
En les seves ànsies de llibertat, Penka va oblidar els seus papers veterinaris a la seva granja de Kopilovsti i ara era un animal il·legalment importat. Calia sacrifica-la per complir amb la normativa europea. Allò era una mina per als tabloides euroescèptics britànics, que van veure en el drama de Penka un exemple de la burocràcia inoperant de Brussel·les. Fins i tot Paul McCartney va demanar clemència. Al final, Bulgària va decidir perdonar-li la vida.
A pocs dies per al 26 de maig, la Unió Europea admet que no ha "trobat una solució". "Aquest tipus de narratives són les que ens fan mal. És molt fàcil criticar la burocràcia, però ningú explica perquè hi és. La UE ha de vetllar per la qualitat de la carn que consumeixen els nostres ciutadans ", expliquen fonts del Parlament Europeu sota condició d'anonimat. No és que la història no fos certa -o absurda-, però és una anècdota usada a Brussel·les per exemplificar la desinformació interessada que, segons ell, circula sobre la UE. Un problema vist amb molta inquietud per les institucions, convençudes que les notícies falses són una arma utilitzada (principalment) per Rússia per torpedinar el projecte europeu. Més encara quan les eleccions europees "més decisives des de la seva fundació" estan a la volta de la cantonada i els euroescèptics podrien fer la seva gran desembarcament. Un vot desmobilitzat per les notícies falses seria el seu millor aliat.
A la UE li preocupa la desinformació -terme que prefereix al de fake news, més popular però també més polititzat-, però a poques setmanes per a la nit electoral del 26 de maig admet que no ha "trobat una solució". L'onada de notícies falses amb signatura russa sorgida després de la revolució a Ucraïna el 2014 va despertar els primers temors a Brussel·les, que el 2015 va començar a monitoritzar el fenomen. Però s'ha hagut d'esperar fins a finals del 2018 perquè aprovés una sèrie de mesures per intentar impedir la seva expansió. "Hem arribat tard", reconeix una font europea.

 Un pla amb quatre pilars - La mesura principal d'elles ha estat el Pla d'acció contra la desinformació, aprovat al desembre amb un pressupost de cinc milions d'euros. Xavalla comparat amb els milers de milions que Rússia gasta a l'any en la seva guerra híbrida contra aquells que considera que entorpeixen els seus interessos. "És com David contra Goliat", admeten des de Brussel·les.
El pla té quatre pilars. El primer, reforçar amb més personal i eines a les unitats que es dediquen a monitoritzar i estudiar l'impacte de la desinformació, especialment els tres Equips d'Estratègia de Comunicació. A hores d'ara, només el dedicat a monitoritzar les notícies falses en els països de l'est -conegut com East StratCom Task Force- compta des de setembre amb pressupost propi d'un milió. És l'equip més nombrós, amb sis experts. Existeixen altres dues unitats, una dedicada als Balcans i una altra al Magrib, però el seu mandat és molt més opac. "En els Balcans, on hi ha països candidats a entrar a la UE, Rússia està duent a terme una gran campanya de descrèdit", aconsegueix a justificar una font pròxima. La idea seria contractar a onze persones més abans de les eleccions i a entre 50 i 55 en dos anys.
El segon seria la creació d'un sistema d'alerta ràpida per compartir dades i avaluacions a temps real entre els països membres amb intenció de reforçar la cooperació. Va començar a funcionar al març i, segons expliquen persones que han tingut accés a la plataforma, de moment és com un "fòrum" en fase de proves.
D'altra banda, la Comissió Europea vetllaria per a la implementació del codi de bones pràctiques que al setembre van signar plataformes com Facebook, Google, Youtube o Twitter de cara als comicis. Aquests gegants d'Internet s'han compromès a reforçar la transparència en la publicitat política i a prendre més mesures per a la detecció i bloqueig dels comptes fraudulentes i brossa. El codi és de compliment voluntari, encara que se sotmet a una revisió mensual, però Brussel·les ha advertit que, si en un any el resultat és "insatisfactori", podria prendre mesures de regulació.
En aquest sentit, la Comissió també va aprovar un paquet de mesures destinades a les fundacions i partits europeus. L'objectiu és garantir la transparència en el finançament de les seves campanyes a Internet i aplicar sancions a qui vulneri les normes de protecció de dades per influir en el vot. "Si es demostrés que un partit europeu s'ha aprofitat de dades aconseguides fraudulentament per fer campanyes de microtargeting, se li podria sancionar", afirma una funcionària europea. No obstant això, aquesta font assegura que aquestes sancions "no arribaran mai", ja que cal provar el vincle entre el robatori de dades i la formació europea (no nacional, ja que no tenen competències).
Finalment, la UE pretén conscienciar a tots els europeus a través de campanyes de sensibilització i donar suport a la creació de grups independents de verificadors d'informació. El pla és ambiciós, però compta amb limitacions importants. La primera és la pròpia definició de desinformació. Qui i com decideix el que és una notícia falsa? El risc de limitar la llibertat d'expressió és una línia vermella per Brussel·les. "No volem convertir-nos en el Ministeri de la Veritat", explica personal de la Comissió. D'altra banda, la UE no té competències en l'organització d'eleccions, de manera que part de l'èxit del seu pla depèn de la bona voluntat dels estats. Fonts pròximes a l'assumpte indiquen que els estats no es posen d'acord sobre qui han de ser els responsables de la lluita contra la desinformació. En un mateix grup de treball un país pot enviar a un expert en defensa i un altre a un analista de dades. No obstant això, indiquen que aquesta és la primera vegada que s'estableixen aquest tipus de contactes i que hi ha hagut una evolució "molt positiva" en forma d'estratègies, protocols i exercicis de ciberseguretat conjunts.
"La desinformació forma part de la doctrina militar de Rússia. El seu objectiu és crear una atmosfera de confusió i cinisme en què hi hagi tantes narratives diferents que al final no es pugui distingir què és veritat i què no. Així, soscaven els valors i la democràcia occidentals ", explica un membre d'un equip directament relacionat amb els esforços per combatre el fen