Expliquen que al recentment traspassat Alfredo Pérez Rubalcaba, el molestava que el titllesin de Maquiavèlic. No és l'ùnic, sovint es qualifica, sobretot en política, a una persona perversa, recaragolada de maquiavèl·lica en referència a Maquiavel, i qualsevol que hagi llegit el Príncrp de Maquiavel, s'adonarà que per dir-ho d'alguna manera Maquiavel no era gens maquiavèl·lic en el sentit que se li vol donar, ans al contrari. Shakespeare, crec que és a Macbeth deia allò de "la història explicada per un idiota ple d'ira i de fúria" i d'aquests sí que en tenim uns quants i ben qualificats exemplars que són els que titllen  a algú de maquiavèlic.
Maquiavel possiblement va ser el primer inventor del relat, el primer politóleg de la història, però no sóc capaç d'entendre l'ús  pervers que es dona a la paraula maquiavèlic, potser perquè els qui ho diuen no han llegit mai a Maquiavel, o l'han llegit malament.


Si es vol conservar una ciutat que està acostumada a viure lliure, més val governar amb el suport dels seus propis habitants, i no d'una altra manera. -


COM CONSERVAR LA CIUTAT CONQUERIDA

Com a model, tenim als espartans i als romans. Els espartans van crear tant a Atenes com a Tebas un govern oligàrquic, encara que en les dues ciutats van ser després enderrocats. Els romans per la seva banda, van destruir Càpua, Cartago i Numància, però no les van perdre. No obstant això van voler conservar Grècia d'una manera semblant a la dels espartans, és a dir, deixant-la lliure i permetent-lis les seves pròpies lleis, però no van poder aconseguir-ho, de manera que es van veure obligats a destruir moltes ciutats d'aquella província per a no perdre-la. Perquè, en veritat, no hi ha un altre mitjà més segur per mantenir una possessió que el de destruir-la. Així que qui s'apodera d'una ciutat acostumada a viure en llibertat i no la destrueix només pot esperar que aquesta el destrueixi, perquè, en cas de revolta, s'escudarà sempre en el nom de la llibertat perduda i en el de les seves antigues institucions que mai s'obliden per molt temps que hagi passat, i encara que hagin estat molts els beneficis obtinguts.
Malgrat tot el que faci o s'intenti prevenir, mentre no es disgregui i dispersi als seus habitants mai s'oblidaran d'aquest nom i d'aquestes institucions, i els tornaran a esgrimir en tant es presenti l'ocasió. Així ho va fer Pisa després de més de cent anys de domini Florentí. Tanmateix, quan les ciutats o províncies estan acostumades a ser governades per un príncep, encara que la seva estirp hagi desaparegut, com estan per una banda habituades a obeir, i de l'altra, ha desaparegut ja l'antic príncep, són incapaços d'escollir entre ells a un de nou i de viure lliures. A més, com solen trigar a empunyar les armes, amb gran facilitat un altre príncep els pot vèncer i sotmetre'ls. Però en les repúbliques hi ha més moviment, més odi, més desig de venjança, i mai obliden l'antiga llibertat, per això, el millor en aquest cas és destruir-les o viure allà.

la pregunta és: que en té de maquiavèlic Maquiavel?