Dolça Puig i Sandra Lobon es consideren contrabandistes de lletres. Viuen a Sort i Llessui, al Pallars Sobirà, un territori en el qual la literatura no arriba amb tanta facilitat que en altres ciutats. La seva passió per la lectura els va empènyer a unir les seves forces davant l'escassetat d'un recurs com el dels llibres.
"En compartir la necessitat de desplaçar-nos quilòmetres i quilòmetres per poder anar al teatre o a les llibreries, de retardar les nostres compres fins baixar a Barcelona o Lleida o fins i tot haver d'arribar a comprar llibres per internet hem creat l'associació La Contra, contrabandistes de lletres", explica Sandra, que treballa com a psicopedagoga en un equip d'assessorament psicopedagògic a l'Alt Urgell. Aquest projecte, el de La Contra, neix com "una llibreria efímera" que vol ajudar a totes aquelles persones que tenen problemes per trobar alguns llibres en aquesta zona, a la vegada que cerca trobar afinitats entre alguns dels interessats per a crear també esdeveniments literaris .

Activitats culturals - Clubs de lectura i vermuts literaris - "La idea és que els diners recaptats es destinin a activitats de dinamització cultural i literària. El nostre propòsit és intentar crear uns clubs de lectura infantil, juvenil i adulta, poder fer recitals, vermuts literaris o algun espectacle literari", comenta Sandra des de Llessui, un poblet d'uns noranta habitants al qual es va traslladar des de la seva Corunya natal.
Les dues asseguren que una de les principals motivacions és el buit que hi ha a la zona on vivim: "No tenim biblioteca comarcal i només hi ha una papereria-copisteria-botiga de joguines, que ven bàsicament best-sellers". A Sant Jordi van constatar l'èxit de la seva iniciativa i van vendre el 80% del fons de llibres que tenien en dipòsit. "Estem molt contentes", destaquen.
"La nostra idea és crear un espai efímer de venda de llibres ja que som la segona comarca menys poblada del país, a tot el Pallars Sobirà només vivim 7.000 persones, i no és viable obrir una llibreria tot l'any", assenyala Sandra. "Un altre motiu és que ens trobem molt lluny dels circuits de producció editorial i cultural i creiem que els territoris rurals i de muntanya també es mereixen comptar amb programació cultural de qualitat. Volem confeccionar una agenda d'activitats ", afegeix Dolça, filòloga de formació que ara treballa en una empresa d'esports d'aventura. - lavanguardia.com

I ja que parlem de llibres, un conte curt que precisament va de llibres:

A meitat dels anys cinquanta i havia un mag a la Gran Bretanya que es va fer molt popular, el seu joc de màgia més conegut consistia en enviar llibres a traves de les ones als seus receptors. Eren llibres petits, de contes, de receptes culinàries, de poesia o de jardineria. D'un format 15x15. Es va fer molt popular i durant gairebé cinc anys tenia una programa setmanal en una emissora de la City. Ningú s'explicava com ho feia, el Mag entrava a l'estudi, i parlava amb la gent de la radio sobre literatura, música i una mica de tot, aleshores, en un moment donat, enviava a un oient, al que a ell li semblava un llibre a través de les ones i aquest el rebia. S'havia comprovat moltes vegades i no hi havia manera de trobar el truc, si és que n'hi havia. 
Els receptors dels llibres no tenien res a veure amb el Mag, i eren - aixó sí - oients de la emissora, i el llibre que desapareixia de la emissora i apareixia a casa de l’oient era el mateix, aixó si s’havia comprovat. Quan va sortir la televisió li varen demanar al Mag que fes el mateix, tenia el seu que, en directe veure com un llibre desapareixia i anava a parar a casa d'un televident, era molt més atractiu que no pas quan ho feia per la radio. Ell es mostrava reticent, però davant la pressió i els dubtes que generava la seva negativa a fer l'experiment per la televisió, finalment ho va acceptar.
Fou un fracàs, no hi ha haver manera d'aconseguir enviar ni un sol llibre, i la capacitat del Mag d'enviar-los a traves de la radio quedà en entredit, fins el punt que li varen rescindir el contracte i el programa, i el Mag decebut es retirà a la seva granja de Sussex. Havia guanyat prou diners per viure de renda la resta de la seva vida i tal i com havien anat les coses, considerà que era el millor que podia fer. No va tornar a actuar mai més i res se’n sabia d'ell, fins que uns anys més tard a ran d'una actuació d'un famós Mag nord-americà a Londres, una periodista es va recordar d'ell i el va localitzar.
Es mostrà reticent a parlar però finalment i davant la insistència de la periodista accedí. Parlaren durant més de dues hores del temps passats i una mica de tot, ell insistia que no hi havia truc que els llibres es traslladaven a través de les ones de la radio i no entenia perquè no passava el mateix a la televisió. Però un dia i vaig caure-hi, li va dir a la periodista, i era obvi, tan obvi que ho hauria d'haver comprés des del primer moment: 

"La radio és màgica i la televisió no, per aixó passaven els llibres, per què la radió és cultura...

 ... I un altre CONTE DE LLIBRES