MATAR O MORIR PER UNA IDEA

En tinc prou d'escoltar algú parlar sincerament d'ideal, de futur, de filosofia, escoltar-li dir «nosaltres», amb una inflexió de seguretat, invocar els «altres» i sentir-se el seu intèrpret, perquè el consideri el meu enemic. Veig en ell un tirà fallit, gairebé un botxí, tan odiós com els tirans i botxins de gran classe. És que tota fe exerceix una forma de terror, tant més temible que fa que els «purs» són els seus agents. Se sospita dels ladins, dels bergants, dels tramposos; però, no sabríem imputar cap de les grans convulsions de la història; no creient en res, no furguen els vostres cors, ni els vostres pensaments més íntims; us abandonen a la vostra molicie, a la vostra desesperació o a la vostra inutilitat; la humanitat els deu els pocs moments de prosperitat que ha conegut; són ells els que salven als pobles que els fanàtics torturen i els «idealistes» arruïnen. Sense doctrines, no tenen més que capricis i interessos, vicis acomodaticis, mil vegades més suportables que el despotisme dels principis; perquè tots els mals de la vida vénen d'una «concepció de la vida». Un home polític complert hauria d'aprofundir en els sofistes antics i prendre lliçons de cant; i de corrupció...

El fanàtic és incorruptible: si mata per una idea, pot igualment fer-se matar per ella; en els dos casos, tirà o màrtir, és un monstre. No hi ha éssers més perillosos que els que han sofert per una creença: els grans perseguidors es recluten entre els màrtirs als quals no s'ha tallat el cap. Lluny de disminuir la gana de poder, el sofriment l'exaspera; per això l'esperit se sent més a gust a la societat d'un fanfarró que en la d'un màrtir; i res li repugna tant com aquest espectacle on es mor per una idea... Fart del sublim i de carnisseries, somia amb un avorriment provincià a escala universal, amb una Història el estancament seria tal que el dubte es dibuixaria com un esdeveniment i l'esperança com una calam...

Genealogia del fanatisme

(fragment) E.M.CIORAN