La portaveu del Govern, Meritxell Budó, no és la primera persona que exerceix el càrrec de fer-se entendre sense que ningú l’entengui. En la seva última compareixença, ha intentat impedir als periodistes que formulessin preguntes en castellà, tret de si eren una mera repetició de les que s’havien plantejat abans en català. “No fem rodes de premsa paral·leles. Si volen fer altres preguntes, les fan primer en català i després les repetim en castellà”, ha explicat. Budó, que en teoria és el nexe d’unió entre la Generalitat i els mitjans, estava intentant esquivar qüestions incòmodes amb l'argument que el seu equip li havia dit que aquestes eren les normes a la sala de premsa.
Meritxell Budó fa poc temps que és portaveu, i entenc que la van elegir per a aquest lloc perquè tenia les qualitats necessàries. És el que hauria de passar en qualsevol empresa o grup de treball mitjanament seriós, però no seria aquest el cas de la Senyora Budó
Les seves delaracions davant la possibilitat que Ada Colau sigui alcaldessa, en el sentit que és “una operació d’Estat” per aïllar els secessionistes i que això exigiria “una resposta de país”, són francament desafortunades; Budó ve a dir: els pactes que no m’agraden; són antidemocràtics. L'anterior declaració encara ja més surrealista, va ser anterior, quan Budó va intentar retorçar els números per assegurar que l’independentisme havia guanyat a les eleccions Municipals a Barcelona, “tot i que hagi passat de 18 a 15 regidors”. I va afegir: “Els números són evidents, sí, però l’independentisme ha guanyat. Ha guanyat perquè hi ha 15 regidors independentistes que són més que el que sumen els altres grups no junts, sinó majoritàriament”. Vaja, Budó de ser de lletres, atès te poca facilitat per les sumes. Les teories numèriques de Budó contenen de cop tots els errors que no hauria de cometre un portaveu: la mentida, la confusió i una obstinació pròpia únicament d’aquells que ho fien tot a la possibilitat que el seu interlocutor sigui mesell o estúpid.

 Voldria aclarir, ja que aquest escrit es d'ahir al mati, que, després d'escoltar avui a Josep Martí a Rac1, que la portantveu va obrar correctament, tot i que li va faltar cintura, ma esquerra, vaja!. Al Parlament, a la portantveu les preguntes se li poden fer en català o en castellà, i en principi es contesten en català, i a continuació, les mateixes preguntes es contesten en castellà, primer a les Televisions, després a les radios i finalment als diaris en paper i digitals.
La pregunta de la periodista d'Antena 3 era nova, no s'havia fet abans, i per tant tenia raó la Portantveu en negarse a contestar, - però aquí és on li va faltar cintura -, atès la situació s'ha produït altres vegades, i hi havia la opció de contestar a la pregunta primer en català i després en castellà, que és el que no va fer amb un excés de zel la portantveu. No es com s'ha dit per mitjans de Madrid que es negués explícitament a contestar a una pregunta en castellà, sinó a contestar a una pregunta fora de temps i lloc, Dit queda.