La policia italiana ha detingut aquest dissabte la capitana del 'Sea Watch 3', el vaixell de rescat de migrants que esperava poder atracar a l'illa de Lampedusa des del 12 de juny. L'alemanya Carola Rackete, objecte de les ires de l'ultra Matteo Salvini, ha estat arrestada poc després d'atracar en aquest mateix port sense el permís de les autoritats. 
El vaixell 'Sea Watch 3' portava a bord 40 migrants africans rescatats a mitjans de juny davant les costes de Líbia i que ara continuen esperant dins de l'embarcació quin serà el seu futur. Una dotzena més de nàufrags que formaven part del grup van ser evacuats per ser atesos en hospitals italians. Segons la televisió italiana RAI, Rackete ha estat detinguda per "resistència i violència contra un vaixell de guerra" de l'armada italiana. 
Poc abans d'iniciar l'operació d'atracament al port, la comandant ha tornat a insistir que la falta i la nul·la de perspectiva d'obtenir una solució per al passatger –també hi ha una vintena de membres de la tripulació– li ha fet decidir anar cap a Lampedusa, conscient que s'enfrontava a càrrecs penals, com ha acabat passant.
Aquest delicte comportaria una pena de presó de fins a deu anys, d'acord amb les informacions recollides per la cadena. La capitana ja estava sent investigada per haver ajudat suposadament les màfies de tràfic de persones en el marc de la nova llei italiana que ha impulsat l'executiu de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles i que preveu  multar amb fins a 50.000 euros les ONG de rescat al Mediterrani.
A  Rackete l'han detingut per salvar vides al Mediterrani, no ens deixem enganyar pel discurs del miserable de Salvini.

"Oh capità, el meu capità!", mantra inspirador i alhora lema del "Club dels Poetes Morts". És tret del poema que Walt Whitman va dedicar com homenatge a Abraham Lincoln després del seu assassinat. El lema d'aquest club es tret d'aquesta poesia de Whitman "Viure en la societat dels poetes morts" 

Vivir en la sociedad de los Poetas Muertos. - Walt Whitman ...
.
No dejes que termine el día sin haber crecido un poco, sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte, que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos enseña, nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra continúa: Tú puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar, porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores: el silencio. La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes. Huye.
“Emito mis alaridos por los techos de este mundo”, dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas, pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca tener la vida por delante.
Vívela intensamente, sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte. Las experiencias de quienes nos precedieron de nuestros “poetas muertos”, te ayudan a caminar por la vida.
La sociedad de hoy somos nosotros Los “poetas vivos”.
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas….
Vive con intensidad tu vida y no dejes nunca de soñar…
Salvini no entendria res d'aquest poema, i l'ùnic que se m'acut es enviarlo a pastar fang, o millor encara, a fer la mà al cementiri dels feixistes populistes que es fan i no es desfan.