Com menys poder real tenen els nostres polítics, més agra i confrontacional és la nostra política. Com ja no poden decidir ni la moneda (l'euro es gestiona a Frankfurt); ni les fronteres (mana Brussel·les); ni els pressupostos i el seu dèficit (el mateix); ni la política exterior o militar (obeïm a l'OTAN); ni les polítiques agràries, comercials o tributàries (també mana la UE i, sovint, un s'alegra)... als nostres candidats electorals només els queda barallar-se – i a nosaltres votar-los – pel seu estil i personalitat, que és on realment està el debat. Com diu Traverso, “vivim tancats en un etern present polític” en el qual l'única cosa que importa són les pròximes eleccions. I després, m'hiposo jo, te'n vas tu....

La humanitat tendeix a caure en una pulsió autodestructiva - Enzo Traverso, a la contra de la Vanguardia