El professor Aaron James distingeix entre els estúpids i els imbècils. L'estúpid es mostra com un desconsiderat per el sistema, però no té inconvenient a demanar disculpes quan s'adona que ha ficat la pota. L'imbècil actua impulsat per la ferma convicció de ser especial i no estar subjecte a les normes de conducta comunament acceptades, així que no es pot esperar d'ell que demani perdó o que accepti recriminacions.
Per tot això, l'imbècil és infinitament més perillós per a la societat, perquè es considera amb grandesa moral per dir o fer el que li vingui de gust. Se sent còmode incomplint les normes i convencions acceptades per tots i la seva imbecil·litat acaba sent una manera de vida. L'imbècil ni s'amaga davant els altres, ni s'immuta quan li retreuen les seves opinions o la seva conducta. L'importen un rave les protestes o la indignació aliena. És immune a les opinions dels mitjans de comunicació i no se sent en l'obligació de respondre a les preguntes sobre el que és acceptable, correcte o just. Escriu James: "De fet, no és estrany que l'imbècil mostri indignació quan es qüestiona el seu comportament, ja que ho entén com un senyal que no se li està atorgant el respecte que mereix".
Sempre hi ha hagut imbècils que han canviat la història, fins i tot a costa de provocar desgràcies o catàstrofes. Però la seva profusió actual fa témer que estiguem desenvolupant un sistema capitalista imbècil. Llegir les coses que proclamen sense pudor Donald Trump, Boris Johnson, Jair Bolsonaro, Matteo Salvini o Rodrigo Duterte ha deixat d'escandalitzar-nos. I qualsevol dia deixaran d'indignar les seves imbecil·litats. Han menyspreat un sistema que és injust, si bé el que ens ofereixen és un nou ordre on els imbècils alfa imposen les normes. El drama és que qui confia en imbècils acaba comportant-se com un imbècil (Paul Auster). - marius carol - lavanguardia.com