La meitat de les empreses rastreja l'activitat en canals socials de futurs empleats abans de contractar-los. Facebook és el canal més espiat per les empreses que volen dibuixar un perfil d'un candidat abans que signi el contracte (lavanguardia.com). Per les xarxes mor el treballador, és un avís per a navegants, i mai millor dit ...

"Una enquesta realitzada entre gairebé 800 empreses d'Espanya revela que un 22% d'aquestes firmes han descartat a candidats per a cobrir una vacant, que en principi els agradaven, després de revisar l'activitat d'aquests aspirants a les xarxes socials.
És una de les conclusions de l'últim estudi realitzat per InfoJobs, portal d'ofertes d'ocupació líder d'Espanya, que torna a posar sobre la taula la importància de controlar el que es publica en aquests canals, especialment entre aquells usuaris que encara no tenen una feina estable o solen canviar amb freqüència d'ocupació.
Aquest mateix estudi constata que la meitat de les empreses consultades confessa revisar sempre les xarxes socials dels candidats abans de tancar una contractació. Aquest hàbit és més comú en negocis de 10 a 49 treballadors (53,5%), mentre que a les grans firmes -de 50 empleats o més- és menys freqüent (42%).
Facebook ocupa el primer lloc en la llista de canals "espiats" des de les oficines de recursos humans, seguit per LinkedIn i Instagram, que ja ocupa la tercera posició, després de desbancar a Twitter en aquests processos de selecció de personal.
"Les xarxes socials brinden als reclutadors l'oportunitat de tafanejar en les facetes més personals de les nostres vides discretament i amb gran facilitat, de manera que és comprensible que molts responsables de recursos humans caiguin en la temptació de fer-ho i que això acabi influint en les seves decisions", afirma Ferran Lalueza, professor de comunicació i social mitjana de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup GAME.
"Espiar les xarxes socials dels candidats a un lloc de treball és lícit i no vulnera el dret a la intimitat, ja que són canals públics. Si el candidat vol evitar aquesta situació, té a la seva disposició les diferents polítiques de privacitat que les mateixes xarxes socials posen a la seva disposició", indica, per la seva banda, Diego Sánchez López, advocat de Maestranza Consultors, una firma amb més de 20 anys d'experiència en la prestació de serveis legals, especialitzada en matèria laboral, mercantil i financera.
"Les mentides o incoherències entre el que s'ha comentat en l'entrevista i la informació trobada a les xarxes socials és el principal motiu de descart de candidats", recull l'estudi d'InfoJobs. En segon lloc les empreses citen el descobriment en aquests canals de fotografies inapropiades. I el tercer motiu dels descarts després d'espiar les xarxes d'un candidat són les faltes d'ortografia en les seves publicacions.
Missatges en els quals es falta al respecte a altres usuaris, la publicació d'opinions radicals sobre religió, temes racials, orientació sexual o comentaris religiosos deixen a molts aspirants sense el lloc de treball, revelen aquestes empreses. Així com posicions polítiques molt marcades o comentaris negatius d'aquesta persona sobre antics companys de treball, excaps o empreses en què ha treballat.
Que una empresa investigui a un candidat que vol contractar abans de donar-li el lloc no és res de nou. El més habitual, des de sempre, és demanar referències d'antigues empreses o intentar contactar amb excompanys de l'aspirant, quan és possible, per a demanar informació. Però ara, amb l'aparició de les noves tecnologies, aquest treball indagatori s'ha ampliat.
"La imatge corporativa de qualsevol empresa és un dels seus actius més importants, per això, és molt normal i freqüent que es consultin les xarxes socials del candidat al lloc de treball amb anterioritat i amb posterioritat a la seva contractació, per comprovar si compleix amb aquesta imatge corporativa", indica Carlos Carmona Román, advocat de Maestranza Consultors."