L'AVANTPROJECTE QUE NO AVANÇA


El Consell de Ministres va aprovar el tretze de maig de 2011 l'avantprojecte de llei de Cures Pal·liatives i Mort Digna, una norma que pretenia aclarir els drets dels pacients en situació terminal i les obligacions del personal sanitari que els atén. La llei consagra els drets a renunciar a un tractament mèdic i l'ús de sedacions terminals i tot a costa d'escurçar l'agonia i accelerar la mort. El text també reconeix el dret del pacient a que, en l'etapa final de la seva vida, es preservi la seva intimitat i la de la seva família, i que estigui acompanyat ja que se li permeti rebre l'auxili espiritual que sol·liciti d'acord amb les seves creences. La llei estableix que, almenys en la fase d'agonia, el malalt podrà passar-la en una habitació individual.
Aquest avantprojecte va quedar pendent de ser refrendat pel Parlament Espanyol, però no es va aprovar. El desembre de 2018 es va ultimar la llei de mort digna a petició de Ciutadans, que tampoc està aprovada per la obstrucció del Pp, i seguim doncs sense aquesta llei ni la de cures pal·liatives. Esperem que el nou govern que es a punt de constituir-se - sembla - posi fil a l'agulla, però de moment se n'aniràn de vacances i al septembre ja veurem... Mentrestant....


... Ja he explicat en més d'una ocasió que quan el Ministeri de Sanitat o el mateix Govern diuen que els fumadors els costen diners, simplement menteixen, ans al contrari, aporten molts més diners a l'Estat que els no fumadors. Els que realment costen i molts diners al Ministeri de Sanitat a part de la mala planificació i desgavell dels seus Hospitals, autèntiques màquines de malbaratar, són els vells als qui de manera artificial se'ls allarga la vida en unes condicions deplorables i indignes en la majoria de dels casos, tot això per allargar una vida que no té solució i a base de calmants i tractaments pal·liatius aconsegueixen que enmig de sofriment inútil visquin uns anys més, o també fent en més d'una ocasio de conillets d'indies.
La Carmencita va entrar al parc Tauli, estava molt constipada, tenia algunes dificultats respiratories i 76 anys, el metge que l'atenia va errar el disgnostic i per tant el tractament, de manera que en qüestió de quinze dies sense saber perquè se'n va anar a l'altre barri, més groga que els Simpson del mal que li varen fer al fetge. "Me l'han matat em deia la seva filla" i tenia tota la raó. Posarà una denúncia? - li vaig preguntar - Perquè?, aquests són una secta, corporativisme pur i s'ajuden entre ells, no hi ha res a fer. I és trist però és així.
Si es cert el que han denunciat alguns metges, a la Gran Bretanya alguns Hospitals tiren pel camí directe amb els malalts terminals, per estalviar - diuen. Sense oblidar al ministre japones que va dir que els vells vivien massa anys. que s'haurien d'anar apartant car costàven massa diners.
Es sol dir que el primer que perds en entrar en un Hospital és la dignidad, i diuen també que de la mateixa manera que els errors dels arquitectes es tapen amb flors, els del metges es tapen amb terra. Un final ràpid, el que abans en deien morir-se de repent, és el millor que ens pot passar. Ara! no hi ha pressa, com deia el pare, pel que fem ja estem bé aquí, i es què, això de morir-se és un conyàs i per més voltes que hom li doni, no sap trobar-li cap dignitat al darrer acte.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Aunque no tiene nada que ver,hay un artículo interesante en el Expansión de hoy,sobre el populismo en los jueces,relacionado con el caso Sandro Rosell y otras actuaciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostras, me has leido el pensamiento, o me has espiado el bloc. Lo tengo programado para publicar mañana o pasado mañana, en ser intemporal. Lo de Sandro Rossell es una ignominia por la que la presunta Juez Lamela tendria que rendir cuentas.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

BLOCS MEUS

.
*
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ