Bany al vespre. Giovana i un amic a la platja favant la muntanya de Monte Trigo. Giovana té dotze anys, el cabell encrespat i un to de pell castany - XAVIER ALDEKOA, ALFONS RODRÍGUEZ - lavanguardia.com

Monte Trigo comença on Àfrica acaba. És un lloc de somnis acotats. Situat a Sant Antao, l'illa més a l'oest de l'arxipèlag de Cap Verd, és un poble de pescadors i cases blanques que abriga als seus 270 habitants entre una platja de pedres negres i la faldilla del volcà Topo dóna Coroa, de dos mil metres d' alçada. Monte Trigo, el penúltim tros de terra africana abans que l'oceà ho inundi tot, és també un lloc apartat.
Per arribar-hi cal salvar una llengua terrosa durant tres hores en tot terreny o triar mar: 45 minuts amb barca des de la localitat més propera. És un poble humil, on el temps no passa, flota al vaivé de les onades, i el destí dels seus habitants està escrit en néixer: ells seran pescadors; elles, mestresses de casa. L'alternativa és emigrar a la "onzena illa", com diuen al milió d'capverdians de la diàspora -gairebé el doble de la població que habita Cap Verd- que treballa a Europa i les remeses són el 10% del producte interior brut del país.
Fins fa set anys, Monte Trigo havia viscut en la penombra, sense xarxa elèctrica. Ja no. Una empresa local, Águas de Ponta Preta, va instal·lar panells solars i va convertir Muntanya Blat en el primer llogaret del país a obtenir tota la seva energia d'una font renovable. L'electricitat no només ha canviat la vida dels pescadors, que poden fabricar gel per conservar el peix i així no haver de malvendre'l, no només ha allargat les xerrades al vespre i ha omplert de món els salons amb televisors encesos. Amb la llum, fins els somnis dels nens han començat a canviar.

Giovana té dotze anys, el cabell encrespat i un to de pell castany, herència de cinc segles de mestissatge, des que l'any 1460 els portuguesos van descobrir aquell arxipèlag deshabitat, amagatall de pirates, i el van convertir en port franc del mercat d'esclaus cap a Amèrica i van atreure a lusitans, genovesos i jueus espanyols fugits de la Inquisició. Giovana està feliç amb l'electricitat perquè li ha portat regals: cançons noves. Cada tarda, el seu oncle-avi Miquel, postrat en una cadira de rodes perquè li van amputar les dues cames per la diabetes, surt  al replà de la casa familiar, encén la ràdio que ha carregat durant la nit -les piles són un luxe inaccesible- i inunda de música tot Monte Trigo. Mentre escombra la casa, Giovana taral·leja les cançons, les memoritza i s'imagina els peus descalços de la diva Cesària Évora davant d'un Coliseu de Lisboa a rebentar.
-De gran vull ser cantora, diu.

 L'energia solar ha canviat la vida de milions d'africans. Mentre avui la meitat del continent -590,000,000 de persones- no té accés a electricitat, en l'últim lustre fins a 23 milions d'africans han accedit a l'energia solar, sovint gràcies a petits dispositius de fabricació xinesa, barats i capaços de carregar ràdios, mòbils o llums led. Seran 250 milions l'any 2030. Segons l'Agència Internacional d'Energia (AIE), el 60% dels africans que en la pròxima dècada guanyi accés a l'electricitat ho farà a través de fonts renovables, la meitat d'ells gràcies a l'energia solar.
Per Giovana, l'arribada de la llum ha provocat el canvi més gran en la seva vida, si obviem els abandonaments. Ella era un nadó quan el seu pare, mariner, se'n va anar a viure amb una altra dona i la seva mare va marxar a treballar a una altra illa i va refer la seva vida, així que ha viscut sempre amb la seva àvia Chiquinha, escombriaire municipal, el seu avi Francesc, pescador, i l'oncle Miquel. Quan Giovana canta distreta a casa, Chiquinha l'escolta dissimuladament mentre neteja el peix i amb un mig somriure als llavis.
-La sents? Canta com un àngel. És un àngel!
L'energia solar també ha omplert l'escola del poble de nous ritmes. Des de fa dos anys, el professor d'expressió musical toca un piano elèctric a classe. Per a la majoria d'alumnes ha estat un descobriment. Per Giovana, aquestes notes han estat una revelació. -És com si s'em fiquessin per les orelles i em recorreguessin tot el cos. Sona tan bonic!

 A la resta d'Àfrica també sonen notes de canvi. Si els governs africans segueixen apostant per energies netes i es manté la reducció dels costos, l'any 2040 el 40% de la producció energètica continental procedirà de fonts renovables. Encara avui l'energia hidroelèctrica i l'eòlica lideren la producció d'energia neta, la solar és la que més creix. Actualment, ja hi ha 700.000 projectes solars en sòl africà i la previsió és que la capacitat d'energia fotovoltaica es dupliqui en dos anys, però encara és insuficient: l'any passat, l'energia solar només era el 1,8% de tota l'energia generada a l'Àfrica. La clau és el potencial. En 39 països africans, les radiacions solars anuals dupliquen les de països com Alemanya, que aposta notablement per les energies renovables.
Els diumenges Giovana sempre va d'excursió a Ribeira d'A dalt, una zona de cultius a una hora de caminada, on pot escalar ametllers, robar mànecs dolços i banyar-se en un aljub, una piscina de formigó que emmagatzema aigua per al reg. Va amb els de sempre: Romilson, Lara, Sofia, Jaden, Joaquim Abel i Nelio.
Quan després del capbussada es tomba al sol per assecar-se la roba, Giovana demana a Romilson, l'únic de la colla a qui la seva mare presta el telèfon, que posi música al mòbil. Es col·loquen en rotllana amb l'aparell al mig i escolten una vegada i una altra els temes de morna, un gènere capverdià d'aires nostàlgics, que la dona té emmagatzemats a la memòria del mòbil. Els agrada també la cançó A Noite, de l'artista brasilera Tie.
Quant sent les primeres notes de piano, Giovana es deixa anar: s'estira amb la cara cap al cel i tanca els ulls com si la cançó parlés amb ella. O d'ella.

I somia cantant.

E quando chega a noite e eu não consigo dormir

Meu coração acelera e eu sozinha aqui

Eu mudo o lado da cama, eu ligo a televisão

Olhos nos olhos no espelho e o telefone na mão.
*