 |
| Francesc, Lluís i Santi, l'últim cop que ens varem veure fa poc més d'un mes. |
"Le dernier acte est sanglant, quelque belle
que soit la comédie en tout le reste. On jette
enfin de la terre sur la tête, et en voilà pour
jamais."
a Lluís Puigcarbó i Reixach, el meu germà, mort als 67 anys per culpa de l'amiant d'Uralita, avui a la matinada. Descansi en pau.
Sabadell 10.08.2019
Lo siento de todo corazón. No esperaba esta noticia.
ResponEliminaD.E.P.
Normalmente no bebo, no me gusta el alcohol. Pero hoy beberé por ti, por Santi y por Lluís. Sobre todo por Lluís. Y por todos aquellos a quienes Dios tampoco salvó. Un abrazo, Francesc.
ResponEliminaFrancesc, lo lamento mucho. Hay tantas formas de morir, tantas de matar por lo que reseñas...¡Pero tan inaceptables! Ánimo, resistencia. Un abrazo.
ResponEliminaHo sento molt!
ResponEliminaQue descanse en paz,muy joven,por culpa del amianto de Uralita.
ResponEliminaTres somriures abans de morir. Així es, així és la vida. I ara què? Carretera y manta no hay más cera que la que arde. Em cago en tot Francesc.
ResponEliminaEm sap molt de greu, Francesc.
ResponEliminaGracies a tots...
ResponEliminaHo sento, Francesc, es un cop molt dur. Jo també he treballat uns cuants anys amb l´amiant, i l´asbestosi es com una ruleta rusa.
ResponEliminaUna abraçada sincera.
Gracies, ell va treballar a L'Uralita de jove 4 anys, clar que com estaba a manteniment estaba exposat a la maleída pols de l'amiant, ja veus que tarda a sentir-se el seu efecte, feia tres anys que li varen detectar pero no va dir res a ningú fins fa dos mesos.
ResponEliminaEn Lluís ja havia perdut a la seva filla Raquel amb 22 anys víctima d'un cruel càncer que va agafar als 18.