Ha passat ja un any des que el Col·legi de Registradors va remetre al Govern el llistat de tots els béns dels quals l'Església catòlica s'ha apropiat en virtut de la llei de 1998 que va promoure José Mª Aznar, inspirant-se al seu torn en una llei franquista. Els béns que l'Església ha inscrit al seu nom ascendeix ja a 30.000, sense que hagi passat per la Moncloa un sol Govern amb el coratge per evitar aquest saqueig... ni tan sols de publicar el llistat.
L'avarícia de l'Església no té límits: no només s'ha apropiat de catedrals, esglésies o ermites, també de cementiris, de places, de cases de mestres, de locals comercials, de parcel·les... fins i tot de fonts i frontons... Un robatori en tota regla, un saqueig legalitzat pel Partit Popular (PP) i consentit pel PSOE, que sempre ha estat tan servil a l'Església com els populars.
La pressió contra aquestes apropiacions està creixent gràcies a la tasca de col·lectius com la Coordinadora Recuperando, l'objectiu és aturar aquesta sagnia de patrimoni públic que va a parar al forat negre de l'Església catòlica, que s'enriqueix explotant béns com la Mesquita de Còrdova. Aquesta Església vil que gaudeix d'unes administracions covardes que a més, permeten que siguin els nostres impostos els que financin les rehabilitacions de molts d'aquests edificis i que els beneficis d'elles només arribin a l'Església.
Aquesta és una prova més de la mesquinesa d'aquest grup de poder. No es pot parlar de les dues cares de l'Església, intentant parlar d'un costat bo (el que sempre s'associa a Càritas) i un altre dolent, amb aquesta avarícia material que la condemna al més profund dels inferns, segons les seves pròpies directrius. I no es pot, senzillament, perquè les males pràctiques són tan menyspreables que acaben per dominar-ho tot. No hi ha acció prou bona que aconsegueixi fer menys nauseabund el comportament de l'Església, que s'enriqueix a costa de tots, que amassa fortunes que no arriben als que més ho necessiten.
Voler justificar aquestes més de 30.000 immatriculacions indegudes és posar-se del costat del saqueig. Pel que fa al Govern es refereix, no parar-ho, no publicar la llista perquè s'obri la veda als plets que reclamaran legítimament la recuperació de tot aquest patrimoni, és tornar a agenollar-se davant una Església que tant de mal ha fet històricament a la democràcia espanyola. - La Iglesia Ladrona - David Bollero - publico.es.
L'avarícia de l'Església no té límits: no només s'ha apropiat de catedrals, esglésies o ermites, també de cementiris, de places, de cases de mestres, de locals comercials, de parcel·les... fins i tot de fonts i frontons... Un robatori en tota regla, un saqueig legalitzat pel Partit Popular (PP) i consentit pel PSOE, que sempre ha estat tan servil a l'Església com els populars.
La pressió contra aquestes apropiacions està creixent gràcies a la tasca de col·lectius com la Coordinadora Recuperando, l'objectiu és aturar aquesta sagnia de patrimoni públic que va a parar al forat negre de l'Església catòlica, que s'enriqueix explotant béns com la Mesquita de Còrdova. Aquesta Església vil que gaudeix d'unes administracions covardes que a més, permeten que siguin els nostres impostos els que financin les rehabilitacions de molts d'aquests edificis i que els beneficis d'elles només arribin a l'Església.
Aquesta és una prova més de la mesquinesa d'aquest grup de poder. No es pot parlar de les dues cares de l'Església, intentant parlar d'un costat bo (el que sempre s'associa a Càritas) i un altre dolent, amb aquesta avarícia material que la condemna al més profund dels inferns, segons les seves pròpies directrius. I no es pot, senzillament, perquè les males pràctiques són tan menyspreables que acaben per dominar-ho tot. No hi ha acció prou bona que aconsegueixi fer menys nauseabund el comportament de l'Església, que s'enriqueix a costa de tots, que amassa fortunes que no arriben als que més ho necessiten.
Voler justificar aquestes més de 30.000 immatriculacions indegudes és posar-se del costat del saqueig. Pel que fa al Govern es refereix, no parar-ho, no publicar la llista perquè s'obri la veda als plets que reclamaran legítimament la recuperació de tot aquest patrimoni, és tornar a agenollar-se davant una Església que tant de mal ha fet històricament a la democràcia espanyola. - La Iglesia Ladrona - David Bollero - publico.es.
Que quieres que te diga,el grado de violencia de este hombre es tremendo,además pone de tontos a todo el colectivo de abogados que en Córdoba,hace tiempo que luchan contra las inmatriculaciones de la Iglesia,basada en una ley.En lugar de atacar,podría dar ideas efectivas,de como solucionarlo.Los únicos triunfos,contra esa ley han sido a nivel individual,en casos concretos,pero globalmente contra la ley,no se ha conseguido nada.Se ha quedado agusto,diciendo que la Iglesia es ladrona,para que luego digan que en España no hay libertad de...hacer el gamberro.
ResponEliminase limita a reproducir unos hechos ciertos del expolio de la Iglesia, del robo de la Iglesia que encima no paga el IBI, no tiene por que dar ideas, su misión es informar y es lo que hace. Piensa que la Iglesia Católica es la banda criminal mas antigua de la humanidad, la que lleva mas muertos en sus espalda, como decía Nietszche: la gran vergüenza eterna de la humanidad.
ResponEliminaHombre, dice ladrona, lo de criminal lo dices y añades tú, púes vamos bien.Estos calores del verano, como para sentarse
ResponEliminaen una sombra y tomar gazpacho fresquito.
La historia que ellos mismos han escrito lo corrobora. Ademas hoy no hace calor. Se esta fresquito.
ResponEliminaA la paz de dios hermano, he estado en Francia hace poco y me he paseado a gusto por varias catedrales que imitan a la de Burgos (ejem), quizás el sistema francés es el mejor de todos. Aquí los conservadores (que no liberales, que no hay) han permitido este sin sentido que es dotar al alto mando de una secta de poderes notariales, lo que visto fríamente, es de una estupidez supina, ingente y aberrante. Cuando yo fui concejal de un pequeño pueblo de la "España profunda" y me negué a que pagásemos los del Ay untamiento la reparación de la Iglesia mientras ella NO PONÍA UN EURO teniendo fincas arrendadas en el pueblo. Lo primero que me soltaron es que si tenia algo en contra de la Iglesia y les conteste que si a la Iglesia le soltábamos 50.000 aurelios sin que ella pusiese nada a ver como se los negábamos a otro vecino del pueblo que necesitase reparar su vivienda, máxime cuando ella tenia ingresos y no aportaba nada. La bronca fue monumental, yo contra seis concejales (PP y PSOE) que acusaron de todo y yo simplemente les dije que estaba de acuerdo en arreglar la Iglesia por su valor histórico, pero que ella pusiese, por lo menos, lo que sacaba de las rentas del pueblo y, como es lógico, perdí esta batalla y me gane la enemistad de las "fuerzas vivas" del pueblo, cosa que, como comprenderás, me quita el sueño....
ResponEliminaAsí que estoy de acuerdo con esto, por activa, más que por pasiva. UN saludo
Casos como este y mucho peores llevan produciéndose hace dos mil años con absoluta impunidad (inquisición aparte). La culpa es del frente de liberación de Judea. Anteriormente Frente Popular de Judea, anteriormente Frente de Liberación Popular de Judea.
ResponElimina