Avui és dilluns o dillums, i fa tretze anys que vaig encetar aquest bloc. En aquests tretze anys s'han perdut molts blocs en la bugada del temps, i pocs en queden dels que hi havia en aquells inicis; twitter, facebook o instagram han anat creixent a costa dels blocs, però és el que hi ha. I aquí seguim donant la llauna cada dia des de 1996. O com es podria dir en anglès: Since 1996.
TRETZE
26.8.19
Avui és dilluns o dillums, i fa tretze anys que vaig encetar aquest bloc. En aquests tretze anys s'han perdut molts blocs en la bugada del temps, i pocs en queden dels que hi havia en aquells inicis; twitter, facebook o instagram han anat creixent a costa dels blocs, però és el que hi ha. I aquí seguim donant la llauna cada dia des de 1996. O com es podria dir en anglès: Since 1996.
i que duri,que m'empipa veure desaparèixer blogs 'amb història'
ResponEliminaFelicitats ¡¡¡
ResponEliminaLos textos de este blog, escritos con una vitalidad extraordinaria, sobrepasan con creces el carácter puntual de los hechos que describen. Infinidad de artículos, críticas, ensayos, reportajes y reflexiones me muestran la inteligencia del autor -agudísimo cronista- y la forma tan peculiar (y encantadora tantas veces) que tiene de metabolizar el mundo.
ResponEliminaSempre com ara.
ResponEliminaCom us podria dir
ResponEliminaperquè em fos senzill, i fos veritat,
que sovint em sé tan a prop vostre, si escric,
que sovint us sé tan a prop meu, si em llegiu,
i penso que no he gosat mai ni dir-ho,
que em caldria agrair-vos el temps que fa que us estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i heu omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'heu donat un bon joc.
Per tot això i coses que us amago
em caldria agrair-vos tant temps que fa que us estimo.
Grácies a tots i totes, sou el meu amor particular...
Un veterà de debò! Per molts anys, no paris mai!
ResponEliminagracies Salvador,
ResponElimina