Afectats protesten en el lloc on es va celebrar la primera sessió del judici per la colza, a Madrid.
El risc de crisis alimentàries cada vegada augmenta per mes cura que tinguin els manipuladors. La nostra alimentació és cada vegada més processada i, per tant, el nostre control sobre allò que ingerim no es por exercir. L'única manera que tenim de defugir aquesta cada vegada més gran complexitat, interdependència i globalització dels nostres aliments és la confiança. Sobrevivim a força de confiança. Aquesta que ens fa pensar que el que arriba a les nostres neveres està perfectament preparat per al consum i que hi ha els suficients controls i les suficients garanties que les persones i els organismes vetllen perquè això sigui així.
Vivim de la confiança del desconeixement, el que és trist és que una i altra vegada, cada vegada que es produeix una crisi d'aquest tipus, descobrim que al lloc de comandament no hi ha tant ordre com pensàvem i que pot succeir que tinguem al seu càrrec personatges que no donen la talla a la hora d'afrontar una situació d'aquest tipus, en què fonamentalment es requereix detectar l'origen, retirar els productes, minimitzar el risc, tractar i tenir cura de les víctimes, mantenir informats als ciutadans i no induir al pànic i, posteriorment, depurar totes les responsabilitats en la cadena que va fer que tals aliments arribessin als consumidors. 
A tall d'inventari, com no recordar a aquell ministre que en la major i més greu crisi succeïda al nostre país mai, la de l'oli de colza, la que més morts i afectats ha causat, en la qual les víctimes supervivents segueixen encara avui oblidades i patint els efectes de la síndrome de la colza sense haver rebut cap indemnització, va comparèixer davant les càmeres per parlar d'una bestiola "tan petita que si cau de la taula es mata". 
També recordarem la ministra de Sanitat, Candy Crash Villalobos, que durant la crisi de les vaques boges va recomanar a les dones d'Espanya que fessin el brou amb ossos de porc en lloc de fer-lo amb ossos de vaca, tot i que en cap moment s'havia ordenat la retirada o prohibició dels ossos en qüestió.
I així, en aquesta cerimonia de la incompetencia, hem arribat al conseller de Salut de la Junta d'Andalusia 'Don Jesús Ramón Aguirre Muñoz', metge ell per més inri, que va començar aquesta història de la listèria tirant-li flors a l'empresa responsable per haver-li donat unes dades -insuficientes i dolentes com s'ha vist després- que tenia obligació de donar-les i lamentant "la seva mala sort" per haver patit aquesta contaminació. La mala sort no és la dels ciutadans que confiaven en les seves autoritats, No inútil!, la mala sort és la de l'emprenedor que emprenia i trencava les empreses i deixava a tots tirats, però que seguia el seu pas ferm d'emprenedor aguerrit usant al seu fill de testaferro i que ara ha posat en risc a milers de persones. Un personatge, el gerent de Magrudis, José Antonio Marin que té la barra de declarar: «Si hay bacterias en un quirófano, cómo no va a haber en mi empresa» José Antonio Marín asegura que su empresa cumple todos las leyes sanitarias y no se explica cómo se ha producido la infección por listeriosis.

Es pot comprendre aquest afany per treure-li la cara als responsables de la crisi? Potser no ha entès que un polític el primer que ha de salvar és la seva gestió i que aquesta va més enllà de felicitar-se del que és "bona gent" que són els integrants d'aquesta conselleria que Jesús Ramón Aguirre va posar en marxa en tres dies "i tot amb amics meus". Visca el compadreo, el fino i la Ina....

Hauriem de preguntar-nos quina mena d'amics té el conseller Aguirre i analitzar per què es van cometre errors que van endarrerir l'alerta sanitària i van provocar una retirada del producte tardana i parcial. Saber per què mostres mal etiquetades van provocar un retard més en les anàlisis i a què es va deure la mala traçabilitat dels productes i la no declaració de l'existència de la marca blanca. No veig molt factible que sigui la Junta d'Andañusia la que ens acabi explicant tot això. És ben probable que sigui la Justícia la que ens acabi explicant com i per què es va contaminar la carn i com i per què es va intentar salvar la cara de l'empresa responsable.
Però amb l'experiencia de la colza, poc cal confiar en la Justicia, mentre, la Junta D'Andalusia s'en sortirà 'de rositas', per què la dreta sempre s'en surt de 'rositas' dels sues afers i les seves malvestats.

"El mal lo causa un bichito. Es tan pequeño, que si se cae de la mesa, se mata" - Sancho Rof. Ministro de Sanidad de España.

Li va passar alguna cosa?, se li va exigir alguna responsabilitat al senyor de la Colza?, no! han passat 32 anys del judici de la colza, varen condemanr a uns quants a penes lleus de 6 mesos a 20 anys de presó, que tampoc varen complir integrament, i Jesús Sancho Rof?, bé, va fent la seva, en un país, en un putu país en que els errors es premien amb ascensos o càrrecs superiors com a recompensa pels serveis mal prestats a la patria, que li ho diguin sinó a una tal Lamela.