Com més informació acumulem, més sabrem i tant millor podrem actuar. No? No. Per aprendre hem de buscar i seleccionar la informació, entendre-la, assimilar-la, ordenar-la, situar-la adequadament en el nostre sistema de coneixements i, sobretot, fer ús d'ella. Més encara, per forjar idees noves cal oblidar alguna cosa, ja que, com ho ensenya la neuropsicologia, el saber ocupa lloc. Funes el memorios, aquesta realista invenció de Borges, era incapaç de concebre idees noves precisament perquè no podia sinó recordar. Tots voldríem saber més i, al mateix temps, rebre menys informació. En efecte, el problema del nostre temps no és l'escassetat d'informació sinó el seu excés. Cal pensar, per exemple, en un metge o en un executiu: tots dos estan sotmesos a un permanent bombardeig d'informació, gairebé tota inútil per a ells. Per poder aprendre alguna cosa nova i útil hem de fer servir filtres; és a dir, hem d'ignorar la major part de la informació que rebem. O sigui, cal ignorar molt per arribar a saber alguna cosa. Paradoxal però cert. Informació o missatge no és el mateix que coneixement. Els missatges de Heidegger, com ara "el món mundea" i "el temps és la maduració de la temporalitat", no comuniquen cap coneixement: són tan mancades de sentit com el reguitzell de lletres "papepipopu". Perquè un senyal transmeti un coneixement ha de provocar una idea intel·ligible. Avui dia l'obtenció de certs coneixements requereix l'ús de màquines capaces de rebre i elaborar informació. Per exemple, la recerca de tendències centrals en una muntanya de dades econòmiques o demogràfiques ja no pot fer-se a mà. No hi ha dubte, doncs, que l'ordinador s'ha tornat indispensable en ciència i tècnica, així com en la gestió d'empreses i de l'Estat. En altres paraules, la informàtica està ajudant a obtenir coneixements, no només a transmetre'ls. Però d'aquí no se segueix que els ordinadors puguin reemplaçar als cervells. Mai podran fer-ho, encara que només sigui perquè els ordinadors són máquines dissenyades i construïdes per ajudar a resoldre els problemes que se'ls plantegen, no per plantejar problemes interessants. I sense un nou problema no hi ha investigació original, ja que aquesta consisteix, precisament, en trobar, examinar i intentar resoldre algun problema.

                                                                                        Mario Bunge.