L'ofec económic a que Europa i els Estas Units varen sotmetre a Alemanya després d'acabada la primera Guerra Mundial amb l'altissim cost económic de pagar les despesses i indemnitzacions de la guerra perduda, va propiciar anys més tard la Segona Guerra Mundial a la que Alemanya s'hi va veure avocada. Va ser un cúmul de negligències i debilitats de la classe política alemanya, les que varen fer possible l'ascens al poder del Partit Nacional Socialista d'Adolf Hitler, que se'n va saber aprofitar habilment. De l'incendi del Reischtag en varen acusar als comunistes pero l'ombra de Hitler i el seu partit, l'NSDAP va planar sobre els fets dels qui algú els acusava obertament. La passivitat de Hindenburg i Von Papen varen propiciar l'ascens al poder de Hitler, que va passar de ser gairebé un grupuscle residual a obtenir el 43% dels vots i passar per tant a ser el 'Canciller' alemany. 'Canciller' d'una Alemanya empobrida amb molt d'atur i una inflació galopant,  - obssessió que encara els dura la de la inflació - Hitler va aprofitar la coiuntura i va dir als deprimits alemanys el que necessitaven escoltar que és el que fan els grans demagogs en temps de crisi, i els va atraure cap a ell.
A Espanya tenim VOX, a França la Senyora Le Pen, Salvini a Italia, a Grecia el partit neonazi Alba Daurada de Nikolaos Michaloliakos, Urban a Polonia, etc etc. De moment no representen massa, pero estan creixent arreu, el vent electoral els bufa a favor i estan dient als ciutadans el que desitgen escoltar i no només en la questió de la migració o immigració. El terreny està abonat, només cal que creixi i es multipliqui l'odi producte de la rancunia acumulada del nou feixisme, i si a més a més se'ls blanqueja com han fet Pp i Cs a Espanya, encara els hi posen més fàcil. Tenim un greu problema pendent i no l'estem afrontant ni resolent. L'incendi del Reischtag pot acabar sent no res al costat de l'incendi d'Europa, i potser mereixem perdre Europa per la passivitat e indiferència dels nostres governants.